El dimecres 18 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la IX Jornada de la SCATERM, emmarcada dins del XIV Seminari sobre Dret i Llengua que organitza cada any la Facultat de Dret de la UAB. Van inaugurar l’acte, que versava sobre terminologia i llenguatge jurídic, Isabel Pont, secretària general de la UAB , i Jaume Martí, president de la SCATERM.
A continuació, Jordi Nieva, professor del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona, va fer un recorregut per la història de la llengua en relació amb el dret per veure com s’ha arribat a la situació lingüística actual en aquest àmbit i va acabar il·lustrant la ponència amb una anàlisi breu d’alguns problemes terminològics concrets.
Seguidament, Manel Hatero, de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, va fer pública l’existència del Diccionari jurídic català, la presentació oficial del qual és prevista per al propvinent 23 de maig, i es durà a terme la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
Van completar la informació sobre el Diccionari jurídic català Josep M. Mestres, Patricia L. Vitri i Guida Cussó, del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, amb una proposta de redefinició dels conceptesunitat terminològica i terme i amb l’anàlisi crítica dels reculls terminològics juridicoadministratius que s’han elaborat fins ara, la qual va cloure amb la formulació d’unes propostes pràctiques per al tractament de les unitats lèxiques no nominals en els reculls terminològics d’aquest àmbit.
Entroncant amb la primera ponència, Andrés Urrutia, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Deusto, també va donar una visió general de la història de la llengua basca vinculada al món jurídic i va donar a conèixer la traducció al basc que s’ha fet del Codi civil.
En la taula rodona sobre l’encaix entre juristes i lingüistes, Apel·les Carod-Rovira, professor de l’Escola de Pràctica Jurídica i de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili,va justificar per què no s’utilitza habitualment el català als jutjats i va considerar que juristes i lingüistes no van de la mà. Tanmateix, Narcís Mir, responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers de la Unió Europea de la Secretaria d’Afers Exteriors del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va opinar que juristes i lingüistes han de ser indissociables i que el màxim exponent és el jurista lingüista; també va aprofitar la intervenció per a situar el català dins el marc de la Unió Europea.
A la tarda, Agustí Pou, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, va aportar una visió panoràmica del llenguatge jurídic i va il·lustrar la ponència amb referències al bon o mal ús que es fa de la terminologia jurídica catalana.
Posteriorment, Agustí Espallargas, dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament, va posar en coneixement de l’auditori els principis lingüístics que regeixen els textos legislatius del Parlament de Catalunya i de la coherència d’aquests principis amb el tractament i la fixació de la terminologia en les lleis.
Xavier Rull, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, va plantejar l’opció de recórrer a la tradició i a la perspectiva diacrònica per determinar els usos i el règim verbal d’algunes de les unitats terminològiques actuals de l’àmbit jurídic.
I, en darrer lloc, Mercè Lorente, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, va mostrar com es pot enriquir WordNet 3.0 amb terminologia jurídica, i va convidar a col·laborar-hi les persones de l’àmbit del dret, especialment per a donar resposta als problemes semàntics amb què topa l’eina actualment.
La Jornada va acabar amb un breu balanç, a càrrec de Francesc Galera, i amb la cloenda de Joan Lluís Pérez Francesch, delegat de la rectora per a Estudiants i professor del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, que va convidar els assistents a visitar l’exposició conjunta de la Facultat de la Dret amb la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB.
Sílvia Freile (Tècnica Lingüística dels Serveis Lingüístics de la UB)