El 24 de febrer, just l’endemà del dia en què els antics romans celebraven les Terminalia en honor del déu Tèrminus —el 23 de febrer—, va tenir lloc a l’IEC la presentació de la revista que ha de constituir l’instrument científic i de divulgació de la SCATERM i que porta justament aquest nom: Terminàlia.
L’acte fou presidit pel president de l’Institut, Salvador Giner, el qual després de donar la benvinguda als assistents i de congratular-se pel valor de Terminàlia com a eina necessària i oportuna de discussió i de debat, va anar donant la paraula a la resta dels presents a la taula: Isidor Marí, vicepresident de la Secció Filològica; Jaume Martí, president de la SCATERM; M. Teresa Cabré, directora de la revista i delegada de l’IEC a la Junta de la SCATERM, i Mercè Lorente, editora en cap de la revista.
 |
Isidor Marí va dedicar les seves paraules a destacar el paper de Terminàlia en la projecció de la intensa activitat terminològica de l’àmbit català i en la visibilització d’aquesta activitat —de prestigi i qualitat reconeguts— fora de l’àmbit estrictament acadèmic. Va assenyalar també que la revista, amb la presència tant d’articles científics «arbitrats» com de contribucions més aplicades i de seccions divulgatives, segueix el model «integrador i cooperatiu» del model terminològic català, i que això reflecteix, al capdavall, l’esperit de la mateixa SCATERM, a la qual va felicitar per la fita assolida.
Jaume Martí va centrar la primera part del seu discurs en dues idees que poden definir la revista: d’una banda, i pel que fa al contingut, va parlar de «transversalitat», un tret característic de la SCATERM i que ho és també típicament de la disciplina terminològica; i de l’altra, es va referir a la dimensió «longitudinal» del projecte, en el sentit que la idea de comptar amb una revista científica marca una línia contínua que no s’ha estroncat des de la creació de l’antiga ACATERM. A continuació, va destacar la funció de projecció que correspon a Terminàlia com a producte seriós que és, i la importància que té com a peça bàsica en el procés de maduració de la SCATERM. Finalment, va tenir unes paraules d’agraïment i reconeixement per a totes les persones que col·laboren en la revista i que la fan possible.
M. Teresa Cabré va dedicar el gruix del seu discurs a parlar de l’essència de la terminologia moderna com a vehicle primordial de creació i importació de coneixement. Ho va fer apuntant tres idees bàsiques. Primerament, la importància que té per a una societat poder comptar amb una terminologia «pròpia», amb una referència especial al cas de l’àmbit lingüístic català. Després va explicar les característiques de la terminologia institucionalitzada, o del model institucionalitzat, amb referències al cas de les llengües minoritzades, en general, i al del català en particular. Finalment, va reivindicar la importància del fet que els agents terminològics —serveis lingüístics, Administració, empreses, etc.— treballin en conjunt i coordinadament, tant en la formació en terminologia com en l’elaboració de productes, la creació de programari i la promoció d’activitats. Com a conclusió, va destacar la importància d’una revista com Terminàlia en un context com el que es troba la llengua catalana, i va lamentar la poca implicació «encara» de molts investigadors i professionals, per la falta de consciència terminològica. En aquest sentit, creu que ara cal concentrar els esforços a treballar «de baix a dalt», és a dir, des de la societat —usuaris, especialistes, etc.— cap a les institucions i serveis especialitzats en terminologia, ja que en l’altre sentit ja es fa molta feina. Per acabar, va destacar el fet que Terminàlia neix «inicialment» com a una revista d’abast local, però que vol tenir una projecció internacional.
Les paraules de Mercè Lorente van ser essencialment d’agraïment a tots els que han participat o col·laborat en l’aparició de Terminàlia. Després de fer una breu gènesi de la revista —una idea gestada ja a l’ACATERM i que s’ha reforçat amb l’esperit i la feina de l’actual SCATERM—, va tenir paraules d’agraïment per a la Secció Filològica, les primeres juntes de l’ACATERM i les universitats; per als tècnics i els especialistes en publicacions; per al Servei de Correcció de l’IEC i la Junta de la SCATERM; i per als col·laboradors, els autors, els editors i els companys del Consell de Redacció. Tots han fet possible que Terminàlia fos un producte seriós i alhora agradable i que es deixa llegir. Va acabar amb una referència a l’elecció del nom de la revista, volgudament polisèmic, i amb una explicació de què ésTerminàlia, com es presenta i quins són els seus objectius.
L’acte es va cloure amb una copa de cava per a tots els assistents.
Agustí Espallargas