Fa un temps que s’ha posat de moda afegir llavors germinades de soia, alfals, blat, sèsam, fonoll… i fins i tot llenties o pèsols germinats de tres o quatre dies, no solament en amanides, sinó també en sopes, purés i plats de carn i peix.
En algunes cartes de restaurant comencen a aparèixer els «germinats de soia», «germinats de fonoll» o senzillament, «amanida de… amb germinats», al costat de «…amb brots de soia». Òbviament, l’entrada germinat no apareix —per la novetat— a l’Alcover-Moll ni al DIEC2.
Una qüestió prèvia: hi ha alguna alternativa a germinat? Grill? El mot grill ens remet immediatament a cítrics, a cadascuna de les parts en què s’organitzen mandarines, llimones, taronges i aranges; grillat té una connotació negativa o de tasca agrícola: si algú està grillat, és que no hi toca; si és un producte vegetal, és bo per a sembrar-lo, no per a menjar-lo. Per exemple, les patates se sembren a partir del moment en què són grillades; abans no es pot. Podríem considerar gèrmens, però no crec que arrelés per la connotació negativa que té. Germinació és l’ ‘acció o efecte de germinar’, no pas el resultat. Podria ser un candidat, però no crec que s’implanti.
Hi ha precedents? Uns quants, en aquest camp concret, el de l’alimentació: amontillat, batut, bescuit, bullit, confitat, estofat, gelat, gratinat, guisat, rebentat, remenat i rostit, la genuïnitat dels quals no es discuteix, tot i que gratinat i remenat no apareguin, com el mateix germinat, al DIEC2, i només aparegui un gratinat delfinès, com un hàpax, al Cercaterm.
Finalment, hi ha qui ha proposat brot. Tampoc no funciona, essent el brot únicament la part de la llavor —encara present— en amunt. Tot això considerat, i tenint present que en aquest cas hom menja les tres parts distingibles de la plàntula (protoarrel, llavor i brot), crec que germinat (‘llavor de cereal o llegum que ha començat el procés de transformació en plàntula en un medi artificial, per a consum immediat’) és perfectament acceptable, com ho són en altres camps allisada, benvinguda, detingut/da, afaitada, pentinat, aglomerat, contingut o retallada. La diferència entre participi i adjectiu, entre nom i adjectiu, és subtil, i el procés de nominalització, molt freqüent.
Joan Maria Romaní (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya)