XIV Jornada de la SCATERM
«La terminologia de la Gramàtica»14 de desembre de 2017
Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 – Barcelona
Crònica de la XIV Jornada de la SCATERM
La XIV Jornada de la SCATERM, que duia per títol «La terminologia de la Gramàtica», va tenir lloc el dia 14 de desembre de 2017 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aprofitant l’aparició recent de la Gramàtica general de la llengua catalana, el mes de novembre del 2016, la Societat Catalana de Terminologia va voler dedicar la Jornada de 2017 al lèxic de la gramàtica. Concretament, l’objectiu que es va marcar va ser reunir els especialistes en terminologia, gramàtica, lingüística i ensenyament perquè analitzessin, des de les seves respectives disciplines d’estudi, la terminologia que s’ha usat a l’hora de vehicular el coneixement gramatical.
Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va ser l’encarregada d’inaugurar l’acte i va destacar la rellevància del tema de la jornada en el marc de la llengua catalana. La inauguració també va cloure amb les paraules de benvinguda i agraïment de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz, president de la SCATERM, als assistents que omplien la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
La Jornada es van iniciar amb una ronda de ponències que tractaven tres temes concrets en relació amb la terminologia de la Gramàtica: Aina Labèrnia va comprovar si la terminologia usada per Fabra ara fa gairebé 100 anys en la seva gramàtica continua vigent en els nostres dies en la Gramàtica actual; Mercè Lorente va analitzar si al darrere de la terminologia utilitzada en la nova Gramàtica es pot detectar una determinada ideologia gramatical; finalment, Anna Camps va oferir una mirada des de l’ensenyament i va discutir si la terminologia gramatical és adequada per a l’escola.
Es va cloure la Jornada amb la conferència de Maria Josep Cuenca: «La terminologia gramatical: de la GIEC a la GEIEC». Cuenca va explicar la gènesi de la futura Gramàtica essencial de l’IEC (GEIEC), que tindrà el mateix contingut que la Gramàtica (GIEC), però estarà presentat de maneres diferents. Pel que fa a la terminologia, la GEIEC incorporarà un glossari que representa una simplificació terminològica respecte de la GIEC, ja que s’han suprimit alguns termes i se n’han transformat uns altres per facilitar-ne la comprensió.
En definitiva, la XIV Jornada de la SCATERM va constituir un fòrum de debat i anàlisi constructius sobre la Gramàtica catalana i la seva terminologia. I s’hi va evidenciar la necessitat d’una tasca terminològica i divulgativa a l’hora de transmetre el coneixement gramatical.
Podeu veure el vídeo de la XIV Jornada de la SCATERM fent clic aquí.
Societat Catalana de Terminologia (SCATERM)
Barcelona, juliol de 2018
XV Jornada de la SCATERM
«La terminologia de l’esport»31 de maig de 2018
Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 – Barcelona
Crònica de la XV Jornada de la SCATERM
La XV Jornada de la SCATERM, titulada «La terminologia de l’esport», va tenir lloc el dia 31 de maig de 2018 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Coincidint amb el desè aniversari de la revista Terminàlia —el número 1 de la qual es va dedicar als esports—, la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) va decidir dedicar la jornada anual a la terminologia esportiva.
La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Miquel-Àngel Sànchez Férriz, president de la SCATERM, i de Mila Segarra, en representació de la Secció Filològica, de la qual la SCATERM és societat filial. El president va explicar que el tema de la jornada era un homenatge al primer monogràfic de la revista Terminàlia. A més, també va presentar l’exposició dels deu anys de la revista, que va estar instal·lada al pati de l’IEC fins al 29 de juny de 2018. Mila Segarra va destacar la importància de la terminologia en tots els àmbits i l’interès que té per al desenvolupament de la llengua catalana.
La primera part de la jornada, que va incloure tres ponències, va fer un repàs a la història de la terminologia esportiva catalana, aturant-se en algunes figures i fites importants. En primer lloc, Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va explicar la relació de Pompeu Fabra amb l’esport, ja que va ser un gran esportista: quins esports va practicar al llarg de la seva vida, la seva afició a l’excursionisme, el seu paper en associacions i entitats esportives catalanes… Finalment, va delectar l’auditori amb una gravació de veu de Fabra parlant d’esport.
En segon lloc, Neus Faura, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar com es va introduir la terminologia futbolística a Catalunya: inicialment, els termes del futbol eren majoritàriament anglicismes, però la difusió i la popularització d’aquest esport van propiciar un procés d’adaptació del català oral i escrit, la qual cosa va comportar canvis fonètics, gràfics i semàntics en els termes. Faura va fer una menció especial a la intervenció de Fabra en la fixació de la terminologia futbolística catalana, a través dels seus comentaris en les Converses filològiques (a ell devem, per exemple, l’adaptació de futbol o el calc mans), i finalment va fer una valoració de la situació de la terminologia del futbol en la premsa generalista i especialitzada de l’època, a partir de l’anàlisi d’articles periodístics reals.
Per últim, Ester Bonet, membre de la SCATERM, va acabar la primera part de la jornada en el marc d’un dels esdeveniments que han marcat la història esportiva de Catalunya: va explicar la gènesi dels vint-i-nou diccionaris dels esports olímpics que es van elaborar amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. Concretament, va explicar com es van definir aquestes obres terminològiques i, en especial, es va referir a la constitució del corpus de buidatge dels termes i a les dificultats amb les quals es va trobar a l’hora de recopilar les fonts escrites i orals de referència.
La segona part de la jornada va consistir en una taula rodona que tenia com a objectiu discutir les necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació. Els comentaristes esportius Joaquim M. Puyal, Jordi Robirosa i Josep Lluís Merlos van oferir el seu punt de vista com a usuaris de la terminologia en contextos especialment exigents, ja que la televisió i, especialment, la ràdio tenen unes característiques d’immediatesa, ritme i velocitat que obliguen els periodistes a ser pràctics i creatius. Cadascú en el seu àmbit —futbol, bàsquet i motor, respectivament— van destacar que a l’hora d’usar la terminologia sempre prefereixen els termes més curts, perquè són més funcionals, i els que saben que el públic entendrà, siguin termes catalans o anglicismes fortament arrelats. Van demostrar que en aquests àmbits cal tenir una forta consciència lingüística, la qual és necessària per assegurar l’evolució de la terminologia esportiva catalana i la seva adequació a les novetats en aquest camp.
Finalment, M. Amor Montané, de la Universitat Pompeu Fabra, i Carolina Bastida, de la Universitat d’Andorra, van fer una aportació a la discussió en relació amb les necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació des de l’àmbit acadèmic. Van presentar els resultats d’un estudi desenvolupat en el marc dels esports d’hivern a Andorra, en el qual han analitzat, entre altres aspectes, la implantació en l’ús dels termes oficials i la vitalitat lingüística de la terminologia catalana a través de la neologia en la premsa escrita i audiovisual andorrana.
En definitiva, la jornada va fer palès que la presència de l’esport a la nostra vida és un fet innegable i, per això, també ho és la terminologia que hi està associada. Noves pràctiques esportives, noves eines i nous aprenentatges generen la creació constant de nous termes i demanen una llengua de gran vitalitat per poder estar a l’altura d’aquestes noves necessitats terminològiques.
Podeu veure el vídeo de les comunicacions de la XV Jornada de la SCATERM fent clic aquí i el de la taula rodona fent clic aquí.
Societat Catalana de Terminologia (SCATERM)
Barcelona, juliol de 2018