Hi ha un virus que aquest estiu ha aparegut a la premsa per haver infectat alguns visitants de la zona del parc Yosemite, als Estats Units. Es tracta del virus Sin Nombre, ja conegut anteriorment pels Serveis Lingüístics de la UB gràcies a la correcció de textos que en parlaven.
El nom d’aquest virus pot fer pensar que es tracta d’un virus que no té nom; potser per això alguns mitjans de comunicació en català en van parlar amb la denominació de virus sense nom. Però el nom d’aquest virus en català és virus Sin Nombre. Ara explicarem per què.
En primer lloc, cal tenir present que els noms dels virus són fixats pel Comitè Internacional de Taxonomia Vírica. A diferència de la nomenclatura botànica o zoològica, que s’expressa en llatí, els noms dels virus s’aproven en anglès, i aquest és el nom que s’adopta internacionalment. El nom aprovat per a aquest virus és Sin Nombre virus i així consta en la nomenclatura oficial.
Aquest nom és el resultat d’un llarg periple denominatiu, tal com s’explica en un article publicat en el bloc Virus emergentes y cambio global per Miguel Ángel Jiménez Clavero, en els termes següents: «En 1993 hubo en Nuevo Mexico (EE.UU.), concretamente en un área conocida como Four Corners, porque allí confluyen 4 estados (Nuevo Mexico, Arizona, Colorado y Utah), un brote epidémico que afectó en poco tiempo a una docena de personas. Un médico rural dio la alerta y en poco tiempo se identificó al causante: un nuevo virus de la familia de los Hantavirus nunca descrito hasta entonces. Como otros hantavirus, su hospedador natural (desde el que era transmitido al hombre) era un roedor, en este caso el ratón ciervo (Peromiscus maniculatus). Se cree que el desencadenante de esta “emergencia” fue una explosión demográfica de estos roedores, provocada quizás por cambios ambientales (sequía prolongada seguida de períodos de abundantes lluvias). Llegó el momento en que había que darle un nombre al virus. Se le denominó “Four Corners” por el lugar del primer aislamiento. Pero aquí chocaron con diversos intereses: los navajos, principales habitantes de esta zona, no aceptaron de buen grado esta denominación, pero más aún, los empresarios turísticos de la zona (no olvidemos que es una región muy visitada, no lejos del Gran Cañón del Colorado) emprendieron una batalla mediática para evitar tal denominación. Se intentó una segunda denominación: “Muerto Canyon”, por un lugar cercano al sitio de origen del primer aislamiento del virus, pero tampoco fue satisfactorio, esencialmente por lo mismo que el anterior. Hasta que en una tercera intentona, un funcionario perspicaz, no sin cierto sentido del humor, encontró que en aquella región había un pequeño poblado que desde los tiempos de la dominación española era conocido como “Sin Nombre” (así como suena, en español). El nombre propuesto contentó a todo el mundo. Desde aquel momento el primer hantavirus americano descubierto causante de un síndrome pulmonar se llama “virus Sin Nombre” (en inglés: “Sin Nombre virus”)».
Altres fonts avalen aquesta etimologia, com ara «How Yosemite campers were exposed to lethal hantavirus», dins NewScientist.
Els noms taxonòmics se solen adaptar a les diferents llengües vernacles, especialment si en algun moment esdevenen notícia de domini públic, encara que aquests noms adaptats no tinguin reconeixement internacional. La catalanització del nom d’aquest virus comporta la lògica reorganització dels elements del sintagma en l’ordre sintàctic català, és a dir, amb el mot virus al davant, però cal mantenir el nom propi Sin Nombre sense traduir i en majúscules, com faríem amb qualsevol altre topònim sense traducció al català (com ara Los Angeles o San Francisco). Finalment, i tenint en compte que Sin Nombre és el nom d’un lloc, potser seria pertinent que hi hagués una preposició de entremig, cosa que, a més, contribuiria a desfer el malentès que provoca el nom d’aquest virus quan es tradueix des del castellà sense saber-ne l’origen.
Així, doncs, tindríem el nom catalanitzat virus de Sin Nombre, que ara trobem documentat en el CIM-10. Però es documenta més la forma virus Sin Nombre, que és també la denominació adoptada per altres llengües romàniques, com ara el castellà (com es pot veure en molts llibres consultables des de Google) o el francès (Grand dictionnaire terminologique). I aquí ens trobem amb el dilema d’haver de triar entre el que fa la majoria (virus Sin Nombre) o el que sembla lingüísticament més correcte (virus de Sin Nombre).
Ara bé, com que Sin Nombre és un topònim pràcticament desconegut, fins a tal punt que no ha inquietat cap habitant de la zona, i s’ha triat expressament amb la doble intenció de deixar testimoni de les dificultats per a trobar un nom al virus esmentat, potser no cal posar tant d’èmfasi en el fet que es tracti d’un topònim (cosa que molts desconeixen) com en el fet que és el nom aprovat, independentment de la història que l’hagi motivat. En aquest sentit podem prescindir de la preposició de i entendre que Sin Nombre és simplement un nom propi que no admet traducció.
Àngels Egea
Serveis Lingüístics de la UB
Vocal del Butlletí de la SCATERM