Actualment, la informació flueix de manera molt ràpida. Gràcies a Internet, tenim accés gratuït a una infinitat de diaris, revistes i blocs, que competeixen per ser els més llegits, per proporcionar informació de forma ràpida i fiable, però també per donar opinions de manera que generin debat i tinguin ressò arreu. Per això, potser, ha nascut una nova professió: els opinadors.
El neologisme opinador -a és cada cop més present en la premsa escrita en català. Al banc de dades de l’OBNEO, aquest mot es va documentar per primera vegada l’any 1989, però no és fins al 2000 quan sembla que se n’estabilitza l’ús i apareix més sovint a la premsa escrita. Si observem els contextos en què apareix, podem comprovar que tots tenen a veure amb el periodisme i la comunicació. En molts contextos es parla dels opinadors i dels tertulians alhora; en d’altres, es relaciona aquest neologisme amb els polítics. Fins i tot en trobem uns quants en què opinador apareix acompanyat del mot ofici o professional, per aclarir que es tracta estrictament d’una professió: «És a dir, els qui parlen en públic i per al públic —allò que en podríem dir “opinadors d’ofici”.» [Avui, 16.03.1989] o «Són prototips de l’opinador professional» [El Periódico, 06.04.2010].
Amb els contextos queda clar que el mot opinador té un ús molt ben delimitat, ja que es fa servir per a denominar els escriptors i col·laboradors, professionals de la comunicació o periodistes, que donen a conèixer les seves opinions als ciutadans. També queda clara la distinció entre opinador i el mot opinant (que sí que trobem documentat als diccionaris), ja que opinador s’utilitza per designar una professió o activitat específica, mentre que opinant és qualsevol persona que emet una opinió.
Com que d’opinadors, tal com s’han descrit, n’hi pot haver arreu, podem pensar que en altres llengües es deu expressar de maneres similars. Efectivament, a les dades de l’OBNEO hem documentat opinador en castellà a partir de l’any 2000, tot i que no presenta una freqüència d’ús tan elevada com en català; en canvi, en l’espanyol de Xile s’ha creat el neologisme opinólogo per a referir-se a aquesta professió i es fa servir amb un to marcadament despectiu. I, pel que fa a l’anglès, s’empren les paraules pundits o talking heads per a referir-se a aquests professionals. Sembla, doncs, que el català no ha incorporat aquest mot directament de l’anglès: pundits significa ‘persona entesa, experta’, però es fa servir en un to irònic, mentre que talking heads té una connotació totalment despectiva.
Així doncs, si tenim en compte que aquest neologisme s’ha format amb una regla morfològica predictible i que ha sorgit de la necessitat d’expressar una activitat o professió que cada cop està més de moda, pot ser un candidat a entrar al diccionari si se’n consolida l’ús en els propers anys.
Francina Janer (Observatori de Neologia. UPF)