En plena era de la informació, la globalització ja és més que una realitat i, enmig d’aquesta amalgama de vincles entre persones d’arreu del planeta, no és estrany que tinguem curiositat per aprendre noves maneres de viure i d’entendre el món que ens envolta. Versionar és un neologisme que significa ‘reproduir amb alguna variació, generalment però no únicament, una obra artística’.
Versionar és un verb que sorgeix de la conversió sintàctica del substantiu versió. Aquest procediment de formació és propi del català i, de fet, és el que segueixen verbs com fusionar, salar, fumar o visionar, que vénen, respectivament, dels substantius fusió, sal, fum i visió. Una llengua tan pròxima com és el castellà, ja accepta versionar a l’avanç de la vint-i-tresena edició de la Real Academia Española, tot i que la definició que en dóna està restringida a l’àmbit musical i, com veurem a continuació, versionar va més enllà de les partitures.
Els contextos recollits a l’OBNEO des de principis dels noranta fins avui posen de manifest que versionar és un verb molt productiu en l’àmbit literari,en el cinematogràfic i, sobretot, en el musical. Tal com mostren els exemples segon i tercer, el verb es pot referir a la reedició d’una obra que implica un canvi d’idioma, però no necessàriament. Per tant, versionar pot funcionar com a sinònim de traduir, adaptar o variar i, fins i tot, pot aplegar la semàntica de més de dos verbs a la vegada, tal com mostra el primer exemple: Yimou no solament tradueix al xinès sinó que també adapta els continguts de l’obra originalment alemanya a la cultura que visionarà la pel·lícula.
«Yimou versiona els Coen. El cineasta presenta a Berlín una adaptació lliure de Sang fàcil, ambientada en un poble xinès remot.» [Avui, 17/02/2010]
«Dins el repertori, Quintana inclourà temes de la seva banda, però també versionarà al català temes de grans cantautors anglosaxons com ara Bob Dylan o Neil Young.» [La Vanguardia, 19/02/1999]
«Una altra cantant, Dolly Parton, que és l’autora de la cançó “I will always love you” que Houston va versionar i rellançar a la fama el 1992 amb la pel·lícula El guardaespatlles, també ha piulat a Twitter agraint a la cantant desapareguda la meravellosa versió que va fer de la seva cançó i demanant a la gent que no l’oblidin mai.» [Ara, 13/02/2012]
Més de la meitat dels contextos de versionar recollits a l’OBNEO s’han registrat al llarg dels darrers cinc anys i sembla que aquesta tendència es mantindrà o que, fins i tot, s’accentuarà. D’una banda, perquè versionar, com podem llegir en el darrer exemple, ja traspassa fronteres i s’utilitza en contextos desvinculats del món artístic on va néixer. I, de l’altra, perquè gegants com YouTube o Spotify són cada vegada més populars, no tant com a aparadors d’obres d’artistes famosos sinó com a indústries de la creativitat: a més de permetre la visualització de produccions de celebritats, donen cabuda a artistes emergents que, sovint, versionen cançons de grans estrelles.
És clar, doncs, que els parlants del català hem necessitat un mot —molt més econòmic que la paràfrasi fer una versió— per a designar una de les pràctiques que més evidencia la creixent voluntat de crear, apropar-nos i entendre’ns amb altres persones del món, i versionar s’ha construït seguint les regles de formació de mots pròpies del català. De la mateixa manera, el castellà ha confluït en la mateixa solució i ja la inclourà en la pròxima edició del diccionari acadèmic. Cal tenir en compte també que acceptar versionar en el diccionari redueix les possibilitats que es recorri a l’anglicisme cover com fan llengües veïnes com l’italià (fare una cover) i el portuguès (fazer cover).
De (re)creadors artístics a creadors lingüístics: sens dubte, versionar mereix la inclusió en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aina Pinyol
Observatori de Neologia