Els parlants, sovint, prenem paraules d’altres llengües i les adoptem a la nostra. A vegades ho fem per necessitat, a causa d’un buit denominatiu que necessitem cobrir i, a vegades, tan sols ho fem per seguir les tendències socials. El que no és tan freqüent és el cas que s’analitza a continuació, un manlleu que es converteix en un neologisme semàntic, ja que adquireix un significat figurat dins d’un camp temàtic concret.
Això succeeix amb el xenisme rus matriochka que és, segons el TERMCAT, una «nina de fusta pintada, buida per dintre i que es pot obrir per la meitat, que conté a l’interior un conjunt de nines idèntiques, de mida decreixent, que encaixen l’una dins l’altra». Pel que fa a la llengua catalana, no és una paraula normativa, ja que no apareix al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC; però, en canvi, sí que apareix en altres diccionaris de referència, com és el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, i hi apareix adaptada ortogràficament: matrioixca. Des del TERMCAT, en canvi, es proposa una altra opció parcialment adaptada: matrioixka (seguint les recomanacions de la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català de l’IEC); al costat de nina russa, un sintagma que té el mateix significat, però que possiblement perd la ressonància de la cultura russa que aporta matrioixca, ja que, al cap i a la fi, és un xenisme rus.
A l’Observatori de Neologia trobem exemples de matrioixca contextualitzats en dos camps diferents: d’una banda, en el discurs cultural, amb el seu sentit literal, i, de l’altra, en el discurs polític, amb el sentit figurat de ‘submissió d’algú cap a algú altre’: «El PSC denuncia en el seu cartell electoral la “submissió” de Rajoy a Aznar en forma de matrioixkes», que va agafar popularitat gràcies al cartell electoral que va utilitzar el PSC en forma de crítica cap al PP; però també en el sentit de successió d’alguna cosa: «En tot cas, dins de la matrioixka de noms de la política andorrana, hi ha un grup que ha decidit fer del canvi el nom mateix de la coalició». En ambdós casos, té una importància evident la característica clau d’aquestes joguines d’encabir-se una dins l’altra des de la més petita fins a la més gran. Aquesta successió, tan gràfica, de nines de diferent importància, pel que fa a la mida, provoca que aquest terme cultural sigui fàcilment aplicable, de manera metafòrica, a altres camps.
Els parlants coneixen el concepte de nina russa i és per aquest motiu que, probablement, no els resultarà difícil copsar el sentit metafòric que ha pres el manlleu en el context polític. No obstant això, la presència d’aquest neologisme semàntic en la premsa política és encara discreta, però el fet que el sentit metafòric que ha pres el manlleu en aquest camp sigui tan gràfic i, a més, correspongui a un objecte tan quotidià com una joguina, ens fa suposar que la seva presència podria augmentar fàcilment.
Trobem, doncs, un manlleu del rus amb una forta connotació cultural que s’implanta en la llengua catalana de tres maneres diferents: amb una forma ortogràficament adaptada, amb una altra de parcialment adaptada i amb un sintagma alternatiu català. A més a més, s’hi ha establert també en forma de neologisme semàntic dins de la política. Ara bé, en quin moment podem considerar que el xenisme matrioixca ha esdevingut un neologisme semàntic? Si els parlants ja identifiquen el nou sentit del xenisme quan el troben en un context de política, podem considerar que el procés ja s’ha esdevingut. Probablement, els parlants no ens adonem de la successió de metamorfosis que pateixen els mots. Sembla que ens passa com a les matrioxques.
Queralt Alsina Cardona (Observatori de Neologia. UPF)