El català, segons la caracterització que en fa la sociolingüística, és una llengua mitjana, d’acord amb el pes demogràfic, l’estatus polític i l’ús social. Des d’aquest punt de vista, seria lògic que el català fos una llengua amb una bona implantació en l’àmbit acadèmic.
El català, tanmateix, té avui una presència discreta en la docència universitària i una presència escassa en la recerca i la producció científiques.
Hi ha un domini de l’anglès com a llengua franca internacional imposat per les agències internacionals. A més, a Catalunya es constata molt poca implicació de la Generalitat per a preservar i incentivar la recerca en la llengua pròpia. No hi ha cap reconeixement oficial de la recerca en català.
Quan el Govern català finança un projecte de recerca, exigeix un currículum basat en les publicacions internacionals en llengua anglesa.
Cal canviar a fons la política lingüística del Govern i de les universitats. S’ha d’estimular un model que valori la recerca en català i que, alhora, no deixi de potenciar la tasca i l’impacte dels investigadors a nivell internacional.
Cal estimular, doncs, la publicació de revistes de divulgació avançada en català. Hi ha casos aïllats en què es demostra que això és possible.
Atès que bona part de la recerca es fa a la universitat, cal potenciar la tasca dels serveis lingüístics universitaris com a agents de proximitat amb els especialistes i els usuaris, amb l’objectiu de promoure i donar suport a la producció de textos de recerca en català.
La producció de textos de recerca en català és imprescindible per assegurar una correcta implantació i actualització de la terminologia catalana. Des del Govern i des de les universitats cal fer polítiques que incentivin la publicació de la recerca en català. Només així, la normalització i l’assessorament terminològics podran anar més enllà de l’àmbit de la divulgació i els investigadors podran ser també creadors de terminologia en català.
Barcelona, 10 de juny de 2015