La indústria surera catalana ha estat una de les més importants del món durant segles. Ser pioner i capdavanter en una activitat durant un temps prou llarg és una condició suficient per a generar terminologia relacionada amb el desenvolupament d’aquesta activitat, que després es pot exportar a altres llengües. I és en aquest context que va sorgir el compost surotaper, que trobem molt documentat i que apareix, per exemple, en el nom de l’associació d’obrers del suro anomenada Foment de la Indústria i Comerç Surotaper, fundada el 1911 a Palafrugell, o en el títol d’una obra de l’escriptor i polític Martí Roger i Crosa, Els tipus socials de la producció surotapera (1911-1912).
Però quina mena de compost és surotaper? Pel que fa als constituents, és un compost format per dos mots patrimonials: suro (del llatí suber –eris) i taper, derivat adjectival de tap (mot procedent del germànic tappo). Pel que fa al comportament morfològic, és un compost propi, no pas sintagmàtic, és a dir, flexiona només pel final (surotaper, surotapera, surotapers, surotaperes), i, per tant, s’escriu aglutinat. A més, es tracta d’un compost adjectival, és a dir, que fa d’adjectiu.
Per la naturalesa dels components (suro i taper), no podem parlar de composició culta, malgrat que la o final de suro s’assembla a una vocal d’enllaç. La forma culta corresponent a suro hauria de ser subero-, d’on s’obtindria un compost híbrid (formant culte + mot patrimonial) *suberotaper, que no hem documentat. També hi ha la possibilitat de formar compostos adjectivals similars als cultes afegint (quan és possible) una vocal o d’enllaç al primer adjectiu del compost, com fem a religiosopopular, politicosocial, etc. Però en aquest cas ens caldria l’adjectiu surer per formar *surerotaper, que tampoc no documentem.
Així doncs, si descartem la via culta, i busquem quins altres mots compostos tenim en català que s’adiguin amb l’estructura de surotaper (N + Adj), ens trobem que la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (versió provisional) recull els compostos adjectivals següents: banyabaix, barbafort, bocamoll, camallarg, caramenut, llenguallarg. Però en tots aquests casos, els únics recollits per a l’estructura N + Adj, el constituent nominal es comporta com a complement de l’adjectiu, encara que amb un ordre diferent del sintàctic i sense la preposició de que apareix necessàriament en les paràfrasis sintagmàtiques: camallarg ‘llarg de cama’.
En canvi, el significat de surotaper (‘relatiu o pertanyent al tap de suro’) no es correspon amb l’estructura de camallarg, probablement perquè no segueix el mateix procés de formació. En el cas de camallarg, tenim un adjectiu que modifica el constituent nominal. En el cas de surotaper, tenim un sufix adjectival (-er) que afecta una estructura composta de dos noms [[N + N] –er]. Entre els compostos nominals amb estructura N + N trobem exemples de formacions que tenen una relació sintàctica de subordinació entre els dos elements, com ara filferro (‘fil de ferro’) o aiguabatent (‘batent d’aigua’), que podrien explicar un hipotètic (encara que no realitzat) *surotap ‘tap de suro’, sobre el qual es forma surotaper, tal com filferrera (nom d’una planta que presenta certa similitud amb el filferro) es forma sobre la base nominal filferro.
Àngels Egea (SCATERM)