L’XI Jornada de Terminologia de la SCATERM, coorganitzada amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, va tenir lloc a la seu d’aquesta entitat, a Barcelona, els dies 10 i 11 de maig, en sessions de tarda i de matí, respectivament, i es va dedicar a la terminologia en el món educatiu. La Jornada es va organitzar amb la intenció de reflexionar sobre quina terminologia s’ensenya, explícitament o implícitament, a les aules d’escoles i instituts en les diferents matèries i assignatures, i també de quina manera s’ensenya. Amb un format més extens que el d’altres edicions, l’XI Jornada va constar de dues conferències, quatre comunicacions, una taula rodona i dos tallers.
Després de les paraules d’inauguració de la Jornada, es va entrar en matèria amb una conferència de Mercè Izquierdo (especialista en didàctica de les ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona), titulada «La difícil recerca de la paraula justa». Mercè Izquierdo va parlar sobre la importància de l’itinerari per a arribar a trobar la paraula justa, és a dir, per a arribar a la denominació precisa per a un concepte o fenomen que volem explicar o descriure (concretament, amb exemples de termes de la química). Aquest itinerari, tan important com el terme a què arribem, s’ha de fer mitjançant l’experimentació i la reflexió guiada dels alumnes, de manera que s’arribi a la denominació justa des de la comprensió del referent, del fenomen. Izquierdo ho va plantejar partint d’unes reflexions molt interessants i reveladores sobre el discurs científic —en què és molt important la paraula i la consciència lingüística—, la potenciació de les habilitats cognitives i lingüístiques, la modalització i l’acompanyament dels alumnes, etc., i ho va presentar des de la promulgació del gust per transmetre coneixements i des de la defensa d’un dels objectius més nobles associats al compromís educatiu, que és el de formar persones millors.
A continuació hi va haver el torn de presentació de quatre comunicacions. La comunicació d’Albert Romaní, lingüista, professor de música i expert en música antiga, va tractar de l’adquisició i el reconeixement del lèxic culte en un context multilingüe i multidisciplinari, amb una proposta de treball amb fitxes multilingües per a reflexionar i aprendre aquest tipus de lèxic.
El grup de tècnics i investigadors de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), format per Miquel Cornudella, Ona Domènech, Sílvia Grisó i Sílvia Llach, va presentar el projecte «El microscopi», una aplicació per a mestres i professors feta a partir de l’estudi lingüístic i terminològic de les dades d’un projecte sobre definicions de paraules de ciències. «El microscopi» forma part d’un projecte més ampli anomenat «Jugant a definir la ciència», del qual també formen part el «Club lèxic» i el «Diccionari de Ciència». Aquest projecte és dedicat a l’adquisició de vocabulari de ciències en les primeres etapes educatives.
Antònia Via, professora de cicles formatius de química, va parlar del concepte de competència, en què es basa el disseny del currículum escolar, per oposició als tradicionals continguts. Va parlar de l’experiència al seu centre, en què han redefinit aquest concepte perquè els alumnes el puguin entendre —el contextualitzin— i en vagin modificant el sentit segons l’etapa educativa en què es troben, amb la intenció final que la comprensió d’aquest concepte els sigui útil a l’hora de sotmetre’s a les avaluacions escolars.
Montserrat Serra, del Termcat, va parlar d’aquest centre com a referent en la normalització i la divulgació terminològiques; va explicar com s’elabora un producte terminològic —amb exemples del Diccionari d’educació(2011)—, i, finalment, va presentar les eines i els recursos que el portal del Termcat ofereix als terminòlegs i als usuaris de llenguatges d’especialitat en general.
La taula rodona «La terminologia dins i fora de l’aula: on i en quin estat la trobem?», que va cloure la sessió del divendres a la tarda, va constituir el nucli de reflexió i debat de la jornada. Per a això es va comptar amb un moderador —Lluís Payrató, catedràtic de lingüística aplicada de la Universitat de Barcelona—, que va introduir i ordenar el debat, i tres convidats experts d’àmbits diversos: Aureli Caamaño, professor de física i química, com a especialista en l’ensenyament de les ciències; Jaume Ríos, cap editorial de l’Editorial Teide, com a especialista en llibres de text i la preparació de materials didàctics, i Xavier Fargas, terminòleg del Termcat, com a especialista en normalització terminològica. El debat es va tenir al voltant d’una bateria de preguntes prèvies a partir de les quals els participants havien preparat l’exposició introductòria respectiva: com s’ensenya la terminologia?, és adequada la formació en terminologia que tenen els docents?, hi ha una gradació en la transmissió de la terminologia en funció dels nivells educatius?, quins recursos coneixen o haurien de conèixer els alumnes per a resoldre els dubtes terminològics?, hi ha una bona coordinació en matèria terminològica entre ensenyants, normalitzadors i editorials? A partir d’aquí es va obrir el debat entre els mateixos participants de la taula, i també amb els assistents a la sessió. En aquest punt es va parlar de la col·laboració necessària entre els diferents agents (els assessors terminològics, els preparadors de materials i els educadors); del paper dels materials didàctics en la transmissió de la terminologia correcta, en el sentit de precisa i vigent; de la posició central i mediadora que ocupa el material de text entre els planificadors i els mestres i alumnes; dels nous models de materials didàctics, i de la implicació dels docents en la transmissió conscient del llenguatge especialitzat, entre altres qüestions.
En la sessió del matí del dissabte, Rosa Estopà, professora de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, va presentar el projecte «Jugant a definir la ciència», que treballa amb les definicions de paraules bàsiques de la ciència amb escolars de primer cicle de l’ensenyament obligatori. Amb la part més aplicada del projecte —mitjançant presentacions a les escoles i materials dissenyats ad hoc que se’ls proporcionen, i que els participants al taller van poder conèixer— es potencien les habilitats lingüístiques i es treballa l’adquisició de vocabulari i de coneixements culturals i científics en els infants.
La conferència de Joan Mallart, catedràtic de didàctica de la UB, va versar sobre la «Didàctica del vocabulari general i del vocabulari d’especialitat». Es va centrar en la importància de treballar l’adquisició i el desenvolupament del lèxic a l’escola, tant del cabal lèxic d’una llengua i del vocabulari de cada parlant com de la terminologia pròpia de cada disciplina o matèria. Va parlar dels principis per a la didàctica del vocabulari (motivació, seqüenciació, contextualització i integració dels aprenentatges), va destacar la importància del treball amb diccionaris i va proporcionar exemples de tipus d’exercicis específics per a treballar els camps semàntics, les relacions lèxiques (antonímia i sinonímia), la morfologia (derivació i composició), l’enriquiment i assentament del vocabulari, etcètera.
El segon taller de la Jornada, impartit per Eva Cabrera (planificadora lingüística i professora d’aules d’acollida), va consistir en una revisió, amb exercicis sobre casos pràctics, d’una sèrie de recursos que els mestres i els professors tenen a l’abast per a resoldre dubtes sobre el lèxic, especialitzat o no, i, en general, problemes lingüístics de qualsevol tipus. Així, cadascuna d’aquestes eines en línia —gramàtiques, diccionaris, cercadors, bases de dades, etc.— ens pot ajudar a resoldre un aspecte lingüístic o gramatical concret (ortoèpic, ortogràfic, morfològic, sintàctic o lèxic). Conèixer bé aquests recursos —sovint tenen més prestacions de les que ens pensem— és útil tant per als professors com per als alumnes.
Amb aquesta activitat es va cloure l’XI Jornada de la SCATERM, una jornada amb dues sessions intenses, de contingut nou i sembla que poc explorat, i oberta a un sector de públic —el dels educadors— al qual la SCATERM espera poder tornar a dedicar altres activitats en el futur.
 |
 |
 |
 |
Agustí Espallargas
Vocal de Comunicació de la SCATERM
Soci de la SCATERM pel Parlament de Catalunya