Segons el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC), el fotoperiodisme és el periodisme gràfic, que es defineix com l’«especialització del periodisme que informa amb material fotogràfic». El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) encara no recull aquesta paraula i, doncs, és neològica si prenem aquesta obra com a punt de referència.
Però el fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, va experimentar un gran desenvolupament durant el segle XX i en el segle XXI està vivint canvis importants gràcies a les noves tecnologies. Així doncs, els fotoperiodistes existeixen des de fa més d’un segle i han deixat testimoni gràfic dels esdeveniments crucials de la nostra història recent.
Es podria argumentar que fotoperiodisme no és al DIEC2 perquè és un terme transparent semànticament; però, de fet, ho és menys que moltes altres paraules que són al diccionari, ja que l’element foto actualment és polisèmic: pot ser el formant grec foto-, que vol dir llum i amb el qual es formen termes com fotocatàlisi, fotobiologia o fotoelectricitat, o bé pot ser l’escurçament de la paraula fotografia amb què també es formen moltes paraules, com fotocomposició, fotocromia, fotointerpretació, i també com fotoperiodisme i fotoperiodista.
Hi ha termes formats amb l’element foto- que són homònims, perquè adquireixen dos significats diferents segons si hi intervé el formant grec o l’escurçament: per exemple, fotogènic significa segons el DIEC2 «Que engendra llum» o bé «Que sol sortir bé en ésser fotografiat» i de la mateixa manera, el nostre terme fotoperiodisme té el seu homònim amb el seu significat de llum, com podem comprovar en la Viquipèdia, que defineix fotoperiodisme com la «Reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit», si bé caldria revisar la relació que manté aquest terme amb fotoperiodicitat, terme que significa «Conjunt de respostes dels organismes al fotoperíode» segons el GDLC.
L’Observatori de Neologia ha recollit exemples de l’ús de fotoperiodisme (i també de fotoperiodista) des de l’inici de la seva tasca de buidatge de textos de premsa (1989). Són usos com els següents:
«L’auge de la ràdio, del fotoperiodisme i del cartellisme són encara puntals de referència.» [Diari de Barcelona, 12/02/1989]
«Cartier-Bresson és una de les cimeres de la fotografia d’aquest segle i un dels mestres indiscutibles del fotoperiodisme internacional.» [Avui, 15/11/1994]
«Mentre les revistes d’arreu del món redueixen cada vegada més l’espai d’expressió dels fotoperiodistes i s’estimen més exhibir les cames d’una top-model que no pas ensenyar la realitat i l’actualitat del món.» [El Temps, 18/09/1995]
«En esclatar la guerra va formar part del pool de fotoperiodistes catalans, com Sagarra, Torrents, Gaspar, Brangulí, Centelles i Pérez de Rozas.» [Avui, 13/01/2011]
Precisament perquè és una unitat ben formada, necessària i freqüent, que ha anat apareixent al llarg d’aquests gairebé vint-i-cinc anys de treball sense interrupció, potser el terme fotoperiodisme seria un bon candidat per a la propera edició del diccionari normatiu.
Judit Freixa (Observatori de Neologia)