15 des. 2008
Els dies 20 i 21 de novembre es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans les I Jornades de Llengua i Estadística, organitzades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.
L’objectiu de les Jornades és crear un espai de reflexió i debat sobre la comunicació i la difusió de les dades estadístiques, és a dir, l’accessibilitat i la disponibilitat per tal d’esdevenir un bon servei per a la societat.
L’acte inaugural de les Jornades va anar a càrrec del conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner. La presentació de les ponències es va dividir en tres blocs temàtics: «Llengua i activitat estadística», que va girar entorn de la qualitat dels termes estadístics dins del marc de les bones pràctiques estadístiques; «Llengua i mitjans de comunicació», on es va debatre sobre la manera en què la llengua i, per tant, els termes i expressions estadístics es plasmen en els mitjans de comunicació, tant orals com escrits; i «Llengua i societat», apartat en què es va analitzar el grau de comprensió del llenguatge estadístic entre els seus usuaris i les possibles fórmules d’arribar amb eficàcia a la societat.
Cal destacar el valor original d’aplegar en una jornada una comunitat de professionals formada per economistes, estadístics, lingüistes, matemàtics, sociòlegs i periodistes, i també la capacitat dels ponents per fer accessibles les seves comunicacions a un públic tan divers.
Sílvia Llovera
15 des. 2008
RIERA, Pere [dir.]. Diccionari de les ciències ambientals [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. <https://cit.iec.cat/dca> [Consulta: 29 octubre 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]
 |
Després de diverses vicissituds viscudes per aquest projecte lexicogràfic al llarg de deu anys, a final de l’any 2006 el programa del Diccionari de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (DICIT) es féu càrrec de l’edició en línia dels materials que havien de constituir el Diccionari de les ciències ambientals, dirigit per l’arquitecte Pere Riera i redactat per un extens grup d’autors i col·laboradors de les més diverses especialitats. |
Tal com afirmen en la presentació els autors, les ciències ambientals són una disciplina científica moderna que estudia les relacions que s’estableixen entre el medi físic, el medi biològic i el medi social. Els termes més utilitzats en l’anàlisi d’aquesta intersecció, la influència mútua entre els tres àmbits, els problemes que origina i les solucions possibles que es plantegen es concreten en aquest diccionari, que aplega el coneixement de ciències com ara la biologia, la geologia, la química, la física, l’economia, la geografia, la sociologia o l’enginyeria, i també, per descomptat, el coneixement propi que les ciències ambientals desenvolupen específicament.
El dia 29 d’octubre de 2008, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, es va dur a terme la presentació pública d’aquest diccionari, que va tenir, com a punt culminant, la conferència del professor Louis Lemkov, director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, que tractà de la implantació dels estudis ambientals a casa nostra.
Es pot accedir a la consulta gratuïta d’aquest diccionari des de l’adreça https://cit.iec.cat/dca , la qual ofereix diverses possibilitats de cerca. A més, la consulta de les entrades es pot fer en tres llengües (anglès, espanyol i francès). Cal advertir que, tot i que la versió definitiva no ha estat disponible fins ara, una versió provisional d’aquest diccionari en línia s’ha pogut consultar per Internet des de la tardor del 2007. Aquest diccionari, que dóna també informació enciclopèdica en molts articles, consta de 6.680 termes, incloent-hi noms d’organismes internacionals i de la legislació actual més important per a les ciències ambientals.
Josep M. Mestres
15 des. 2008
TERMCAT, Centre de Terminologia . Diccionari d’infermeria . Barcelona: TERMCAT: LID, 2008. També disponible en línia a: <https://www.termcat.cat/dicci/infermeria/index.html> [Consulta: 24 desembre 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]
 |
El dia 2 d’octubre de 2008 es va presentar, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, la primera edició del Diccionari d’infermeria , que recull la terminologia bàsica catalana de l’àmbit de la infermeria. Aquest diccionari representa la culminació d’un esforç col·lectiu molt important, tant pel que fa a les persones que han intervingut directament en la redacció del diccionari i al TERMCAT, que n’ha fet la supervisió terminològica i l’edició conjunta amb LID Editorial, com pel que fa a les institucions que han fet possible l’obra, el Consell de Col·legis de Diplomats d’Infermeria de Catalunya, la Comissió per a la Normalització del Català en l’Àmbit de la Infermeria i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, d’una banda, i la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, de l’altra. |
En total, aquests 1.044 termes, amb definició i equivalències a l’anglès, l’espanyol i el francès, són un bon complement dels 48.000 termes i 120.000 definicions del Diccionari enciclopèdic de medicina, d’Enciclopèdia Catalana, o viceversa, ja que, quin terme de la medicina pot ser aliè a la infermeria? Les persones que exerceixen aquesta professió tenen, a partir d’ara, unes eines molt valuoses i actualitzades per a denominar els conceptes de llur disciplina.
Des d’un punt de vista terminològic, les autores han destacat especialment la novetat de l’adjectiuinfermer -a, amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a la infermeria’, mot amb el qual, a partir d’ara, es poden construir expressions com ara activitat infermera, cura infermera, ètica infermera, recerca infermera, taxonomia infermera, etc., que fins ara haurien estat considerades incorrectes des del punt de vista de la normativa lingüística. Esperem que, ben aviat, aquest adjectiu figurarà en el diccionari normatiu, atesa l’alta productivitat terminològica que pot tenir.
L’obra es clou amb un annex de 188 diagnòstics infermers en les tres llengües de les entrades del diccionari.
Josep M. Mestres
15 oct. 2008
El dia 24 d’octubre de 2008, el TERMCAT va organitzar, en forma de taller, una sessió per a presentar el contingut del llibre L’ordenació de termes, que acaba de publicar aquesta institució juntament amb Eumo Editorial.
La terminòloga Maria Navas, cap de l’Àrea de Gestió Terminològica i de la Informació del TERMCAT, va fer una presentació clara i amena dels criteris d’ordenació alfabètica que aquesta institució aplica a les entrades que encapçalen els articles dels seus productes terminològics davant una vintena de professionals de la terminologia, la correcció i l’assessorament lingüístics.
Segons la introducció d’aquesta mateixa obra, aquests criteris «són el resultat dels treballs de reflexió metodològica i de gestió duts a terme pel Centre al llarg de la seva trajectòria, i preserven, en relació amb les singularitats de l’alfabet català, els principis aprovats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans». D’altra banda, es basen també en les normes ISO/IEC que tracten d’aquesta qüestió, especialment les normes 10646:2003, 10646:2003/Amd.1:2005, 12199:2000, 14651:2001, 14651:2001/Amd.1:2003 i 14651:2001/Amd.1:2005.
Davant algunes objeccions presentades a diversos criteris d’ordenació, sobretot la relativa al criteri de considerar el guionet com a frontera mot, amb la qual cosa els mots compostos no serien un sol mot a l’hora d’ordenar (en contradicció amb el que prescriu la Secció Filològica de l’IEC), la conferenciant va insistir que no es tracta d’uns criteris tancats, sinó que s’hi podran fer observacions i comentaris que, més endavant, podria ser que es pengessin al web del TERMCAT i fins i tot que poguessin menar a la modificació d’algun criteri que es pugui millorar.
L’acte va cloure amb un exercici pràctic d’ordenació de termes i amb el lliurament d’un exemplar de cadascuna de les quatre obres que el TERMCAT i Eumo Editorial han publicat fins ara dins la col·lecció «En Primer Terme».
Cal felicitar el TERMCAT per aquesta iniciativa i per aquest nou llibre, que sens dubte facilitarà la tasca terminogràfica, i la senyora Maria Navas per la magnífica exposició que va dur a terme.
Josep M. Mestres
15 jul. 2008
Els dies 22, 23 i 24 de maig es va celebrar el congrés biennal del Groupe de Linguistique Appliquée des Télécommunications (GLAT) a Brest, al campus de TELECOM Bretagne, amb el títol: Terminologie: Discours, Technologie et Acteurs Sociaux. Recordem que fa dos anys es va dur a terme a Bertinoro (Itàlia). D’acord amb el programa, el GLAT-BREST 2008 es va inaugurar, el 22, amb la conferència d’Yves Gambier, de la Universitat de Turku (Finlàndia), que va versar sobre «Flux social, flux terminologique: une dynamique incontrôlabre ou prévisible?». Després de la conferència inaugural, al llarg del matí es varen presentar quatre comunicacions a càrrec d’especialistes en terminologia i lexicografia de diversos països. Maryvonne Abraham, de TELECOM Bretagne (França), ens va parlar de «Le lexique et son contexte grammatical dans une écriture pictographique de la langue». Després, Margarita Correia, de l’Instituto de Linguística Teórica e Computacional (ILTEC) (Portugal), i Gladis De Barcelos, del Grupo de Estudos e Pesquisas em Terminologia (GETerm) (Brasil), ens parlaren de «Le rôle du savoir morphologique dans l’organisation de l’arbre conceptuel d’un domaine d’spécialité». A continuació, Rosa Estopà, de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) (Catalunya), ens va presentar la comunicació «Los paratérminos en la extracción automática de terminología». Va tancar aquesta primera sessió André Le Saout, de TELECOM Bretagne, amb la comunicació «L’Espagne évoque: les stéréotypes nous renvoient-ils une image réelle des cultures? Quelle est la véritable identité de l’autre?». Després de dinar es varen reprendre les intervencions amb Mercedes Eurrutia, de la Universitat d’Alacant, amb un parlament sobre «Le lexique de la marine: aspects sémantiques et morphosyntaxiques à considérer dans la pragmatique de la traduction». Miguel Ángel Candel i Inmaculada Tamarit, de la Universitat Politècnica de València, ens varen presentar la comunicació «Gestión terminológica en el ámbito de la gestión del patrimonio: la lista del patrimonio mundial».Tot seguit, Melva Márquez, de la Universitat dels Andes (Veneçuela), va dedicar els seus vint minuts a parlar-nos de l’«Estudio semántico y pragmático sobre el articulado propuesto de reforma a la Constitución de la República Bolivariana de Venezuela». Després d’una pausa cafè, Catalina Naumís i Verónica Vargas, de la Universitat Autònoma de Mèxic i del Colegio de México, respectivament, varen oferir-nos un resum del treball que duen a terme sobre «El tratamiento del lenguaje sobre el agua en México». A continuació, Melva Márquez i José Manuel Abreu, de TELECOM Bretagne, ens explicaren l’estat de la seva investigació sobre «Quelle est la situation du patient dans un système de santé donné et quels sont les besoins communicatifs? L’exemple du parcours de soins». Acabada aquesta intervenció, Alison Gourvès, de TELECOM Bretagne, i Christophe Morace, de l’ESC Brest-Bretagne, varen compartir el seu estudi sobre «Terminologie et apprentissage expérientiel en cours de management interculturel». Va acabar aquest primer dia de congrés amb Jean-Marc Delagneu, de la Universitat de Le Havre (França), amb una xerrada sobre «Approche intégrative de la terminologie et des discours spécialisés: aspects théoriques et pratiques pour l’enseignement et la recherche en langues allemandes de spécialité». El primer dia de congrés, per tant, no va poder ser més complet i, evidentment, ben interessant, amb una conferència inaugural i onze comunicacions sobre temes diversos relacionats en general amb la terminologia, des d’aspectes que afecten l’elaboració de treballs terminològics fins a l’exposició de treballs més centrats en aspectes puntuals i específics de diferents àrees temàtiques: lèxic de la marina, de la salut, del patrimoni, etc.
El 23 de maig, el segon dia del congrés, va començar amb una conferència de Loïc Depecker, de la Universitat de París III i la Société Française de Terminologie, que ens explicà el seu punt de vista sobre l’orientació de la terminologia en el pensament i la llengua: «La terminologie ou comment s’orienter dans la pensée et la langue». Gairebé tot d’una, s’encetà la tanda de comunicacions amb Montserrat Planelles, de la Universitat d’Alacant, que ens va parlar de «Lexique, publicité et tourisme». Els vint minuts següents foren per a Marina Nogué, del Centre Universitari de Sociolingüística i Documentació de la Universitat de Barcelona, amb una exposició sobre la implantació de la terminologia: «Degree of success: The evaluation the actual use of terminological innovations». Acabada aquesta exposició, Mercedes Eurrutia i diversos especialistes de la Universitat d’Alacant presentaren un treball sobre terminologia de turisme: «Macrostructure et microstructure d’un dictionnaire bilingüe espagnol-français de termes de tourisme». Per acabar la sessió del matí, Ieva Zuicena, da la Universitat de Letònia, ens va posar al dia sobre l’ús de la terminologia letona, amb la comunicació «Terms in Explanatory Dictionaries (case of Dictionay of Current Latvian)». Després d’una pausa prudent per dinar, Glòria Fontova i Pilar Murtra, del TERMCAT i de la Direcció General de Política Lingüística, Catalunya, ens parlaren dels continguts i l’aplicació de Plats a la carta, amb la comunicació «Plats a la carta: la terminología gastronómica al alcance de todas las mesas». A continuació, Eda Heloisa Pilla, de la Universitat Federal Rio Grande do Sul, Brasil, llegí «Néologie et identité linguistique». Després, Joaquín Giráldez, de la UNED, ens va parlar de «Les rapports entre les mots: les collocations en langue juridique». I la darrera comunicació del dia, la dedicaren M. Teresa Musacchio, de la Universitat de Pàdua, i Nadine Celotti, de la Universitat de Trieste (Itàlia), a «Exploring new ways of description in the terminology of popular science between synchrony and diachrony».
I el darrer dia de congrés, el 24, ja una mica més relaxats, vàrem començar amb una exposició d’Elisa Lavagnino, de la Universitat de Gènova (Itàlia), que tractà sobre «La réduction des syntagmes terminologiques en perspective contrastive français-italien». A continuació, vint minuts més amb Ioannis Kanellos i Violeta Athea, de TELECOM Bretagne, que parlaren sobre «Le genre comme contexte: fonds de légitimation des attentes et lieux de normativités sémiotiques dans les cas du document électronique». Arribà, just després, el torn de Carmen Valero i Bianca Vitalaru, de la Universitat d’Alcalà, amb una comunicació sobre «El trabajo colaborativo y las herramientas wiki en la elaboración de un glosario trilingüe jurídico-administrativo». La penúltima intervenció fou per a Carl Storz, de TELECOM Bretagne, amb un parlament sobre manlleus anglesos i formes alternatives franceses: «Les terminologies TIC dans deux métablogs: utilisation effective des emprunts à la langue anglaise et formes alternatives françaises». Finalment, Dolores Azorín, Carmen Marimón i Isabel Santamaría tancaren el congrés amb una exposició sobre llengua, publicitat i productes farmacèutics: «Recursos léxicos y terminológicos en la publicidad de los productos farmacéuticos». Volem fer constar que l’organització fou excel•lent, tant pel que fa als continguts del congrés com a l’acolliment dels participants i la logística en general. No volem deixar de banda, tampoc, la part lúdica de les jornades. Els organitzadors ens sorprengueren amb un creuer sopar per la rada de Brest a bord d’un catamarà, a més d’una excursió en autobús pels voltants de Brest en què, tot i que va ser passada per aigua, vàrem poder gaudir d’un paisatge bretó que ens va fer ganes de tornar-hi. D’aquí a dos anys esperam poder trobar-nos un altre cop a Lisboa, pròxima seu del GLAT 2010!
Magdalena Ramon
15 jul. 2008
Els dies 7, 8, 9 i 10 de maig es va celebrar a Barcelona el I Congrès Internacional de Neologia en les llengües romàniques, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. L’organització va anar a càrrec de l’Observatori de Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. En van ser presidents d’honor el Sr. Bernard Quemada, antic responsable de l’INALF (França) i el Dr. Antoni M. Badia i Margarit, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, en reconeixement a l’impuls que han donat a l’estudi del lèxic i a la creació d’estructures de recerca i d’institucions que se n’ocupen.
La convocatòria va ser tot un èxit, atès que hi va haver més de 250 inscripcions de molts països de llengües romàniques, d’Europa, Amèrica i Àfrica. El programa va constar de cinc conferències plenàries, a càrrec dels professors Marcel Diki-Kidiri (CNRS Lacan), Salah Mejri (Université Paris XIII), Sara Álvarez (Universidad de la República de Uruguay), Vittorio Colleti (Academia della Crusca) i Jean-Claude Boulanger (Université Laval), dues taules rodones, 47 comunicacions orals i 31 pòsters.
Cal destacar l’impacte social d’aquest primer esdeveniment acadèmic internacional sobre neologia, reflectit en el suport de moltes institucions i empreses per l’organització, i també en el ressò mediàtic que ha permès difondre l’activitat neològica entre el públic general. L’acte va ser inaugurat pel conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, Sr. Carod Rovira, i va comptar amb la presència dels representants de les tres acadèmies de la llengua de les llengües romàniques de l’Estat, la Real Academia Española, la Real Academia Galega i l’Institut d’Estudis Catalans.
Mercè Lorente
