Presentació del projecte DIXIMED a càrrec de Rosa Estopà
Assistir a una conferència com les jornades Healthcom’24 pot ser una experiència reveladora per a un estudiant que no ha tingut gaire contacte amb el món laboral. A les classes es treballa majoritàriament contingut teòric, però és poc habitual veure les aplicacions reals d’aquest coneixement. Així doncs, les jornades m’han proporcionat una nova perspectiva sobre la lingüística aplicada. Aquest camp és intrínsecament interdisciplinari, com indica el seu nom, ja que aborda qüestions lingüístiques relacionades amb altres àmbits. Les intervencions dels professionals que van participar en la conferència em van permetre apreciar com disciplines com la terminologia o la lingüística computacional es relacionen amb altres camps, com la pediatria.
Tot i que la majoria de les ponències de les jornades van ser impartides per professionals del sector sanitari, es va destacar la importància de la comunicació, especialment la comunicació efectiva i accessible. És admirable veure com els experts que vetllen per la nostra salut reconeixen el paper fonamental de la llengua i mostren com una bona comunicació amb els pacients pot afectar positivament el seu benestar.
Com a estudiant de llengües aplicades, em va cridar l’atenció particularment el projecte de DIXIMED, presentat per Rosa Estopà. El fet que la terminologia mèdica sigui comprensible per a tothom, especialment per als més petits, torna a posar en relleu l’accessibilitat de la informació. A més, va ser molt interessant la construcció del diccionari a partir de les definicions proporcionades pels infants mateixos, així com la inclusió de la multimodalitat en el diccionari: l’ús d’imatges i àudios realment pot facilitar la comunicació.
Ara bé, em va sorprendre l’èmfasi reiterat que se li va donar a la intel·ligència artificial al llarg de la jornada. És evident que la lingüística computacional és un camp en creixement que pot aportar molts beneficis, com la construcció de xatbots o motors de cerca intel·ligents per als pacients. No obstant això, només una ponent, l’Almudena Sánchez, va remarcar les conseqüències ètiques de la intel·ligència artificial generativa, com l’impacte mediambiental que comporta. Segons va explicar, l’entrenament d’aquests models requereix un processament constant de grans volums de dades, fet que genera un consum energètic desmesurat i sobreescalfament, que exigeix l’ús d’aigua per a sistemes de refrigeració. A més, l’actualització contínua del maquinari produeix una gran quantitat de residus.
Amb tot això, no hem de deixar de banda el valor de la comunicació humana. La intel·ligència artificial pot facilitar l’accés a grans volums d’informació i ajudar els pacients a entendre millor els seus problemes mèdics. Tanmateix, per garantir una comunicació efectiva, no es pot replicar el suport emocional que el personal sanitari ofereix en les interaccions cara a cara.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF