Un terme ben format com agrocombustible pot no ser tan transparent des del punt de vista semàntic com d’entrada podria semblar, perquè de vegades no queda clara la relació que s’estableix entre el formant culte agro– i el radical a què s’adhereix. Segons el DIEC, agro– (o agri-) és una «f orma prefixada del mot gr. agrós i del mot ll. ager agri , ‘camp’» i, per tant, la informació del diccionari no ens aclareix el dubte: què és un agrocombustible? Es tracta d’un combustible per a la indústria agrària o més aviat és un combustible format a partir de matèries agràries (o agrícoles)?
L’ús del formant agro– com a recurs morfològic és força estès, com ho demostren el centenar d’ocurrències en català (d’un total de més de sis mil) al BOBNEO, el banc de dades de neologismes de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra. Altres exemples que hi trobem són agrobotiga, agrocarburant i agroecologia, tots ells ben formats des del punt de vista morfològic, però tenen la mateixa ambigüitat semàntica.
Aquest fenomen es produeix amb altres elements que poden interpretar-se com un formant culte o l’escurçament lexicalitzat de la paraula més freqüent que s’hi forma. Homo-, narco-, eco– i foto– en són exemples; aquest últim pot formar paraules com a escurçament lexicalitzat de fotografia o compostos cultes amb el sentit etimològic original de llum. Un fotoperiodista és un periodista especialitzat en els reportatges fotogràfics i la fotodepilació és la tècnica d’eliminar pèl a partir de llum làser. Però què passa amb els estudis fotogeològics: utilitzen fotografies o llum?
Com a conclusió podríem dir que, quan un especialista redacta un text d’especialitat, ha de ser conscient de l’ambigüitat d’aquests elements i tenir present que la llengua li ofereix altres mecanismes de creació de paraules, com la sintagmació, i que potser no sempre convé que el terme sigui «com més curt millor».
Maria Gené (Observatori de Neologia)