Onzena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. «Parlar i entendre llengües en el marc dels nous paradigmes de la intel·ligència artificial (IA)»

03 des. 2025

Els dies 13 i 14 de novembre va tenir lloc l’onzena jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada «Parlar i entendre llengües en el marc dels nous paradigmes de la intel·ligència artificial (IA)». Com bé indica el títol, aquesta jornada es va presentar com una oportunitat per parar i reflexionar sobre aquest nou paradigma que és la intel·ligència artificial generativa, i com és un repte però també una oportunitat per a les llengües. Es va posar un focus especial en el català i el seu futur digital, i com s’ha de beneficiar de la IA per tal de lluitar contra aquesta barrera digital i estar en igualtat de condicions amb les llengües majoritàries. El programa de la jornada s’ha estructurat de manera que el dijous 13, a l’Institut d’Estudis Catalans, es va fer la inauguració i presentació de la càtedra, i es va finalitzar amb una conferència inaugural. L’endemà, divendres 14, a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, es va iniciar amb una conferència seguida d’un espai de debat i, després la presentació del projecte Galàxia que desglossarem més endavant. Després de la pausa i cafè, que va anar acompanyada d’una visita al nou Espai Pompeu Fabra, es va finalitzar la càtedra amb una taula rodona on es van presentar diversos projectes.

Així doncs, la jornada, presentada per Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, es va inaugurar amb les reflexions de Maria Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, que va reflexionar sobre el concepte de paradigma i sobre com la IA pot arribar a ser un negoci depredador; seguida de Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística, que va fer palesa de com és d’essencial aquesta jornada per fer que la llengua catalana no només s’adapti al futur sinó que també hi participi; i, finalment, Laia de Nadal, rectora de la UPF, que va reflexionar sobre com el català està infrarepresentat digitalment i de com depenem de projectes oberts per canviar això. Va manifestar que, com Pompeu Fabra va fer, hem de saber adaptar la llengua al moment per garantir el seu futur. Aquest primer acte inaugural va tancar amb l’entrega de les memòries de l’any passat en físic, a càrrec de Rosa Estopà.

La conferència inaugural, amb el títol «La intel·ligència artificial i les humanitats: el poder de la paraula», va ser a càrrec de Lluís Nacenta, professor, escriptor i comissari en els àmbits de la música i el disseny sonor. Nacenta reflexiona sobre el poder de les humanitats sobre el nou paradigma que és la intel·ligència artificial, i com la divisió entre ciències i lletres comença a deixar de tenir sentit. A més a més, menciona com la intel·ligència artificial no és ‘intel·ligent’, i no té res a veure amb el sistema innat d’aprenentatge lingüístic dels humans.  Així doncs, acaba la conferència fent palesa al fet que la IA no pot dir què fer als professionals, sinó al revés

L’endemà s’enceta el final de la càtedra amb la conferència «Intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge. Reptes i oportunitats», a càrrec de Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). En aquesta conferència es reflexiona sobre la intel·ligència artificial generativa i les tecnologies del llenguatge en general. Gibert, a través d’explicacions científiques sobre com funciona la IA, ens indica com fer un ús responsable per evitar malgastar energia i per evitar resultats incorrectes i problemàtics. Per exemple, la IA no és problemàtica a l’hora de llegir, transcriure, sintetitzar… però sempre l’hem de fer servir dins de la nostra zona de confort per assegurar-nos que estem obtenint resultats fiables. Finalment, acaba fent menció al català i al gènere, i a la necessitat d’integració a les tecnologies per trencar la barrera digital i evitar biaixos de gènere. Després de la conferència es va obrir un petit espai de debat.

Tot seguit, Josep Maria Ganyer —enginyer informàtic, director de l’agència Mortensen i un dels principals impulsors del projecte— va presentar Galàxia. Aquest projecte, impulsat conjuntament per Accent Obert i Softcatalà, sorgeix de la necessitat que el català pugui competir en igualtat de condicions amb llengües plenament integrades en l’entorn digital, com ara el castellà, l’anglès o el francès. Galàxia és un catàleg d’eines lliures, gratuïtes i degudament categoritzades, disponibles en català o que incorporen aquesta llengua. El seu objectiu és promoure les tecnologies en català i facilitar que tothom pugui viure de manera plena en català també en l’àmbit digital.

Després de la presentació, vam poder gaudir d’un esmorzar i d’una visita a l’Espai Pompeu Fabra, un nou espai en format museu dins de la universitat, on es dona a conèixer projecte i vida de Pompeu Fabra.

En tornar, vam gaudir de la píndola reflexiva de Marc Hernández Ruiz, professor i recercador del grup MEDIUM de la UPF. En aquesta píndola, ens va presentar el treball anomenat «Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica». L’objectiu d’aquest treball és analitzar els límits i obstacles que impedeixen la recerca en català, a partir de l’anàlisi de les revistes que sovint publiquen en aquesta llengua. Els resultats mostren que les publicacions en català no arriben al 10%, mentre que el castellà ocupa un 70% aproximadament. A partir d’entrevistes, els participants declaren tenir voluntat d’incentivar el català, però que hi ha certs impediments (poques ajudes, la vàlua de la publicació…). Per tant, es conclou, entre d’altres, que el català agafa un paper residual en aquestes publicacions, ja que hi ha poca demanda, i que s’ha de promoure la investigació en català com a punt d’ancoratge per a publicacions següents.

Finalment, es conclou la càtedra amb una taula rodona moderada per Josep Maria Castellà, i amb el títol: «Com s’afavoreix la comunicació en català? Somnis del passat, projectes presents, reptes de futur». En aquesta taula rodona, s’exposen diversos projectes que involucren la intel·ligència artificial i l’aprenentatge de llengües. Primer, Mariona Taulé, directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, presenta el projecte Scribal, del qual n’és la responsable. Scribal és una eina de transcripció i traducció basada en xarxes neuronals i enfocada a la docència en universitats per oferir solucions a una societat diversa perquè tothom pugui tenir accés a la comunicació. Amb aquest programa, l’estudiant internacional rep a temps real la transcripció i/o traducció del que diu la professora

El següent projecte presentat és el de Virgínia Castillo, tècnica del Servei de Llengües de la UAB, i és una guia de conversa del ChatGPT per a l’aprenentatge oral de llengües (com a alternativa als voluntariats de conversa). Aquesta guia inclou avisos i consells per a poder personalitzar i optimitzar l’aprenentatge al màxim (adequació al nivell, pla d’aprenentatge, objectius…). Tot seguit, Horacio Saggion, professor d’informàtica i d’intel·ligència artificial de l’Escola d’Enginyeria de la UPF i cap del Grup de processament del Llenguatge Natural-TALN, va presentar el projecte IDEM, un projecte que vol fer la mobilitat internacional d’estudiants més inclusiva. En concret, va presentar la creació d’eines d’IA que simplifiquen la comprensió i participació en debats democràtics per facilitar l’accés a la informació i presa de decisions.

Finalment, i com a últim projecte de la càtedra, Roger Cassany, professor de comunicació de la UPF, va presentar un projecte sorgit de les necessitats específiques d’un cas concret: una estudiant de comunicació sord-signant. Amb l’objectiu que pugui tenir una participació plena al grau i, sobretot, a l’assignatura de ràdio, el projecte busca crear-li una veu amb intel·ligència artificial, basada en els seus familiars i el seu to de veu. Aquest projecte crearà el prototip i després cada usuari sord-signant que la faci servir, l’entrenarà personalitzadament.

Finalment, la directora Rosa Estopà, després d’una breu sessió de preguntes i respostes, va cloure la jornada amb agraïment als ponents i també als assistents.

Marina Solà Calvet

Universitat Pompeu Fabra