En els mitjans de comunicació sentim que sovint utilitzen el terme equipació en l’àmbit de l’esport. Si consultem el banc de dades de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra veurem que equipació es va documentar per primera vegada el 1999 i des d’aleshores s’ha continuat recollint fins ara en contextos com els següents: «La nova equipació del Barça, que la pròxima temporada incorporarà novetats destacades, es passejarà avui dins un furgó blindat per diversos carrers cèntrics de Barcelona» (Avui, 17 juny 2005); «Sobretot, el que no m’agrada és la idea que cada any s’hagi de canviar l’equipació, per raons econòmiques, ja ho sé, però em sembla que això resta un element fonamental d’identitat» (Catalunya Ràdio, 18 maig 2011). En tots els casos, equipació fa referència a la indumentària de joc, que comprèn: samarreta, pantalons i mitjons.
Podem afirmar que es tracta d’una paraula nova, ja que no apareix documentada a cap dels diccionaris de referència en català, com el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, i, segons les dades de l’OBNEO, tampoc no sembla que tingués una existència freqüent prèvia al 1999. En canvi, en aquests diccionaris sí que apareixen recollits els mots equip i equipament, que també trobem al Diccionari general de l’esport del TERMCAT definits com a «conjunt de material i d’indumentària necessaris per a la pràctica d’un esport».
Pel que fa a l’origen d’aquest neologisme, és probable que el mot equipació hagi entrat al català per influència del castellà equipación, que ja trobem recollit al Diccionario CLAVE i que la Fundación del Español Urgente (Fundéu) ha acceptat com a sinònim de equipamiento, equipo o uniforme.
D’acord amb les definicions del CLAVE i de la Fundéu, sembla que equipación es fa servir per referir-se a l’uniforme de joc. Per tant, adopta un sentit més precís que equipamiento o equipo. Cal tenir present, però, que en el Reglament oficial de la FIFA no s’usa mai el mot equipación sinó equipamiento, i que es distingeix entre equipamiento de juego (que comprèn samarreta, pantalons i mitjons) i equipamiento especial (que són les peces de l’equipament que no són les de joc, com ara el calçat, les genolleres, etc.).
Arribats a aquest punt ens podem preguntar si realment equipació es una bona proposta denominativa. Des d’un punt de vista formal, és una formació correcta, ja que és un derivat del substantiu equip, al qual s’adjunta el sufix -ció: ‘acció i efecte de’. Tanmateix, és sorprenent que adopti una forma que lingüísticament significa el mateix que equipament (equip + –ment : ‘acció i efecte de’). Així, doncs, tot i que hi ha una necessitat denominativa, que és la de referir-se a la part de l’equipament esportiu que identifica un equip (samarreta, pantalons i mitjons), la proposta equipació sembla poc encertada per a diferenciar-se de equipament i innecessària com a sinònim. L’ús d’una forma sintagmàtica, com ara equipament de joc —com la que trobem en el Reglament de la FIFA— podria ser més adequada i més entenedora, ja que evitaria haver de recórrer a la poc aclaridora equipació i ens permetria mantenir la forma recollida pels diccionaris catalans, i fer créixer tant com calgui per la via de la sintagmació: equipament oficial, equipament de reserva, etcètera.
Elisabet Llopart (Observatori de Neologia. UPF)