Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, s’anomena anorèctic –a tot allò que és «relatiu o pertanyent a l’anorèxia», tota persona «afecta[da] d’anorèxia» (tant nom com adjectiu) i el «fàrmac que redueix o suprimeix la gana». La paraula anorèxia prové etimològicament del grec an-, que significa ‘sense’ o ‘no’, i –orexis, que significa ‘gana’, ‘apetit’, i, tot i que l’adjectiu considerat normatiu és anorèctic –a, és freqüent l’ús de la variant morfològica anorèxic, tal com es pot veure en els exemples següents:
«[…] les seves dues filles bessones, l’una treballadora i equilibrada, i l’altra, anorèxica, agressiva i, a més, a l’atur.» [Avui, 21/09/1994]
«D’una banda, a les passarel·les de tot el món, les nimfes anorèxiques anuncien la primavera del futur: no la d’aquest any, la de l’altre.» [El Periódico, 22/02/1998]
«La model […] es converteix en un monstre homicida en el primer senzill del grup, Kowalski. I mentrestant, una altra puntuava en el rànquing d’anorèxiques.» [La Vanguardia, 1/5/1997]
Aquest neologisme apareix documentat des de l’any 1994 de manera continuada fins ara. Això demostra que és una paraula amb un ús estabilitzat i que, encara que es limita a camps semàntics molt concrets (especialment, la moda i els trastorns psicològics), no només s’ha instaurat en la parla, sinó que també apareix cada vegada més en els mitjans de comunicació (premsa, televisió, etc.). En efecte, en el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la paraula anorèxic -a ja es considera d’ús general, és a dir, que la fan servir tant en espais de to formal (informatius, documentals, debats, etc.) com en espais de to informal.
La forma anorèxic -a s’ha format de manera regular sobre el substantiu anorèxia. Tanmateix, en cultismes d’origen grec com aquest o dislèxia o apoplexia, el grup –KS– esdevé –KT– en els derivats. Així, tenim adjectius com dislèctic -a, o apoplèctic -a. Ara bé, en català també tenim exemples de formacions regulars: anòxia, que significa ‘disminució o manca d’oxigen respirable en les cèl·lules o els teixits d’un organisme’ (DIEC2), té com a adjectiu anòxic -a , o el terme mèdic atàxia, que significa ‘irregularitat’ o ‘incapacitat de coordinar els moviments musculars voluntaris’ (DIEC2), té reconegudes en el diccionari tant la forma atàctic -a , com atàxic -a. Així mateix, de flexió obtenim tant flexiu com flectiu, tot i que de reflexió només hi ha reflexiu.
Un altre argument que juga a favor de l’expansió de l’ús d’aquesta forma és que altres llengües romàniques utilitzen sempre la variant derivada de –KS–: anorexique, en francès; anoréxico -a, en castellà; anoressico -a ; en italià; etc. A més, en anglès conviuen les dues formes (anorectic i anorexic).
Aquesta variant morfològica ha arrelat tant que, fins i tot, s’empra en un sentit metafòric com a sinònim de sec o mancat:
«Un any després que la revista Forbes deixés anorèxica la seva llista de milmilionaris, la bonança torna.» [El Periódico, 12/03/2010]
«Uteca, com és lògic, actua com a lobby d’influència en el seu afany d’aconseguir una deslegitimació de l’oferta pública d’acord amb una versió anorèxica del sector públic de la comunicació.» [El Periódico, 18/01/2011]
«La seva aposta per un Estat anorèxic va iniciar la primera onada de privatitzacions de sectors públics de l’economia (i els seus serveis), que, per art de l’atzar induït, passaven a mans d’amics, còmplices i altres fonts de finançament dels partits polítics i els seus dirigents.» [El Periódico, 23/05/2013]
Amb aquests arguments a la mà, es podria dir que l’absència lexicogràfica d’aquest mot és un símptoma d’un trastorn d’evolució lingüística?
Sònia Mestre Descarrega
Observatori de Neologia