Per la transcendència que té amb vista a una implantació terminològica efectiva, un aspecte que no s’ha de perdre mai de vista és la difusió pública dels avenços terminològics i dels recursos de què podem disposar els estudiosos i el públic en general a cada moment. L’Institut d’Estudis Catalans, que és una institució sense finalitat de lucre que conrea l’alta cultura en el sentit més ampli del terme, n’és ben conscient, i per això, al costat d’obres d’erudició, publica també manuals i diccionaris per a facilitar la implantació de la terminologia científica catalana.
En aquesta perspectiva, el dia 2 d’abril de 2011, en el marc del Curs de correcció de textos organitzat per Òmnium Cultural Anoia, Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Terminologia, va dictar a Igualada la conferència «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans».
 |
El conferenciant va comentar de manera succinta una selecció (lliurada als assistents en un quadernet de quatre pàgines) dels principals recursos lingüístics i terminològics de què disposa l’Institut d’Estudis Catalans en aquest moment
Després de la indefugible referència al diccionari i a la gramàtica normatius, i també a diverses publicacions lingüístiques de caràcter general, Josep M. Mestres es va centrar en les obres terminològiques de l’Institut. En primer lloc, va esmentar algunes obres del programa de recerca Diccionari de Ciència i Tecnologia, com ara el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, el Diccionari de geologia i el Diccionari de les ciències ambientals. En segon lloc, va destacar els manuals de referència —generalment nord-americans— de carreres científiques o tècniques que es tradueixen en el marc del Projecte Scriptorium de l’Institut, en els quals té un paper important el Servei de Correcció Lingüística, ja que s’encarrega de coordinar i revisar la traducció que fan els especialistes de les àrees corresponents, preparar el text definitiu per a l’edició i fer-ne el seguiment fins que apareix publicat. Entre aquestes obres, va esmentar Anàlisi química quantitativa (2006), Bioquímica (2007), Microorganismes (2008),Estadística per a científics i tècnics (2009), Física (2011, 2 v.) i, molt especialment, Els elements, obra estètica amb una finalitat clarament divulgativa però amb un contingut científic d’alt nivell, que ha aparegut molt recentment amb motiu de l’Any Internacional de la Química. En darrer lloc, Mestres va comentar el full periòdicQuè Cal Saber?, del qual s’ocupa també el Servei de Correcció Lingüística, que publica la Societat Catalana de Biologia des del mes de novembre de 1984 i que tracta de qüestions terminològiques relacionades amb l’àmbit de les ciències de la vida.
En conjunt, doncs, aquesta sessió va servir amb aprofitament l’objectiu anunciat a l’inici d’aquesta ressenya de fer un pas més en pro de la difusió de l’activitat terminològica que duu a terme l’Institut d’Estudis Catalans, la qual, malauradament, encara és un dels vessants menys coneguts de l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.
Albert Soler i Dalmases (professor del Curs de correcció de textos d’Òmnium Cultural Anoia)