El I Congrés de Serveis Lingüístics de Llengua Catalana va tenir lloc a l’Auditori Palau de Congressos de Girona els proppassats 16 i 17 de juliol. Aquest esdeveniment va ser batejat amb el nom de Convit, en al·lusió a la famosa Lletra de convit, l’opuscle publicat per Antoni M. Alcover l’any 1901 en què exposava el projecte d’un diccionari de llengua catalana antiga i moderna que, finalment, es va convertir en el Diccionari català-valencià-balear. L’Ajuntament de Girona, juntament amb altres institucions, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es va plantejar la idea d’aquesta reunió per tal d’unir els esforços que es fan des d’entorns molt diversos per promoure la llengua catalana.
La temàtica del congrés es va centrar en dos aspectes: el primer dia es va parlar sobre «Multilingüisme i tecnologies de la informació i la comunicació» i, el segon, sobre «Multilingüisme i societat». Aquests temes es van desenvolupar per mitjà de ponències, taules rodones i presentacions d’experiències.
El primer dia es va tractar el tema predominant del congrés: el multilingüisme i les TIC. Genís Roca, soci i director de l’empresa Roca Salvatella, va inaugurar els parlaments amb una ponència molt amena, titulada «Hostings vingueren i de casa ens tragueren», sobre l’evolució de les noves tecnologies i què cal fer per a no quedar-ne al marge. A continuació, hi va haver una taula rodona sobre «Quin ha de ser el perfil del professional dels serveis lingüístics del segle XXI en relació amb les TIC».
 |
Un moment de pausa durant el primer dia del Convit (d’esquerra a dreta, Sònia Luque i Silvana Casellas, sòcies de la SCATERM, i Núria Florit i Josep M. Mestres, del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans). |
A la tarda, es van fer dues presentacions d’experiències: en la primera es van exposar les plataformes que s’han creat amb les TIC des del món laboral i l’ús de les eines 2.0, i en la segona es van presentar els models que s’estan desenvolupant per potenciar la llengua en diversos territoris dels Països Catalans, concretament el model de l’Institut Font Nova, de Perpinyà; el de l’Alguer; el de l’Obra Cultural Balear, i el d’El Tempir, d’Elx. Després de cada presentació hi va haver un torn obert de paraules, en el qual els assistents van poder fer preguntes o suggeriments als ponents. Els parlaments del primer dia els va tancar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, Joan Solà i Cortassa, que va fer una breu descripció de la situació lingüística del català i el paper que hi han de tenir els professionals de la llengua.
L’endemà, per tractar el multilingüisme i la societat, es va començar amb una ponència a càrrec de Jordi Bayona, professor del Departament de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, sobre els reptes i els avantatges que implica la immigració en la societat. Aquest tema es va enllaçar amb la taula rodona posterior sobre «L’acolliment lingüístic de persones nouvingudes en un context social multilingüe». A continuació, es va fer la segona presentació d’experiències, en la qual es van exposar les diverses estratègies que s’han dut a terme per fomentar la llengua davant de col·lectius amb orígens lingüístics diferents.
Una de les idees fonamentals del Congrés era organitzar un debat en què participessin tots els Països Catalans i, a més, es comencessin a crear lligams de col·laboració entre els diferents territoris. En aquesta línia, hi va haver una voluntat clara de fer conèixer als altres territoris les tasques que cadascú duu a terme per defensar la llengua, des de la Catalunya del Nord, fins a l’Alguer, passant pel País Valencià i per les Illes Balears. Algunes actuacions de promoció de la llengua van quedar reflectides en diverses interpretacions musicals, corrandes i glossades.
Silvana Casellas i Casal (sòcia de la SCATERM)