El neologisme ciberatac, corresponent al camp semàntic de la informàtica, el podríem definir com una «intrusió deliberada en un sistema informàtic». Aquest terme remet inequívocament a la vulnerabilitat a què està sotmesa actualment la població per l’ús de les noves tecnologies. De fet, el primer ús que n’hem documentat a l’Observatori de Neologia correspon a l’any 2001, per bé que observem que se n’ha estabilitzat l’ús sobretot a partir de l’any 2008, per a denominar una forma alternativa de lluitar contra les decisions polítiques o econòmiques d’un govern regional o nacional o, encara, d’una empresa, com podem comprovar a partir dels contextos següents:
«L’inici d’una nova guerra freda des de les xarxes ha pres forma de bits que es materialitzen en ciberatacs i fustigacions als serveis bàsics d’un país, en vigilància a través de xarxes espies que intercepten comunicacions sospitoses.» [El Periódico de Catalunya, 17/05/2001]
«Els comptes de Gmail de dissidents i periodistes xinesos han estat objecte d’un ciberatac, segons ha denunciat Google.» [Ara, 03/06/2011]
«No solament firma personalment les execucions extrajudicials amb avions no pilotats al Iemen o el Pakistan, sinó que des de la seva arribada al poder ha donat instruccions per incrementar els ciberatacs contra les instal·lacions atòmiques iranianes, segons el New York Times.» [El Periódico de Catalunya, 03/06/2012]
Des del punt de vista morfològic, ciberatac s’ha obtingut per composició culta. El primer element és una forma prefixada (ciber-) associada a la informàtica que ja trobem al GDLC, però no pas al DIEC2, mentre que el segon és una base nominal (atac). Per tant, ciberatac compleix adequadament les regles de formació de paraules de la llengua catalana i, a més, presenta la mateixa estructura que altres mots no neològics, com ara cibercafè (GDLC), ciberespai (DIEC2, GDLC) i cibernauta (GDLC), tots restringits a l’àmbit informàtic.
Tot i això, el prefix ciber- també és força productiu en la llengua general. S’adjunta sobretot a noms, com ho demostren altres exemples (ara extrets de l’Observatori de Neologia): cibercompra, cibercultura, ciberliteratura, cibermedi, ciberprotesta, ciberseguretat, cibersexe, cibertext. Menys sovint, ciber- es combina amb altres categories gramaticals: verbs (ciberlligar) i adjectius (cibereconòmic -a, ciberromàntic -a, cibervirtual).
Creiem que el DIEC2, com a diccionari normatiu general per al català, a poc a poc hauria d’anar incloent paraules formades amb ciber- que donin resposta a les necessitats denominatives que s’han plantejat recentment. En l’exemple concret que ens ocupa, algunes llengües del nostre entorn ja han fet aquest pas: el castellà, amb ciberataque (Clave), i l’anglès, amb cyberattack (ODE, Cambridge ) i cyber-attack (OED, a l’entrada cyber- ). I és que els atacs del segle XXI no només són per terra, mar i aire.
Òscar Pozuelo Ollé
Observatori de Neologia