Volent reduir la presència d’anglicismes neològics en tota mena de textos, sovint sentim la necessitat —gairebé l’obligació— de disposar d’una forma alternativa en català, i encara millor si aquesta forma ha rebut alguna homologació normativa. L’aparició d’un mot nou en anglès crea en la nostra ment una unitat conceptual nova, i voldríem que a un neologisme anglès li correspongués sempre un neologisme català. El fet és que de vegades l’existència del neologisme anglès ens fa perdre de vista que potser allò que es vol dir es podria expressar amb els mots i les expressions de què ja disposem.
Tot això ve a tomb de l’anglicisme streaming, que en informàtica designa la tècnica que permet reproduir un fitxer en un ordinador sense haver-se d’esperar a la baixada completa de les dades que componen aquest fitxer.
El mot anglès deriva del substantiu stream, que trobem definit a The Free Dictionay com a «a flow of water in a channel or bed, as a brook, rivulet, or small river» i com a «a steady current in such a flow of water». D’aquí, el sentit s’amplia cap a «a steady current of a fluid» i «a steady flow or succession»; com a verb, to stream pot significar «to extend, wave, or float outward». Hi ha sempre implícit el sentit d’una emissió constant d’alguna matèria que pugui formar un corrent o un fluid. D’aquí es passa fàcilment a la metàfora informàtica, en la qual la informació (les dades) constitueix aquesta matèria que flueix continuadament: entre les definicions informàtiques de to stream hi ha «to transmit (data) in real time, especially over the Internet» i, ja per al substantiu streaming, «a technology for transferring data so that it can be received and processed in a steady stream», «relating to information that is transmitted in real time over the Internet, instead of being sent first as a file and then opened after it has been downloaded».
Aquesta última definició marca la diferència important que hi ha entre l’streaming i la baixada de fitxers: en el primer cas, el corrent de dades és constant, no cal esperar que tota la informació estigui descarregada a l’ordinador per a obrir el document i consultar-lo (la informació s’emmagatzema provisionalment en una memòria intermèdia); en la baixada de fitxers sí que cal esperar que tota la informació hagi estat transmesa al disc dur per a poder-la obrir i consultar. En la modalitat de streaming, doncs, la idea de continuïtat, de corrent constant, és decisiva. Per això la definició del Termcat diu: «Tècnica que permet de reproduir fitxers audiovisuals procedents d’una xarxa telemàtica, generalment Internet, sense haver d’esperar que s’hagi acabat la transferència de totes les dades.»
Cal parar atenció al fet que aquesta modalitat de comunicació en realitat inclou dues possibilitats:
- Que el document retransmès (la cançó, la conferència, l’actuació…) es vagi esdevenint en el món real alhora que es retransmet. Per exemple: una videoconferència que té lloc en una sala i és retransmesa per Internet de manera síncrona. En aquest cas, són «en temps real» tant l’esdeveniment com la transferència de dades del servidor emissor a l’ordinador receptor. Més precisament, s’anomena live streaming .
- Que allò transmès s’hagi esdevingut en un temps passat i consti enregistrat en els servidors de l’entitat que en facilita la reproducció. L’usuari el podrà veure o escoltar des del seu ordinador, asíncronament, sense haver-se de baixar tot el fitxer abans de poder-lo començar a veure o escoltar. En aquest cas, la transferència de dades és «en temps real»; però no l’esdeveniment, que ja s’ha produït anteriorment.
Aquesta doble possibilitat recorda enormement el que des de fa dècades es feia per televisió convencional o per ràdio: retransmetre en directe o oferir en diferit. I és per aquí on podem començar a sospitar que les expressions que valien per a la ràdio i la televisió també poden servir per a Internet.
El Termcat ha normalitzat el terme reproducció en temps real com a forma catalana que tradueix l’anglicisme streaming. Aquesta denominació sembla adequada, però pot ser confusa, ja que pot induir a pensar que «en temps real» significa que hi ha sincronia entre la realització de l’acte i la retransmissió (cas a), quan pot ser que la cançó o el vídeo ja estiguin enregistrats (cas b).
Arribats a aquest punt, ens hem de preguntar realment quina és la necessitat pràctica de tenir tant aquest anglicisme com una denominació substitutòria en català. Si el que es vol és fer referència al sistema tècnic de transmissió contínua de dades sense descàrrega al disc dur (per contraposició a la baixada de fitxers), llavors reproducció en temps real és una forma necessària (tot i que també es podia haver optat per altres denominacions, com ara flux de dades, flux continu, flux d’àudio/vídeo, transmissió contínua/en continu…).
Però en bona part de les aparicions de l’anglicisme streaming no hi ha una referència necessària al mètode tècnic de transmissió, i podríem fer-hi referència amb els mateixos mots utilitzats per a la televisió i la ràdio. Disposem d’aquestes paraules:
- Per a designar l’acció, els verbs i substantius derivats següents: retransmetre, retransmissió; emetre, emissió; difondre, difusió.
- Per a distingir l’emissió síncrona de l’asíncrona: en directe, en viu, d’una banda; en diferit (de l’altra).
- Per a precisar el mitjà de comunicació: per Internet, pel web, (en) vídeo, (d’)àudio.
No sempre necessitarem expressar tots tres elements: sovint el context ja deixa clar quin és el mitjà, o no cal precisar que és en diferit.
Vegem uns quants exemples possibles d’aplicació del que expliquem, sense haver de recórrer ni a l’anglicisme ni a reproducció en temps real. Els fragments donats entre claudàtors serien suprimibles si jutgem que el context és suficient per a una comprensió adequada:
- La conferència serà retransmesa per streaming pel nostre web > La conferència serà retransmesa [en directe] pel nostre web.
- La universitat retransmet actes i jornades en streaming > La universitat retransmet actes i jornades [en directe] [per internet].
- El sistema permet realitzar l’streaming de l’acte de manera senzilla i autònoma > El sistema permet difondre l’acte en directe de manera senzilla i autònoma.
- Oferim streaming de vídeo i àudio > Retransmetem vídeo i àudio en viu.
- La retransmissió per streaming es pot veure en un o diversos llocs alhora > La retransmissió per internet es pot veure en un o diversos llocs alhora.
- Roda de premsa en streaming > Roda de premsa en directe [per internet].
- Streaming en directe de la diada castellera > Emissió en directe de la diada castellera.
- Serveis de vídeo streaming en directe > Serveis de vídeo en directe.
En pestanyes i botons de pàgines web, es pot dir En directe, TV, Retransmissions, Canal de vídeo, Canal de televisió, Àudios, Conferències…
Creiem, en definitiva, que ja disposem de conceptes i de mots suficients per a expressar les modalitats i les situacions que comprèn l’streaming.
Xavier Marzal
Servei Lingüístic
Universitat Oberta de Catalunya