27 abr. 2021
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat de nou la Diada de Sant Jordi. Aquest any, els actes han començat amb la instal·lació d’una parada de llibres al pati de l’IEC. A la parada es podien comprar diverses obres de l’Institut. Cal destacar algunes de les novetats editorials d’enguany, com ara Història de la matemàtica: Grècia IIIa (el segle d’or: Aristeu, Eudem, Euclides i Aristarc). Resultats, textos i contextos, de Josep Pla i Carrera, editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Rodoreda paisatges, de Mercè Ibarz i Carme Esteve, editat per la Fundació Mercè Rodoreda, i Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), un llibre de textos de Ferran Soldevila a cura d’Enric Pujol i Casademunt i editat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
A les dotze del migdia va començar el lliurament dels Premis Sant Jordi 2021. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va donar la benvinguda als assistents i va cedir la paraula a Josep Enric Llebot, secretari general de l’IEC, que va entregar els guardons. En aquesta edició no hi havia cap premi de terminologia, però hi havia dos premis de la Secció Filològica: el Premi de la Secció Filològica Francesc de B. Moll de Dialectologia, que s’ha concedit a Carles M. Castellà Espuny pel treball Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic, i el Premi de la Secció Filològica Pompeu Fabra de Gramàtica, que ha rebut Wang Liyun pel treball Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i el xinès estàndard i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons. Podeu consultar la llista completa de premiats aquí.
Per acabar, a partir de les quatre de la tarda, la seu de l’IEC va celebrar una jornada de portes obertes, durant la qual es podia fer una visita a l’edifici seguint un itinerari senyalitzat, que passava per la capella barroca i el jardí Mercè Rodoreda, entre altres espais.
Per a més informació, podeu llegir la notícia que va difondre l’IEC en aquest enllaç.
06 març 2021
XVIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia en la comunicació de la COVID-19»
Càrrega viral, respirador, PCR, prova d’antígens, gel hidroalcohòlic, negatiu i positiu, falsos negatius, coronavirus, COVID-19… En el darrer any informar sobre la COVID-19 s’ha convertit en un repte per a periodistes, comunicòlegs, professionals de la salut, traductors…, que han de buscar contínuament l’equilibri entre oferir informació actualitzada i certa a la població i no augmentar l’angoixa o la incertesa. El canvi constant de les dades, la proliferació de notícies falses (o fake news) i la terminologia que per a la població és nova dificulta aquesta tasca de culturalització en salut necessària quan la població viu en una pandèmia que sembla que no té fi.
Conscient de la importància de la terminologia en la comunicació de la COVID-19 a la població, la SCATERM ha decidit dedicar la seva divuitena jornada —una matinal de tres hores— a aquest tema. La jornada, que tindrà lloc el dijous 27 de maig (de 10 a 13 h), se celebrarà en format virtual mitjançant Zoom. La benvinguda de la jornada serà a càrrec d’Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. Tot seguit, Sergi Cortiñas, president de la Societat Catalana de Comunicació i director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà una conferència sobre terminologia i comunicació de la COVID-19 des del punt de vista del periodisme científic, a la qual seguirà un petit debat. Després d’una pausa, la segona part de la jornada consistirà en una taula rodona titulada «La COVID-19, revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada a la població», en la qual participaran M. Antònia Julià (cap de projectes de l’àmbit biomèdic del TERMCAT), Elisabet Garcia (gerent d’Innovació de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut), Gabriel Heras (metge especialista en medicina intensiva i director del projecte HU-CI) i Núria Comas (assessora lingüística de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual). Rosa Estopà, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta de la SCATERM, serà l’encarregada de moderar la taula rodona. Per acabar, a les 13 h, Ester Bonet clausurarà la jornada.
Podeu veure el vídeo (sense editar) de la jornada en l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=bhWKv8IEgak.
10 gen. 2021
El proppassat 29 de desembre es va publicar la versió electrònica del número 22 (desembre 2020) de la nostra revista. Com ja sabeu, Terminàlia té una clara voluntat de projecció exterior; és per aquest motiu que la secció Articles pot contenir textos en altres llengües, com el castellà o el francès, a més del català i l’anglès. Atès que són de temàtica lliure, en aquesta ocasió els tres articles pertanyen a àmbits ben diferents. En primer lloc, Bibiana Ruby Castillo estudia «El tratamiento lexicográfico de elementos cultos». El segon article es titula «Dynamique de changements sémantiques dans les Constitutions espagnoles», de Ségolène Demol. El darrer article, «Methodology to build and exploit a representative corpus for neological study in the field of medicine», és a càrrec de Coralie Schneider i de Rosa Estopà.
A la secció següent trobareu una entrevista amb Joaquin Rafel, director de les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’IEC. Podreu llegir l’entrevista completa a la versió electrònica.
Seguidament, el Dossier està dedicat al tema de «La terminologia en els diccionaris generals». Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, enceta aquesta secció parlant de «L’experiència de fer un diccionari general, el diccionari de l’Enciclopèdia, avui Gran diccionari de la llengua catalana o GDLC, a partir de la Gran enciclopèdia catalana». A continuació, Janet de Cesaris tracta «La terminologia en la lexicografia general de la llengua anglesa». Aquesta secció es complementa amb l’aportació del Consell de Redacció sobre l’«Evolució de les àrees temàtiques del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC» i sobre «La terminologia en alguns diccionaris de referència».
Dins l’Espai de Trobada, Anna Joan fa una crònica de la Conferència TaLC 2020, organitzada per la Universitat de Perpinyà. Tot seguit, Jordi Bover relata la XVI Jornada Científica Realiter. Aquesta secció acaba amb la crònica de la nostra XVII Jornada, dedicada a «La terminologia del diccionari». Totes aquestes activitats es van veure afectades per la pandèmia. La primera va tenir lloc al juliol i les dues darreres, a l’octubre.
Tanca aquest número la Semblança, on Teresa Cabré revisa la trajectòria del seu mestre i insigne lingüista Badia i Margarit. La seva contribució es titula: «Antoni M. Badia i Margarit, record i homenatge en el seu centenari».
S’ha fet àmplia difusió de la publicació d’aquest número de la revista Terminàlia a diversos mitjans, com ara a: https://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Terminalia-darrer-numero
Esperem que gaudiu molt de la seva lectura!
18 des. 2020
Terminàlia és la revista de la SCATERM, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de periodicitat semestral i accés obert. Es tracta d’una publicació catalana amb una clara voluntat de projecció exterior i, per aquest motiu, les llengües de la revista són el català i l’anglès. S’admeten també contribucions en castellà i en francès. El Consell de Redacció i el Consell Científic són internacionals. El 50 % dels continguts de la revista són contribucions originals, sotmeses a avaluació per parells d’experts externs. La resta de la revista està estructurada en seccions fixes, que pretenen reflectir l’actualitat de les diverses activitats de la terminologia i d’àmbits afins, i servir d’òrgan d’intercanvi i d’expressió dels diversos perfils professionals vinculats a la terminologia.
El Consell de Redacció de la revista fa una crida per a contribucions per als propers números 24 i 25.
Per al número 25 (juny 2022)
Tramesa d’articles: fins al 30 de setembre de 2021
Resultats de la selecció: fins al 31 d’octubre de 2021
Publicació de la revista: juny de 2022
Per al número 26 (desembre 2022)
Tramesa d’articles: fins al 31 de desembre de 2021
Resultats de la selecció: fins al 15 de febrer de 2022
Publicació de la revista: desembre de 2022
Les propostes enviades, que han de ser originals i inèdites, i poden estar redactades en català, anglès, espanyol o francès, han de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines. Els articles són avaluats per revisors externs designats pel Consell de Redacció de la revista. En cas que s’accepti la proposta, els autors poden rebre suggeriments de modificació. Les propostes han de seguir les normes de presentació d’originals de la revista.
Per enviar les propostes, cal que els autors es registrin en el sistema electrònic de gestió de la revista (Open Journal System), a https://revistes.iec.cat o a https://terminalia.iec.cat, i hi pengin les trameses. Alternativament, les poden enviar també per correu electrònic a terminalia@iec.cat.
El Consell de Redacció i la Junta de la SCATERM us animen a participar-hi i a fer-ne difusió.
16 des. 2020
Arriba el final del 2020 i és l’hora de triar el neologisme de l’any. En aquesta ocasió, en molts llocs del món els termes seleccionats tenen a veure amb la COVID-19, com ara covidiot, que ha estat escollit pel reconegut diccionari australià Macquarie i que fa referència a la persona que es nega a seguir els consells mèdics pel que fa a contenir el contagi de la COVID-19.
La pandèmia també ha estat el tema que s’ha triat per al català. Així, els deu termes que són candidats a neologisme de l’any en la nostra llengua són: conspiranoic -a, coronavirus, desconfinament, desescalada, grup bombolla, infodèmia, mascareta, teletreballar, traçabilitat i videotrucada.
El significat de tots aquests termes és ben conegut, llevat, potser, de: conspiranoic -a, que correspon a la persona obsessiva que veu conspiracions pertot arreu; infodèmia, que és una notícia enganyosa sobre una malaltia infecciosa o un problema de salut pública; i traçabilitat, que fa referència a la capacitat per a reproduir l’historial, l’aplicació o la localització d’un objecte.
Altres termes que han aparegut als mitjans de comunicació i que estan relacionats amb la COVID, com ara pandèmia o confinament, ja figuren en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). En canvi, el terme COVID en si (o COVID-19), no hi és, i tampoc no és candidat a ser neologisme del 2020.
Podeu votar quina és la vostra proposta preferida fins el dia 20 de desembre a neologisme.cat. L’endemà es farà públic quin dels candidats és el neologisme guanyador d’aquesta setena edició.
30 oct. 2020
Durant l’octubre del 2020, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha fet públics els resultats de diversos projectes relacionats amb el lèxic i la terminologia.
D’una banda, l’1 d’octubre es va fer difusió de l’actualització del volum corresponent al lèxic de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, al qual s’han inclòs les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions del DIEC2 en línia (maig del 2019 i maig del 2020), s’han introduït 78 unitats lèxiques noves i s’han fet una trentena de modificacions.
De l’altra, en el marc de la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació de la Secció Filològica de l’IEC, celebrada el 6 d’octubre, es van presentar les modificacions fetes al DIEC2 en relació amb el lèxic LGTBI (concretament, s’hi han afegit catorze articles nous i se n’han retocat disset). La Secció Filològica va aprovar aquestes modificacions en el Ple del 18 de setembre de 2020, després d’haver adaptat als criteris lexicogràfics del DIEC2 el material de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer-li arribar el desembre del 2018.
Per acabar, s’ha fet pública la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans, entre els quals hi ha el Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana y llatina, de Pere Labèrnia (1389-1340), el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932) i el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1, 1995). La BDLex va ser constituïda originalment per al programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà entre els anys 1985 i 2016 i que tenia com a objectiu principal la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.
