15 jul. 2008
El 29 de maig de 2008 l’ACATERM va celebrar la seva sisena jornada a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta vegada l’acte va girar a l’entorn de la gastronomia i l’enologia, i es va dur a terme a l’antiga cuina de l’edifici. Va constar d’una conferència sobre l’aspecte jurídic de les marques geogràfiques de garantia i d’una taula rodona sobre la terminologia del menjar i del beure.
El doctor Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, va introduir la jornada donant la benvinguda a l’ACATERM com a societat filial, ja que el dia anterior el ple de l’IEC n’acabava d’aprovar formalment l’admissió. Seguidament, el doctor Jaume Pellisé, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, va oferir la conferència «Denominacions d’origen, indicacions geogràfiques i altres signes vinculats al territori». Finalment va haver-hi la taula rodona «A l’entorn de la terminologia del menjar i del beure» que, un cop fetes les puntualitzacions inicials, va donar lloc a un animat col•loqui entre tots els assistents. La taula rodona tenia una composició mixta d’experts i lingüistes. Joan Maria Romaní, autor del Diccionari del vi i del beure, va resumir breument quins treballs lexicogràfics hi havia en català. Josep Ribas, membre de la denominació d’origen Penedès i professor de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, va exposar els diferents orígens de la terminologia del tast i l’ús que se’n fa segons els registres comunicatius. Glòria Torra, coordinadora del Servei d’Assessorament Lingüístic de Programes de TV3, va parlar de l’assessorament lingüístic en els programes de cuina. Marta Sabater, tècnica del TERMCAT, va explicar el procés de treball amb els termes gastronòmics i les seves particularitats. Oriol Rovira, cuiner d’Els Casals —restaurant amb una estrella Michelin—, va parlar en últim lloc des del punt de vista del professional del ram.
Lluc Potrony
15 des. 2007
El dia 7 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, la jornada II Espais Terminològics, amb el títol «Neologia terminològica: el tractament dels manlleus», organitzada pel Centre de Terminologia TERMCAT.
D’acord amb el programa previst, l’obertura d’aquests II Espais va anar a càrrec de Bernat Joan, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Rosa Colomer, directora del TERMCAT. Seguidament, Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va obrir la jornada amb la ponència «El manlleu en la història de la llengua catalana». Després de la pausa, la sessió es va reprendre amb el primer bloc de comunicacions, centrat en «Els manlleus de llengües amb alfabets no llatins»: aquest bloc va anar a càrrec de Dolors Bramon, professora titular del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Sara Rovira, traductora i professora de xinès del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Nolla, traductor i professor de japonès del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Sameer Rawal, poeta, traductor i professor d’hindi de la Casa Àsia. En aquest bloc els comunicants, a més d’exposar casos coneguts de manlleus en el català i els diferents sistemes de transcripció d’aquestes llengües, varen remarcar la importància que van adquirint actualment per la gran afluència d’immigrants que les tenen com a pròpies. El segon bloc, centrat en «El tractament dels manlleus en altres llengües», concretament en el gaèlic irlandès i l’italià, va anar a càrrec de Fidelma Ní Ghallchobhair, presidenta de l’Associació Europea de Terminologia, i de Rossend Arqués, professor titular de l’Àrea de Filologia Italiana del Departament de Filologia Francesa i Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A l’horabaixa, va tenir lloc el tercer bloc de comunicacions: «Experiències d’anàlisi d’implantació de la terminologia», amb la intervenció de Miel Loinaz, del Centre Basc de Terminologia UZEI, que va fer una aproximació quantitativa al grau d’implantació de la terminologia basca; i Amor Montané, de la Universitat Pompeu Fabra, que va plantejar aspectes metodològics i qualitatius per establir graus d’implantació de la terminologia normalitzada. A continuació, es va presentar la publicació Estudis d’implantació terminològica: una aproximació en l’àmbit dels esports , de la col·lecció En Primer Terme, elaborada per investigadors de la Universitat de Barcelona i coeditada pel TERMCAT i Eumo Editorial. La presentació va anar a càrrec d’Eusebi Coromina, cap de projectes editorials d’Eumo Editorial, de F. Xavier Vila, professor de la Universitat de Barcelona, que va parlar en nom dels autors, i de Rosa Colomer. Finalment, Paquita Sanvicén, directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Rosa Colomer clausuraren aquests II Espais Terminològics.
Magdalena Ramon
15 des. 2007
El dia 22 de novembre es va dur a terme el seminari de l’ACATERM titulat «Tecnologia per al treball en terminologia», que ens van oferir Rosa Estopà i Carles Tebé, membres de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. Finalment, per problemes tècnics i perquè el temps destinat al seminari va resultar insuficient per poder tractar tots els termes previstos, es va fer una segona sessió el dia 13 de desembre.
La primera sessió va anar a càrrec de Rosa Estopà, que va parlar de les dificultats teòriques i pràctiques per a la delimitació de les unitats terminològiques, dificultats que han posat de relleu estudis que mostren la gran variació en els buidatges manuals fets per diferents persones. També va parlar dels extractors automàtics de terminologia, dels avantatges i dels inconvenients que presenten, especialment pel que fa al soroll i al silenci en la detecció d’unitats terminològiques. La segona sessió va anar a càrrec de Carles Tebé, que va fer una classe pràctica sobre una eina per a la traducció assistida que permet gestionar diversos vocabularis multilingües, alinear textos traduïts i emmagatzemar memòries de traducció.
Àngels Egea
15 oct. 2007
Del 9 al 12 de juliol del 2007, en el marc de les activitats d’estiu del grup IULATERM, es va celebrar el VI Simposi Internacional de Terminologia. Aquest simposi és una trobada interdisciplinària d’especialistes interessats en la terminologia, en la qual es debaten temes monogràfics. El tema d’aquesta sisena edició va ser la Literalitat i dinamicitat en el discurs econòmic.
El Simposi es va organitzar al voltant de tres eixos:
a) Tres ponències, encarregades a especialistes de reconegut prestigi, amb l’objectiu de mostrar enfocaments i visions complementàries al voltant del discurs econòmic. Hi van intervenir: Adriana Russo, coordinadora del Grup de Terminologia del Fons Monetari Internacional (FMI) de Washington, amb una ponència titulada Dificultades prácticas en el desarrollo de la terminología económica orientada a la traducción; Joaquim Silvestre, catedràtic d’economia de la Universitat de Califòrnia, amb una ponència titulada The English language and economic terminology: An application to Catalan; i Catherine Resche, professora del Departament de Llengües de la Université Panthéon-Assas (Paris II), amb una ponència titulada La terminologie au service du discours dans le domaine économique.
b) La presentació de dotze comunicacions al voltant de la temàtica del simposi.
c) Una taula rodona sobre els aspectes més rellevants tractats del Simposi, coordinada per Lisa Gilbert, professora de traducció jurídica i econòmica del Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra.
Els assistents del VI Simposi provenien d’Argèlia, Argentina, Bèlgica, Brasil, Estats Units, França, Itàlia, Luxemburg, Mèxic, Portugal, Suïssa i diverses comunitats de l’Estat espanyol. Majoritàriament l’auditori estava format per traductors professionals, professors de llenguatges d’especialitat i doctorands en diversos àmbits de la lingüística aplicada. Tant després de les ponències com després de les comunicacions hi va haver un debat molt interessant entre tots els assistents.
En conseqüència, el Simposi va ser molt enriquidor per a tots els participants, que vam poder intercanviar coneixements sobre la terminologia econòmica, la traducció de textos de l’àmbit de l’economia i el discurs econòmic en general. Es va acordar al final del Simposi de donar suport a la iniciativa de posar en marxa un fòrum a Internet sobre terminologia i neologia de temàtica econòmica, i multilingüe, on podran intercanviar expertesa economistes, professors, traductors i lingüistes que treballin en aquest àmbit comunicatiu.
Carme Bach i Mercè Lorente
15 juny 2007
El dia 25 de maig es va celebrar a la Universitat de les Illes Balears, a Palma, la V Jornada de l’ACATERM i la II Jornada de Terminologia i Serveis Lingüístics: Nous reptes dels professionals en la comunicació especialitzada, organitzada per la Junta de l’ACATERM i pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears.
D’acord amb el programa previst i després de la recepció dels assistents, a les 9.30 h, va tenir lloc la inauguració de la jornada, a càrrec de Montserrat Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears, de Miquel Melià, director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, i de M. Magdalena Ramon, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Terminologia. Seguidament, a les 10 h, Mercè Piqueras, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, va fer la conferència inaugural «Llenguatge científic i mitjans de comunicació: una difícil relació». Després d’una pausa, es va reemprendre la jornada a les 11.30 h, amb la presentació de tres comunicacions: «Més de vint-i-cinc anys de futbol en català: l’experiència de TVE a les Balears», de Ricard Pla; «La meteomania i els mitjans de comunicació: terminologia científica o formes populars?», de Mònica Montserrat; i «La culturització del terme en la segona oralitat», de Rosa Calafat. A continuació, es van fer dues breus presentacions de projectes en curs: «El Glossari de l’Espai Europeu d’Educació Superior, un projecte de cooperació i de replantejament metodològic», de Marta de Blas i Sílvia Llovera, i «La neologia en els mitjans de comunicació», de Mariona Barrera. A la tarda, a les 15.30 h, va tenir lloc una taula rodona: «Necessitats i usos terminològics en els mitjans de comunicació», amb la participació de Xavier Fargas, del TERMCAT, Conxa Rosillo i Carles Canals, de TVE a les Illes Balears, i Joan Carles Palos, del Diari de Balears. Tot seguit, i després d’una pausa, es van presentar les comunicacions: «Talaia, observatori de neologismes de la societat del coneixement», de Lluís Rius, Imma Sánchez i Mercè Vázquez, «Terminologia, lèxic i argot a l’ésAdir (web lingüístic de la CCRTV)», d’Oriol Camps, Maria Alba Agulló i Jordi Solé, «Plats a la carta, una eina multilingüe per al sector de la restauració», de Glòria Fontova i Aïda Estrada, i «Hem de tenir recursos lingüístics mantinguts col·lectivament», de Joan Moratinos. Després, a les 19 h, Pilar Sánchez Gijón, presidenta de l’ACATERM, va fer la síntesi de la jornada, i finalment es va fer la clausura de l’acte, que anà a càrrec de Nicolau Dols, vicerector de Projecció Cultural, i Ramon Bassa, director del Servei Lingüístic de la UIB.
Sílvia Llovera
01 abr. 2007
El dia 13 de març de 2007 es va presentar el llibre Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví, en un acte que es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans i al qual van assistir més d’un centenar de persones. El llibre, que és un homenatge a M. Teresa Cabré en reconeixement de la seva tasca acadèmica, consta de dos volums: un volum en què han participat persones del món de la lingüística que M. Teresa Cabré ha considerat els seus mestres, i un altre volum en què han participat molts dels seus deixebles. El resultat és un llibre amb un total de 32 articles originals sobre aspectes diversos de la lingüística. L’acte va estar presidit per Joan Martí i Castells, president de la Secció Filològica de l’IEC, i hi van intervenir Lluís Payrató, que va fer una ressenya del llibre; Josep M. Mestres, que va parlar en nom dels 26 deixebles que han col·laborat en el llibre; Antoni M. Badia i Margarit, que ha estat una de les 6 persones que han contribuït a l’obra en qualitat de mestres, i Mercè Lorente, que va parlar en nom dels editors. L’acte es va cloure amb unes paraules d’agraïment de M. Teresa Cabré.
M. Lorente, R. Estopà, J. Freixa, J. Martí, C. Tebé (ed.). Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Vol. 1: De mestres (Sèrie Monografies, 11.1) i Vol. 2: De deixebles (Sèrie Monografies, 11.2).
Àngels Egea
