Que el neologisme videomarcador no estigui inclòs en els diccionaris de la llengua catalana és comprensible, atès que el seu significat és fàcilment deduïble a partir de la definició dels dos elements que el formen. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, marcador, per una banda, es defineix com a ‘instrument que, en determinats jocs, serveix per a marcar els punts aconseguits, els jocs guanyats, etc.’ (tercera accepció); i per l’altra, el formant culte video- ‘[…] indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals’.
Si bé és cert que els diccionaris no recullen totes les paraules del lèxic, especialment si tenen un significat composicional fruit de processos de derivació o composició, hi ha bons arguments a favor d’incloure videomarcador amb una entrada pròpia en els diccionaris.
Tant el diccionari normatiu com el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana ja han donat entrada a altres mots que s’han format de la mateixa manera que videomarcador: videocasset, videoclip, videoclub, videoconferència, videodisc, videòfon, videojoc, videoteca i videotext. Es tracta d’un procés de formació productiu i propi de la llengua catalana i, doncs, aquest seria un primer argument a favor de la inclusió d’aquest mot en els diccionaris.
Un altre argument seria la necessitat de denominar d’una forma funcional aquest tipus d’aparells que l’era digital ha introduït en la vida diària dels parlants. Per a constatar aquesta necessitat denominativa, només cal fer una mirada a les dades recollides per l’Observatori de Neologia: els mitjans de comunicació han fet ús de la paraula videomarcador des de l’any 1999 fins ara d’una manera continuada. Uns quants exemples d’aquesta trajectòria estable en l’ús s’esmenten a continuació:
«Seria inexacte dir que l’Amsterdam Arena va escridassar l’actual tècnic blaugrana; tot al contrari: quan la seva foto va aparèixer als videomarcadors, va rebre una ovació.» [Avui , 08/04/1999]
«No hi haurà instal·lacions temporals, ni grades per als espectadors, ni videomarcadors, i l’accés del públic estarà molt controlat, alhora que per a la transmissió d’imatges tan sols s’utilitzaran set càmeres, la majoria portàtils.» [Avui , 25/11/2003]
«Posteriorment, hi ha hagut un temps per recordar la música de Queen i el desaparegut John Lennon, de qui han aparegut imatges als videomarcadors de l’estadi.» [Ara , 13/08/2012]
L’últim exemple d’ús mostra que videomarcador no és concebut únicament com un aparell que marca els punts aconseguits en un joc, sinó que també té la funció de reproduir imatges en d’altres esdeveniments que tenen lloc a instal·lacions esportives, com ara concerts.
Finalment, s’ha constatat que altres llengües romàniques ja han optat per incorporar la seva versió d’aquest mot en els seus reculls lexicogràfics. El Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española la inclourà en la seva 23a edició: l’entrada ja es pot consultar en la versió en línia. L’italià, d’altra banda, ja té videotabellone, una paraula formada anàlogament i amb el mateix significat que videomarcador, en el Dizionario della lingua italiana de Sabatini-Coletti (versió en línia). Tenint en compte aquest fet i la necessitat denominativa, palesada per l’ús estès i consolidat de la paraula, així com el nombre elevat d’altres paraules creades amb el mateix formant que ja tenen entrada pròpia en els diccionaris, creiem que és el moment de considerar la incorporació d’aquest mot en el lèxic normatiu.
Teija Järvisalo
Observatori de Neologia