El seminari anual de terminologia de la SCATERM, que enguany duia el títol de «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos», va tenir lloc el 17 de novembre al matí a l’Institut d’Estudis Catalans.
Va introduir l’acte Patricia L. Vitri, vocal d’Activitats de la SCATERM, que va donar pas a unes paraules de benvinguda del president de la Societat, Jaume Martí, i va presentar els especialistes convidats.
La primera intervenció va anar a càrrec de la professora Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut. Mercè Durfort va començar la seva exposició amb algunes consideracions a propòsit del treball conjunt entre especialistes i terminòlegs. Va parlar de la necessitat que hi hagi acord entre els diversos agents terminològics i els professors o autors, a partir de la premissa que aquests necessiten sovint l’assistència dels terminòlegs —en el seu cas, en el terreny de la biologia i sobretot en l’àmbit de la docència, però també de la traducció i la recerca. Aquesta assistència s’ha de vehicular amb solucions que siguin clares i precises, i s’han de formular amb l’objectiu de donar seguretat als especialistes, perquè les han de fer servir i perquè puguin transmetre el coneixement especialitzat de la manera més precisa terminològicament i correcta lingüísticament. Un cop fetes aquestes consideracions, Mercè Durfort va parlar de casos terminològics concrets que ha hagut de tractar i que li han plantejat algun problema denominatiu o conceptual, i per als quals ha pogut —generalment— trobar solucions «en la cerca en català del terme científic més escaient». Així, va exemplificar casos de manteniment o rebuig de denominacions dobles; d’ús i possible adaptació d’anglicismes, llatinismes o altres manlleus; de desacord amb denominacions proposades; de l’ús de les sigles; de la importància d’una bona delimitació del concepte per a arribar a establir una bona denominació; de la falta de certes denominacions en les fonts oficials; de traduccions controvertides, etc. La participació de diverses veus entre els assistents ja des de bon principi —hi va haver intervencions tant de terminòlegs i lingüistes com de professors i especialistes de l’àmbit— va ajudar a aclarir alguns d’aquests casos i a plantejar-ne d’altres.
Després d’una pausa per al cafè, va ser el torn de Ricard Roca —corrector, biòleg i membre de la Societat Catalana de Biologia—, que va fer una presentació exhaustiva del que ja anunciava el títol de la seva intervenció: «Recursos terminològics en línia de les ciències de la vida». En una primera part dedicada a les taxonomies va presentar els quatre codis de nomenclatura existents —de zoologia, botànica, bacteris i virus— i la manera com estan representats a la xarxa, amb una exposició dels recursos en línia que ofereixen informació relativa als criteris tipogràfics i les convencions en l’escriptura de les nomenclatures i els tàxons, a la formació de les denominacions, a les bases de dades, a les publicacions especialitzades, i a les associacions i comissions internacionals que prenen o difonen decisions sobre aquestes qüestions. La segona part de la intervenció, la va dedicar al cas específic dels gens, que també disposa de diversos recursos en línia; va parlar també de convencions d’escriptura i representació i de les nomenclatures específiques per als gens humans. A partir d’una intervenció, va quedar palès, pel que fa a aquest darrer cas, el fet que les diverses bases de dades no sempre són coherents en les denominacions que ofereixen, cosa que cal tenir en compte a l’hora de consultar-les.
La darrera intervenció del Seminari, «Criteris terminològics en ciències de la vida i de la salut», va anar a càrrec de M. Antònia Julià, terminòloga del TERMCAT i biòloga. Va partir de la definició de criteri terminològic i de la presència necessària i constant d’aquests criteris en el treball terminològic: qualsevol feina terminològica parteix d’un criteri establert o bé pot servir per a crear-ne un de nou. Així, va oferir un panorama general i molt complet del treball del TERMCAT a partir del paper que hi tenen els criteris terminològics, que va anar il·lustrant amb exemples concrets de l’àmbit de les ciències de la salut. Va parlar de l’ús dels criteris en les sessions de normalització i en l’elaboració de productes, en el treball amb els especialistes i professionals sectorials, en les feines d’assessorament i en la traducció de normes d’estandardització, etc. També va destacar la importància de posar els criteris terminològics a disposició dels usuaris. En aquest sentit, i per acabar, va fer referència a la gestió dels criteris un cop creats (com s’apliquen, es difonen i es mantenen).
A part del contingut mateix de les exposicions, destaquem d’aquest VI Seminari el to amè i instructiu que es va anar creant amb les intervencions dels especialistes i del públic assistent, i amb les respostes que es van donar. Un to propiciat ja des de la primera intervenció i que es va mantenir al llarg de tot el matí, la qual cosa va conferir un caràcter molt participatiu a la trobada d’enguany.
Agustí Espallargas
(Soci de la SCATERM pel Parlament de Catalunya i vocal de Comunicació de la SCATERM)