+34 932 701 620 scaterm@iec.cat

El 1899 la casa alemanya Bayer va patentar amb el nom Aspirina el procés d’obtenció de l’analgèsic obtingut pel químic Felix Hoffmann dos anys abans. El nom es va formar a partir de la forma prefixada a-, que indica el procés d’acetilació de l’àcid salicílic per convertir-se en àcid acetilsalicílic, el formant spir, del nom de la planta Spirea ulmaria (d’on s’obté el principi actiu), i el sufix –ina, terminació habitual de molts noms de medicaments. A partir d’aquell moment, l’empresa n’inicià la producció a escala industrial i per a tot el món.

Després de la Primera Guerra Mundial i en virtut del Tractat de Versalles de 1919, la Bayer va perdre la patent en els països que van guanyar la guerra. Així, la marca registrada Aspirina va a passar a ser un nom comú (aspirina) a França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. En aquests països, l’aspirina o àcid acetilsalicílic (que van esdevenir sinònims) va ser comercialitzada per altres empreses.

Aquest no és el cas de l’Estat espanyol, que no va intervenir en la Primera Guerra Mundial i on, per tant, la Bayer no va deixar d’ostentar la patent per a l’ús comercial en exclusiva d’aquest nom. I així ha estat fins als nostres dies. Per això, no té el mateix valor legal parlar d’aspirina a Londres que a Barcelona. I cal preguntar-se fins a quin punt les definicions recollides al DIEC per a aspirina i per a àcid acetilsalicílic són les adequades al nostre context:

aspirina: Medicament compost d’àcid acetilsalicílic utilitzat per la seva acció analgèsica, antipirètica i antireumàtica.

àcid acetilsalicílic: Àcid de propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, conegut pel nom comercial aspirina.

Sens dubte, aquestes definicions són adequades a la realitat dels països beneficiats pel Tractat de Versalles de 1919, però no acaben de reflectir la realitat catalana.

Àngels Egea