El terme soroche és un mot d’origen quítxua que sovint es fa servir per designar el mal d’altura. En els fòrums de viatgers i en els catàlegs turístics s’usa amb una certa lleugeresa, de manera que convé aclarir una mica el concepte i aprofundir en la denominació.
Al Diccionari general de l’esport del TERMCAT trobem que mal d’altura és sinònim complementari de mal de muntanya, i veiem que s’empra per a denominar el conjunt de trastorns fisiològics que apareixen a conseqüència de la disminució de la pressió atmosfèrica a partir dels 3.000 m o 3.500 m d’altura. En l’àmbit de les pneumopaties, el mal d’altura es pot definir com la poliglobúlia duradora causada per una anòxia crònica que s’observa en els individus que viuen permanentment en grans altituds i que respiren un aire rarificat.
Veiem, doncs, que el mal de muntanya no és exclusiu dels alpinistes ni dels turistes que visiten indrets situats a gran altitud sobre el nivell del mar, sinó que apareix en comunitats humanes que s’han establert en aquests indrets, com és el cas de la regió de la puna, a l’altiplà andí de l’Amèrica del Sud, entre Bolívia, el Perú, l’Argentina i Xile. En aquestes contrades, els locals se solen referir a aquesta afecció amb el mot soroche.
Tot i que els símptomes són els mateixos que pateixen els esportistes d’alta muntanya (mal de cap, insomni, pèrdua de gana, nàusees, tos seca, ofec i vertígens), el fet d’estar permanentment a tanta altura fa que aquests símptomes vagin perdurant i, a la llarga, siguin crònics. Per tant, el soroche es caracteritza per la pèrdua de la capacitat d’adaptació a les grans altures en persones que prèviament la tenien, és a dir, és una malaltia crònica. És per aquesta raó, doncs, que és més adequat reservar el mot soroche com a equivalent del mal de muntanya crònic.
El Vocabulari panllatí de les pneumopaties professional, elaborat sota els auspicis de Realiter, recull el manlleusoroche com a sinònim complementari de la forma catalana mal de muntanya crònic, al costat d’altres denominacions com malaltia de Monge i malaltia dels Andes.
Francesc Galera
Servei de Llengües
Universitat Autònoma de Barcelona