Des dels Serveis Lingüístics de la UB s’ha detectat, dins el discurs mèdic, la presència d’un tipus nou o poc conegut de compostos a la manera culta que presenten dos formants nominals coordinats. N’és un exemple el terme sedoanalgèsia. La sedoanalgèsia és una tècnica mèdica que combina l’administració de sedants i analgèsics per aconseguir que el pacient estigui conscient però relaxat i tingui un grau elevat de tolerància al dolor. Es pot expressar el mateix amb la coordinació sedació i analgèsia. Per tant, la formació sedoanalgèsia és un compost nominal coordinat —amb dos nuclis—, construït a la manera culta, tal com delata la vocal d’enllaç o entre els dos elements coordinats.
Aquesta possibilitat no és recollida explícitament en les gramàtiques catalanes, que només preveuen les formacions nominals coordinades en compostos propis (no cultes) com ara allioli, aiguaneu o caixabanc (vegeu «La composició» dins la versió provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans —https://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp—). En els compostos cultes o a la manera culta, les formes coordinades només estan previstes per als adjectius, com ara politicosocial, grecollatí o religiosopopular.
Pel que fa als compostos cultes o a la manera culta de base nominal, només es fa referència a la relació de subordinació del primer element respecte del segon: cromosoma ‘color + cos, cos que té color’, pluviòmetre ‘pluja + mesurador, mesurador de pluja’, lactífer ‘llet + que té, que té llet’ (exemples extrets de la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà et al., pàg. 824). Però la sedoanalgèsia no és una analgèsia sedativa ni una analgèsia obtinguda mitjançant la sedació, sinó una sedació i una analgèsia, sedació + analgèsia. El fet que les gramàtiques no en parlin, vol dir que aquesta formació no és correcta, que s’hauria d’evitar?
Al DIEC, i també a altres diccionaris, trobem el compost tocoginecologia, que pot haver estat el resultat d’un procés de formació similar. La tocoginecologia es defineix com una «branca de la medicina que comprèn la tocologia i la ginecologia»; per tant, es tracta de tocologia + ginecologia. Com s’explica aquest compost, doncs? Segons la classificació feta per Josep Bernabeu et al. a El llenguatge de les ciències de la salut. Introducció a la formació de termes mèdics (Universitat d’Alacant, 1995), segurament aquest compost es pot classificar en el grup dels anomenats compostos mixtos, és a dir, els compostos que presenten alhora relacions de coordinació i subordinació entre els seus constituents. Així, es pot entendre que tenim dos formants coordinats, toco– i gineco-, que al seu torn estan subordinats al tercer element, –logia ([[ toco – +gineco -] + – logia ]).
Aquesta lectura subordinada no és possible en el cas de sedoanalgèsia, ja que no hi ha cap forma sufixada compartida, només hi ha dues formes nominals juxtaposades (la primera com a formant culte) que mantenen una relació semàntica de coordinació. I no es tracta d’un fenomen aïllat; sembla que el discurs mèdic n’està creant de nous amb el mateix patró: gerontogeriatria (gerontologia + geriatria), flexoextensió (flexió + extensió), pronosupinació (pronació + supinació).
La irrupció d’aquestes construccions no s’adiu amb la lectura més intuïtiva i tradicional dels compostos cultes nominals, en què podem mig endevinar el significat que tenen a partir del coneixement dels components i de la relació de subordinació que normalment s’estableix entre el darrer i el primer formant (o primers formants). Aquesta relació sintàctica de subordinació és una herència grecollatina, que els compostos nominals coordinats sembla que no respecten. Són aquests exemples d’un nou procés de creació de compostos a la manera culta?
Àngels Egea (Vocal del Butlletí i sòcia de la SCATERM pels Serveis Lingüístics de la UB)