Silvia Perpiñán i Alfonso Morales-Front ponents
Els passats 6 i 7 de març va tenir lloc la 3a Trobada de la Xarxa MULTILINGUA: Workshop sobre Multilingüisme, a la Universitat Pompeu Fabra, Campus Poblenou, de forma presencial i en línia. La trobada, coordinada per Sílvia Perpiñán, va reunir per tercera vegada diversos grups de recerca en bilingüisme i multilingüisme arreu d’Espanya. L’esdeveniment va fomentar un esperit col·laboratiu, on es van poder intercanviar experiències i resultats d’investigació entre diferents regions del país i més enllà. Aquesta xarxa posa en relleu la importància de la recerca en bilingüisme i multilingüisme. Tal com va remarcar Alicia Luque durant la seva ponència, més de la meitat del món és multilingüe, però encara es considera el monolingüisme com a norma en la investigació lingüística. Tot i la seva complexitat, és per això que aquests grups dediquen el seu esforç a estudiar situacions reals, en què les llengües i els seus parlants no existeixen de forma aïllada en el món, sinó que estan en contacte constant. Això permet aprofundir en l’adquisició, el processament i la producció de segones i terceres llengües en contextos diversos.
El primer dia de la trobada es va inaugurar amb la intervenció de Silvia Perpiñán, que va contextualitzar la Xarxa MULTILINGUA i els temes tractats en les prèvies trobades. La primera ponència, a càrrec de Laura Domínguez, va començar amb una pregunta provocadora: “L’atrició és simplement una il·lusió?”. Tot i que la seva resposta era clara, atès que ha dedicat la seva trajectòria a aquest fenomen, la qüestió va desencadenar altres aspectes fonamentals sobre l’atrició. És un fenomen de processament o és gramatical? Per què l’atrició no afecta tot el coneixement lingüístic de la mateixa manera? A continuació, Cristina Sanz va continuar el debat amb la seva presentació, mitjançant la qual va qüestionar els efectes de la immersió en la parla espontània. Així doncs, la immersió causa que els parlants reprimeixin la seva L1? Com d’aviat podem parlar d’atrició? Seguidament, Saioia Larraza i Maite García van reiterar la importància de la immersió en llengües minoritàries mitjançant una anàlisi qualitativa de parlants al·lòfons al País Basc. Abans de la pausa, Aurora Bel va obrir diverses preguntes de debat, entre elles com gestionar la creixent presència d’alumnes nouvinguts a les escoles catalanes i els reptes de la seva integració lingüística.
La sessió de la tarda es va centrar en els sistemes multilingües. Roumyana Slabakova va introduir el concepte d’influència interlingüística i va defensar la idea que cada llengua d’un parlant multilingüe posseeix una gramàtica separada, tot i que presentin trets semblants. Més endavant, Jorge González Alonso va aprofundir en la interferència intralingüística en l’adquisició de la L3, a través d’una investigació rigorosa amb llengües (semi)artificials. Per la seva banda, Alicia Luque va posar sobre la taula la presència dominant del monolingüisme en l’àmbit, sobretot amb l’avenç de l’anglès com a llengua franca; i la necessitat d’incorporar la justícia social en la recerca. Finalment, M. Carme Parafita-Couto va expressar que creuar fronteres lingüístiques és possible, en absència de prejudicis normatius, com va exemplificar amb la seva investigació a Belize, on el canvi constant de codi és percebut positivament.
El segon dia, 7 de març, es van dur a terme les ponències sobre els sistemes fonològics i la seva relació amb la cognició. Alfonso Morales-Front va obrir la sessió diferenciant les micro i macromesures en l’estudi de la millora de la pronunciació en contextos d’immersió, concretament de sis setmanes, i va proposar una combinació d’ambdues per obtenir resultats més precisos. Poc després, Gemma Repiso va mostrar els efectes de la dominància lingüística en parlants trilingües de català, castellà i anglès en el marcatge glotal dels sons inicials vocàlics; i com això pot facilitar la recuperació de paraules i augmentar la prominència prosòdica. Un cop acabada la pausa, Alaitz Intxaustegui va parlar sobre l’efecte de la llengua estrangera i de la dominància lingüística en el Visual Perspective Taking. Finalment, Miquel Llompart va fer una distinció entre la percepció i la representació dels parlants de sons específics amb contrastos difícils.
En conclusió, la 3a trobada de la Xarxa MULTILINGUA va demostrar, un cop més, la rellevància de la recerca en bilingüisme i multilingüisme. Les ponències i discussions van abordar qüestions fonamentals, com l’atrició, la immersió, la influència interlingüística i la interacció entre llengües, cosa que va destacar la complexitat del multilingüisme i els seus efectes en la societat i la ciència. A més, les trobades de la Xarxa MULTILINGUA han posat en evidència la necessitat de crear ambients col·laboratius de recerca que afavoreixin l’intercanvi d’idees i perspectives entre investigadors.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF