30 juny 2015
Ja es pot consultar la versió electrònica del núm. 11 de Terminàlia, la revista de la SCATERM. El número que ara es publica té com a tema principal la meteorologia i la terminologia. Així doncs, l’entrevista és amb Eliseu Vilaclara, del Servei Meteorològic de Catalunya; el dossier inclou un parell d’articles sobre problemes històrics i actuals de la terminologia meteorològica catalana i un recull de recursos sobre aquesta temàtica; i la semblança recupera la figura d’Eduard Fontserè i Riba, considerat el creador de la meteorologia catalana moderna.
A més d’aquestes, es poden trobar la resta de seccions habituals: editorial, articles, ressenyes i espai de trobada.
19 juny 2015
El català, segons la caracterització que en fa la sociolingüística, és una llengua mitjana, d’acord amb el pes demogràfic, l’estatus polític i l’ús social. Des d’aquest punt de vista, seria lògic que el català fos una llengua amb una bona implantació en l’àmbit acadèmic.
El català, tanmateix, té avui una presència discreta en la docència universitària i una presència escassa en la recerca i la producció científiques.
Hi ha un domini de l’anglès com a llengua franca internacional imposat per les agències internacionals. A més, a Catalunya es constata molt poca implicació de la Generalitat per a preservar i incentivar la recerca en la llengua pròpia. No hi ha cap reconeixement oficial de la recerca en català.
Quan el Govern català finança un projecte de recerca, exigeix un currículum basat en les publicacions internacionals en llengua anglesa.
Cal canviar a fons la política lingüística del Govern i de les universitats. S’ha d’estimular un model que valori la recerca en català i que, alhora, no deixi de potenciar la tasca i l’impacte dels investigadors a nivell internacional.
Cal estimular, doncs, la publicació de revistes de divulgació avançada en català. Hi ha casos aïllats en què es demostra que això és possible.
Atès que bona part de la recerca es fa a la universitat, cal potenciar la tasca dels serveis lingüístics universitaris com a agents de proximitat amb els especialistes i els usuaris, amb l’objectiu de promoure i donar suport a la producció de textos de recerca en català.
La producció de textos de recerca en català és imprescindible per assegurar una correcta implantació i actualització de la terminologia catalana. Des del Govern i des de les universitats cal fer polítiques que incentivin la publicació de la recerca en català. Només així, la normalització i l’assessorament terminològics podran anar més enllà de l’àmbit de la divulgació i els investigadors podran ser també creadors de terminologia en català.
Barcelona, 10 de juny de 2015
22 maig 2015
Ja s’ha publicat en línia el llibre La terminologia instrumentalitzada (dins la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», amb el número 5), que aplega els textos dels ponents de la darrera taula rodona organitzada per la SCATERM.
L’acte, moderat per Miquel Strubell, va comptar amb la intervenció de Margarida Sanjaume («Triar termes per transformar realitats»), Silvia Senz («Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procés català»), Ferran Domínguez («Qui és l’amo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals de les paraules: una visió jurídica») i Carolina Santamaria («Quan els mots no són neutres ni innocents: alguns exemples del diccionari de l’IEC»).
Tal com es va fer amb el número 4 d’aquesta col·lecció, la publicació és només electrònica i d’accés obert, però els socis també han rebut el fitxer del llibre en versió EPUB, que permet la lectura de l’obra des de dispositius mòbils.
22 febr. 2015
La Societat Catalana de Terminologia ha publicat el número 10 de la revista Terminàlia (desembre de 2014).
La part monogràfica d’aquest número està dedicada a la recerca en terminologia i ofereix informació actualitzada i detallada de tot el que s’està fent en l’àrea d’acció de la Xarxa Vives d’Universitats.
Aquest número també inclou quatre articles avaluats externament (originals en català o bé en castellà), una entrevista a Josep Lluís Barona Vilar, catedràtic d’història de la ciència de la Universitat de València, una semblança sobre Lluís Marquet i Ferigle, dues ressenyes i dos apunts per a l’«Espai de trobada».
Els socis i els subscriptors rebreu ben aviat la versió en paper d’aquest número.
