07 jul. 2025
Taula rodona sobre gastronomia
Taula rodona sobre sanitat
El 29 de maig es va celebrar la XXII Jornada de la SCATERM, sota el lema «Ponts de diàleg entre la creació i el consum de la terminologia». L’acte, en format presencial i virtual, va promoure l’intercanvi entre creadors i usuaris de terminologia per aprofundir en els processos de creació i ús terminològic.
La jornada es va articular en dues taules rodones. La primera, dedicada a la gastronomia i moderada per Imma Sas (SCATERM), va comptar amb la xef Ada Parellada (restaurant Semproniana), el periodista Josep Sucarrats (director de la revista CUINA), la periodista i filòloga Trinitat Gilbert (diari ARA), i el químic Pere Castell (Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació).
La segona taula, dedicada al món sanitari, va estar moderada per Rosa Estopà (SCATERM), va reunir el metge Antoni Beltrán (autor de Ensenya’m la llengua, el doctor Quim Gea (Univeritat Pompeu Fabra), el traductor i docent Vicent Montalt (Universitat Jaume I) i el terminòleg Francesc Xavier Fargas (TERMCAT).
Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, va clausurar l’acte destacant la interdisciplinarietat i la col·laboració entre sectors com a clau per al progrés terminològic.
Per a més informació, llegiu la crònica sencera a la núm. 31 de la revista Terminàlia.
28 març 2025
Silvia Perpiñán i Alfonso Morales-Front ponents
Els passats 6 i 7 de març va tenir lloc la 3a Trobada de la Xarxa MULTILINGUA: Workshop sobre Multilingüisme, a la Universitat Pompeu Fabra, Campus Poblenou, de forma presencial i en línia. La trobada, coordinada per Sílvia Perpiñán, va reunir per tercera vegada diversos grups de recerca en bilingüisme i multilingüisme arreu d’Espanya. L’esdeveniment va fomentar un esperit col·laboratiu, on es van poder intercanviar experiències i resultats d’investigació entre diferents regions del país i més enllà. Aquesta xarxa posa en relleu la importància de la recerca en bilingüisme i multilingüisme. Tal com va remarcar Alicia Luque durant la seva ponència, més de la meitat del món és multilingüe, però encara es considera el monolingüisme com a norma en la investigació lingüística. Tot i la seva complexitat, és per això que aquests grups dediquen el seu esforç a estudiar situacions reals, en què les llengües i els seus parlants no existeixen de forma aïllada en el món, sinó que estan en contacte constant. Això permet aprofundir en l’adquisició, el processament i la producció de segones i terceres llengües en contextos diversos.
El primer dia de la trobada es va inaugurar amb la intervenció de Silvia Perpiñán, que va contextualitzar la Xarxa MULTILINGUA i els temes tractats en les prèvies trobades. La primera ponència, a càrrec de Laura Domínguez, va començar amb una pregunta provocadora: “L’atrició és simplement una il·lusió?”. Tot i que la seva resposta era clara, atès que ha dedicat la seva trajectòria a aquest fenomen, la qüestió va desencadenar altres aspectes fonamentals sobre l’atrició. És un fenomen de processament o és gramatical? Per què l’atrició no afecta tot el coneixement lingüístic de la mateixa manera? A continuació, Cristina Sanz va continuar el debat amb la seva presentació, mitjançant la qual va qüestionar els efectes de la immersió en la parla espontània. Així doncs, la immersió causa que els parlants reprimeixin la seva L1? Com d’aviat podem parlar d’atrició? Seguidament, Saioia Larraza i Maite García van reiterar la importància de la immersió en llengües minoritàries mitjançant una anàlisi qualitativa de parlants al·lòfons al País Basc. Abans de la pausa, Aurora Bel va obrir diverses preguntes de debat, entre elles com gestionar la creixent presència d’alumnes nouvinguts a les escoles catalanes i els reptes de la seva integració lingüística.
La sessió de la tarda es va centrar en els sistemes multilingües. Roumyana Slabakova va introduir el concepte d’influència interlingüística i va defensar la idea que cada llengua d’un parlant multilingüe posseeix una gramàtica separada, tot i que presentin trets semblants. Més endavant, Jorge González Alonso va aprofundir en la interferència intralingüística en l’adquisició de la L3, a través d’una investigació rigorosa amb llengües (semi)artificials. Per la seva banda, Alicia Luque va posar sobre la taula la presència dominant del monolingüisme en l’àmbit, sobretot amb l’avenç de l’anglès com a llengua franca; i la necessitat d’incorporar la justícia social en la recerca. Finalment, M. Carme Parafita-Couto va expressar que creuar fronteres lingüístiques és possible, en absència de prejudicis normatius, com va exemplificar amb la seva investigació a Belize, on el canvi constant de codi és percebut positivament.
El segon dia, 7 de març, es van dur a terme les ponències sobre els sistemes fonològics i la seva relació amb la cognició. Alfonso Morales-Front va obrir la sessió diferenciant les micro i macromesures en l’estudi de la millora de la pronunciació en contextos d’immersió, concretament de sis setmanes, i va proposar una combinació d’ambdues per obtenir resultats més precisos. Poc després, Gemma Repiso va mostrar els efectes de la dominància lingüística en parlants trilingües de català, castellà i anglès en el marcatge glotal dels sons inicials vocàlics; i com això pot facilitar la recuperació de paraules i augmentar la prominència prosòdica. Un cop acabada la pausa, Alaitz Intxaustegui va parlar sobre l’efecte de la llengua estrangera i de la dominància lingüística en el Visual Perspective Taking. Finalment, Miquel Llompart va fer una distinció entre la percepció i la representació dels parlants de sons específics amb contrastos difícils.
En conclusió, la 3a trobada de la Xarxa MULTILINGUA va demostrar, un cop més, la rellevància de la recerca en bilingüisme i multilingüisme. Les ponències i discussions van abordar qüestions fonamentals, com l’atrició, la immersió, la influència interlingüística i la interacció entre llengües, cosa que va destacar la complexitat del multilingüisme i els seus efectes en la societat i la ciència. A més, les trobades de la Xarxa MULTILINGUA han posat en evidència la necessitat de crear ambients col·laboratius de recerca que afavoreixin l’intercanvi d’idees i perspectives entre investigadors.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF
28 març 2025
En la XXI Jornada concebuda com un laboratori d’idees col·laboratiu, es van diagnosticar les dificultats en la implantació i la difusió de la terminologia catalana i identificar estratègies de millora per un nou model de difusió i implantació terminològica en català que promogui la transversalitat territorial i l’adaptació a un context sociolingüístic canviant.
Objectiu: Diagnosticar dificultats i proposar millores en la implantació i difusió de la terminologia catalana.
Metodologia: Tallers participatius amb matrius DAFO i MoSCoW.
Participants: Professionals de diverses institucions i entitats.
Estat de la terminologia catalana
✅ Fortaleses:
- Llarga tradició terminològica.
- Institucions lingüístiques actives (IEC, TERMCAT, Serveis Lingüístics Universitaris, etc.)
- Actualització de recursos per entitats sense afany de lucre (Softcatalà, Viquipèdia, etc.).
- Mitjans de comunicació compromesos.
- Suport institucional i corpus terminològic extens.
❌ Debilitats:
- Disminució de l’ús social, sobretot entre joves.
- Ús baix en docència i recerca.
- Falta de consciència lingüística i baixa autoestima.
- Preeminència de l’anglès en àmbits especialitzats.
⚠️ Amenaces:
- Influència del castellà i l’anglès.
- Reticències a usar el català per comoditat o desconeixement.
- Manca d’inversió en divulgació científica.
- Pressions polítiques contra el català.
- Canvis demogràfics i presència de parlants no catalans.
🌟 Oportunitats:
- Nous canals de comunicació (xarxes socials).
- Intel·ligència artificial (Parla’m, AINA).
- Consciència lingüística d’una part de la societat.
- Possibilitat de col·laboracions internacionals.
Propostes i estratègies: 🔹 No cedir a la influència de llengües majoritàries. 🔹 Proposar, no imposar. 🔹 Incentivar la divulgació científica en català. 🔹 Aprofitar l’audiovisual català i figures mediàtiques. 🔹 Incrementar el català a la universitat i en la recerca. 🔹 Promoure la col·laboració entre terminòlegs i especialistes. 🔹 Usar les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. 🔹 Dissenyar plans de comunicació específics i modernitzar campanyes. 🔹 Mantenir i augmentar l’autoestima lingüística. 🔹 Establir col·laboracions internacionals. 🔹 Garantir formació en català en l’àmbit professional.
Conclusions de la Jornada: ✅ Cal impulsar la col·laboració entre institucions, professionals i empreses. ✅ És important augmentar la presència del català en plataformes digitals i àmbits internacionals. ✅ S’ha de sensibilitzar la societat sobre el valor de l’ús de la terminologia.
Per saber-ne més: Reflexions i propostes Jornada XXI
07 febr. 2025
Temàtica
Els articles han de tractar temes relacionats amb la terminologia, entenent-la en un sentit ampli. A més, s’accepten treballs d’àmbits afins com:
- Anàlisi del discurs especialitzat
- Neologia
- Traducció especialitzada
- Història del discurs científic
- Ensenyament de llengües amb propòsits específics
- Enginyeria lingüística aplicada al treball terminològic
- Corpus lingüístics de contingut especialitzat, etc.
Requisits i terminis
- Llengües acceptades: català, espanyol, francès i anglès.
- Extensió màxima: 7.000 mots, incloent-hi imatges, resums i bibliografia.
- Data límit d’enviament de propostes: 30 de juny de 2025.
- Els articles acceptats seran sotmesos a una doble avaluació cega abans de la seva publicació.
Si esteu interessats a contribuir amb un article, no dubteu a enviar-nos la vostra proposta. Podeu enviar les propostes d’articles aquí. Alternativament, també podeu enviar-les per correu electrònic a terminalia@correu.iec.cat. Per a més informació, podeu visitar el web de la revista.
El número 31 de Terminàlia se centra en el tema transversal «Transició climàtica i terminologia», i ofereix una mirada multidisciplinària sobre el paper del llenguatge en la comprensió i gestió dels reptes ambientals actuals. A la secció «Entrevista», conversem amb M. Carmen Llasat Botija, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona, sobre l’impacte del canvi climàtic en els riscos meteorològics.
🗓 29 de maig, de 9.30 a 14 h