07 febr. 2025
Temàtica
Els articles han de tractar temes relacionats amb la terminologia, entenent-la en un sentit ampli. A més, s’accepten treballs d’àmbits afins com:
- Anàlisi del discurs especialitzat
- Neologia
- Traducció especialitzada
- Història del discurs científic
- Ensenyament de llengües amb propòsits específics
- Enginyeria lingüística aplicada al treball terminològic
- Corpus lingüístics de contingut especialitzat, etc.
Requisits i terminis
- Llengües acceptades: català, espanyol, francès i anglès.
- Extensió màxima: 7.000 mots, incloent-hi imatges, resums i bibliografia.
- Data límit d’enviament de propostes: 30 de juny de 2025.
- Els articles acceptats seran sotmesos a una doble avaluació cega abans de la seva publicació.
Si esteu interessats a contribuir amb un article, no dubteu a enviar-nos la vostra proposta. Podeu enviar les propostes d’articles aquí. Alternativament, també podeu enviar-les per correu electrònic a terminalia@correu.iec.cat. Per a més informació, podeu visitar el web de la revista.
07 febr. 2025
Subject
The journal’s subject revolves around terminology, in a broad sense, and also extends to related fields:
- Analysis of specialized discourse
- Neology
- Specialized translation
- History of scientific discourse
- Teaching languages for specific purposes
- Linguistic engineering applied to terminological work
- Linguistic corpora with specialized content, etc.
Requirements and Deadlines
- The journal’s languages are English, Catalan, Spanish and French
- The texts of the articles are a maximum of 7,000 words, including images, summaries and bibliography.
- The deadline for submitting proposals is June 30, 2025, and articles accepted after passing double-blind review will be published in December 2025.
If you are interested in contributing an article, feel free to send us your proposal. You may make your submission here, or alternatively, you can also send it via email to terminalia@correu.iec.cat. For further details, please visit the journal’s website.
07 febr. 2025
Temática
La temática de la revista gira en torno a la terminología, en sentido amplio, y también se extiende a ámbitos afines:
- Análisis del discurso especializado
- Neología
- Análisis del discurso especializado
- Traducción especializada
- Historia del discurso científico
- Enseñanza de lenguas con propósitos específicos
- Ingeniería lingüística aplicada al trabajo terminológico
- Corpus lingüístico de contenido especializado, etc.
Requisitos y plazos
- Las lenguas de la revista son español, catalán, francés e inglés.
- Los textos de los artículos son de como máximo 7.000 palabras, incluyendo imágenes, resúmenes y bibliografía.
- La fecha límite de envío de propuestas es el 30 de junio de 2025, y los artículos aceptados, después de pasar una doble evaluación ciega, serán publicados en diciembre de 2025.
Si estáis interesados en contribuir con un artículo, no dudéis en enviarnos vuestra propuesta. Podéis enviarla aquí o, alternativamente, enviarla por correo electrónico a terminalia@correu.iec.cat. Para más detalles, visitad la página web de la revista.
07 febr. 2025
Thématique
La thématique de la revue s’articule autour de la terminologie, au sens large, et étend également à des domaines connexes:
● Analyse du discours spécialisé
● Neologie
● Traduction spécialisée
● Histoire du discours scientifique
● Enseignement des langues à finalités spécifiques
● Ingénierie linguistique appliquée à la terminologie
● Corpus linguistiques à contenu spécialisé, etc.
Exigences et délais
● Les langues de la revue sont le français, le catalan, l’espagnol, et l’anglais.
● Les textes des articles doivent avoir un maximum de 7 000 mots, incluant les images, les résumés et la bibliographie.
● La date limite d’envoi de propositions est le 30 de juin 2025, et les articles acceptés après une évaluation en double aveugle seront
publiés en décembre 2025.
Si vous souhaitez contribuer avec un article, n’hésitez pas à nous envoyer votre proposition. Vous pouvez la soumettre ici ou, alternativement, l’envoyer par courrier électronique à terminalia@correu.iec.cat. Pour plus de détails, veuillez visiter le site web de la revue.
23 nov. 2024
Conferència de la Dra. Montserrat Ribas “Paisatges lingüístics de l’àmbit acadèmic: adaptació al medi o col·lapse mediambiental?”
Els passats 7 i 8 de novembre va tenir lloc la desena jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada “Paisatges de la llengua a la universitat catalana: canvis, reptes i oportunitats”. La jornada es va centrar en la metàfora del paisatge com a mètode de reflexió sobre l’estat de la llengua catalana en l’àmbit universitari.
El paisatgisme lingüístic, tanmateix, no és tan sols una metàfora, sinó que representa una realitat. Com bé va assenyalar Teresa Cabré en la seva introducció a la jornada: “Les llengües són presents en tot el que és humà, les llengües formen part de qualsevol paisatge animat”. Les persones som part dels paisatges que ens envolten i, per tant, les llengües també. En aquest sentit, l’analogia continua: els paisatges són diversos i s’han de conservar per mantenir un equilibri estable; de manera que hem de tractar la pluralitat de les llengües i els seus perills ecològics amb la mateixa magnitud. Així com no podem considerar els paisatges com un concepte purament visual o estètic, també són miralls dels valors socials, el mateix succeeix amb les llengües, no serveixen simplement com a eina funcional per entendre’ns en les comunitats lingüístiques: tenen valors i identitat. Per això, les persones que habitem el paisatge universitari hem d’assumir la responsabilitat de preservar la llengua catalana davant dels depredadors lingüístics que venen amb el món globalitzat en què vivim.
La situació actual del català a la universitat no és ideal. Segons va dir Eva Pujades Capdevila, un 60 % d’assignatures es realitzen en català, però en alguns àmbits aquest nombre disminueix fins al 20 o 30 %. Tot i això, no calen dades exactes per percebre la pèrdua progressiva del català a les aules. Com a estudiant universitària, cada cop que recorro els passadissos d’aquest paisatge em trobo amb la presència cada vegada més habitual d’altres llengües, sobretot el castellà i l’anglès. No és cap sorpresa, atès l’increment d’estudiants d’Erasmus, o d’altres regions no catalanoparlants. Tanmateix, sempre tendim a l’eina més fàcil, canviar de llengua.
La qüestió persisteix: com podem gestionar aquestes situacions? Com podem mantenir la llengua pròpia a la universitat si n’hi ha d’altres que són més “útils”? Gran part de la resposta recau en les institucions amb autoritat; un estudiant, per si sol, no podrà decidir la llengua vehicular i d’aprenentatge de la universitat. Com va explicar Pere Sala sobre el paisatgisme, els paisatges són política, així doncs, les llengües són política lingüística. D’acord amb aquesta perspectiva, Joan Santanach va destacar el treball de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per garantir el català com a llengua completa en tots els àmbits.
Ara bé, perquè les decisions de política lingüística siguin realment efectives, cal que siguem nosaltres, els parlants, qui les posem en pràctica. En aquest sentit, els estudiants també hem de fer un esforç actiu per evitar que el català esdevingui una espècie amenaçada dins d’aquest paisatge lingüístic. Per això, els universitaris catalanoparlants hem de prendre consciència de les nostres decisions lingüístiques i actuar en conseqüència; no hem de tenir por de parlar el català, si algú no ens entén, trobarà la manera de comunicar-nos-ho. D’altra banda, els estudiants de grau hem de pensar en el nostre futur: l’oferta de màsters i doctorats en català també disminueix. Això sí, moltes d’aquestes decisions estan condicionades pels beneficis econòmics que poden aportar. Per tant, hem de reivindicar el català de manera decidida i visible, i lluitar per un paisatge inclusiu, divers i en català.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF
El número 30 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de desembre de 2024. Aquest número presenta un dossier monogràfic dedicat al tema transversal «Accions de dinamització terminològica» que inclou tres articles: en primer lloc, Eva Rodríguez exposa un projecte col·laboratiu entre el Grup Bon Preu i el Consorci per a la Normalització Lingüística; en segon lloc, el divulgador científic Toni Bertólez, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ofereix una anàlisi innovadora, i finalment, es presenten les conclusions de la XXI Jornada de la SCATERM, que va girar al voltant de la implantació i difusió de la terminologia en llengua catalana, com un laboratori d’idees.