Ens hem assabentat que l’empresa Hewlett-Packard ha desenvolupat un nou component electrònic de circuits que segurament revolucionarà el funcionament dels ordinadors personals i també la informàtica en general. Es tracta del memristor, que consisteix en una resistència que té memòria; de tal manera que és capaç de recordar la càrrega elèctrica rebuda fins i tot quan no li arriba corrent. A més, el fet que pugui ser tan petit com una molècula de sucre el fa especialment apte com a component electrònic de les memòries dels ordinadors personals.
L’aplicació pràctica més immediata seria la de funcionar com una memòria RAM, amb l’avantatge que no s’esborraria quan s’apagués l’ordinador, la qual cosa podria comportar, per exemple, que l’ordinador es pogués engegar tan de pressa com un aparell de televisió, ja que el sistema operatiu i altres programes de funcionament bàsic podrien romandre carregats en memòria amb l’ordinador apagat.
Es calcula que, abans de cinc anys, es podran fabricar memristors d’un centenar de gigaoctets que no ocupin més d’un centímetre quadrat, que és superior al que s’aconsegueix amb les memòries actuals.
Des d’un punt de vista formal, el terme memristor és un acrònim format per la truncació dels mots anglesos memory resistor. És una formació paral·lela a la del conegut transistor (transfer resistor), i altres termes no tan coneguts com ara termistor, de l’anglès thermistor (thermal resistor); varistor (variable resistor); tiristor, de l’anglès thyristor (thyratron transistor), etc. El mot memristor, però, té una etimologia menys clara, ja que d’acord amb el patró seguit en els exemples esmentats, esperaríem memistor (memory resistor) o memoristor (memory resistor), formes que també es documenten, però menys abundantment que memristor (memory resistor). També es documenten les formes memresistor i memoresistor, i el derivat memresistance (memresistència) per expressar la propietat dels memristors (o memoristors o memistors o memresistors o memoresistors).