Durant els mesos de novembre i desembre, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha difós diversos recursos lingüístics ben interessants. Es tracta del primer informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), la segona actualització del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) i la publicació del Nomenclàtor mundial.

L’OQL és un projecte de la Secció Filològica de l’IEC que té la doble finalitat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos estàndard, i d’ajudar a millorar-la. L’OQL es va presentar l’octubre del 2021 en el marc d’una jornada dedicada a la qualitat lingüística. Posteriorment, el juliol del 2022, es va presentar el web del projecte i el 15 de novembre es va fer la presentació del primer informe elaborat per l’Observatori, que es titula Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica. Aquest estudi s’ha fet sobre un corpus de 103 falques, emeses el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra. En l’informe s’analitzen tant els errors i les inadequacions com els encerts, que s’han classificat en 71 punts, agrupats en quatre grans blocs (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs. A banda de la informació relacionada amb la qualitat lingüística, l’informe presenta altres dades interessants, com ara el fet que molts dels anunciants que fan publicitat en català no tenen aquesta llengua en el seu web, i també reflexiona sobre la conveniència d’establir un protocol de rectificació en el cas dels anuncis que s’han d’emetre durant un període llarg de temps i contenen errors.

D’altra banda, la segona actualització del DIEC ha comportat la incorporació de dotze articles nous, la modificació d’uns quatre-cents articles i la supressió de dues entrades. Coincidint amb la publicació d’aquesta actualització, el 28 de novembre es va fer l’acte de presentació de les dues actualitzacions del DIEC que s’han fet enguany (una al maig i l’altra al novembre). En l’acte, en el qual van intervenir els membres de la SF Mercè Lorente, Magí Camps i Màrius Serra, es va parlar tant dels canvis com dels procediments que els generen. En total, doncs, les actualitzacions del 2022 han comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes entrades. Entre els articles nous hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere; també s’han afegit al DIEC una setantena de locucions —moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial—, com ara i un be negreper collonsfet un fàstic, de merda, anar d’un pèl, en negre o no tenir nom.

Finalment, el 15 de desembre es va fer la presentació del Nomenclàtor mundial, que recull 8.500 topònims d’arreu del món. Aquesta obra, publicada només en línia, és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. La seva finalitat principal és fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. L’obra està pensada sobretot per als mitjans de comunicació i per a l’edició d’obres de caràcter divulgatiu. Van participar en l’acte de presentació, conduït per Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC: Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF; Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF; F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, i Nicolau Dols, president de la SF.