La polisèmia del terme correu electrònic queda palesa en els múltiples contextos en els quals es pot utilitzar i en la varietat de verbs amb què es pot combinar: tenir correu electrònic, enviar un correu electrònic, donar el correu electrònic. Els parlants fem servir el mateix terme per a fer referència a coses ben diferents: una aplicació informàtica, un missatge i una adreça, respectivament.
Podríem dir que utilitzar la mateixa forma per a denominar tres realitats distintes però relacionades resulta econòmic. Però, si observem l’ús de la llengua, ens adonem que no sempre es fa servir el mateix terme, perquè també trobem el mail, l’e-mail i l’escurçat correu (i potser encara algun altre), i tots es poden tenir, enviar o donar. Ho podem veure, a tall d’exemple, en els contextos següents, extrets del BOBNEO, el banc de dades de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra: «Podeu trucar-nos o bé enviar-nos un mail» (RAC1), «Jo li dono el telèfon i el mail, i vostè es posa en contacte amb mi com vulgui» (Catalunya Ràdio), «Paral·lelament, els usuaris optarem per tenir diversos e-mails, amb més o menys privacitat» (El Periódico).
De fet, doncs, s’utilitzen almenys quatre formes per a denominar realitats diverses. Sembla, per tant, que ja no podem argüir a favor de l’economia.
Si en comptes d’observar-ne l’ús ens fixem en la normativa establerta, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ens proporciona un terme diferent per a cada realitat: el correu electrònic és l’aplicació informàtica per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges de correu electrònic, l’origen i la destinació dels quals s’identifiquen a través d’una adreça electrònica.
Clarament, l’economia lingüística també està en crisi: espontàniament, hi ha almenys quatre formes per a denominar cadascuna de les tres realitats; deliberadament, tenim una forma per a cada realitat, però no són pas sintètiques. És curiós que el correu electrònic sigui gratuït, però resulti tan poc econòmic en termes lingüístics.
M. Amor Montané March (Observatori de Neologia)