16 des. 2020
Arriba el final del 2020 i és l’hora de triar el neologisme de l’any. En aquesta ocasió, en molts llocs del món els termes seleccionats tenen a veure amb la COVID-19, com ara covidiot, que ha estat escollit pel reconegut diccionari australià Macquarie i que fa referència a la persona que es nega a seguir els consells mèdics pel que fa a contenir el contagi de la COVID-19.
La pandèmia també ha estat el tema que s’ha triat per al català. Així, els deu termes que són candidats a neologisme de l’any en la nostra llengua són: conspiranoic -a, coronavirus, desconfinament, desescalada, grup bombolla, infodèmia, mascareta, teletreballar, traçabilitat i videotrucada.
El significat de tots aquests termes és ben conegut, llevat, potser, de: conspiranoic -a, que correspon a la persona obsessiva que veu conspiracions pertot arreu; infodèmia, que és una notícia enganyosa sobre una malaltia infecciosa o un problema de salut pública; i traçabilitat, que fa referència a la capacitat per a reproduir l’historial, l’aplicació o la localització d’un objecte.
Altres termes que han aparegut als mitjans de comunicació i que estan relacionats amb la COVID, com ara pandèmia o confinament, ja figuren en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). En canvi, el terme COVID en si (o COVID-19), no hi és, i tampoc no és candidat a ser neologisme del 2020.
Podeu votar quina és la vostra proposta preferida fins el dia 20 de desembre a neologisme.cat. L’endemà es farà públic quin dels candidats és el neologisme guanyador d’aquesta setena edició.
30 oct. 2020
Durant l’octubre del 2020, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha fet públics els resultats de diversos projectes relacionats amb el lèxic i la terminologia.
D’una banda, l’1 d’octubre es va fer difusió de l’actualització del volum corresponent al lèxic de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, al qual s’han inclòs les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions del DIEC2 en línia (maig del 2019 i maig del 2020), s’han introduït 78 unitats lèxiques noves i s’han fet una trentena de modificacions.
De l’altra, en el marc de la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació de la Secció Filològica de l’IEC, celebrada el 6 d’octubre, es van presentar les modificacions fetes al DIEC2 en relació amb el lèxic LGTBI (concretament, s’hi han afegit catorze articles nous i se n’han retocat disset). La Secció Filològica va aprovar aquestes modificacions en el Ple del 18 de setembre de 2020, després d’haver adaptat als criteris lexicogràfics del DIEC2 el material de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer-li arribar el desembre del 2018.
Per acabar, s’ha fet pública la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans, entre els quals hi ha el Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana y llatina, de Pere Labèrnia (1389-1340), el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932) i el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1, 1995). La BDLex va ser constituïda originalment per al programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà entre els anys 1985 i 2016 i que tenia com a objectiu principal la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.
31 jul. 2020
XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari»
La XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari» tindrà lloc el dijous 22 d’octubre en format virtual (mitjançant Zoom).
Enguany, la SCATERM ha decidit dedicar la jornada anual a la terminologia dels diccionaris generals des d’una doble vessant: quina terminologia contenen i quina terminologia utilitzen en les definicions dels termes. Per aquest motiu, la jornada començarà amb una conferència sobre els criteris per al tractament de la terminologia en el DIEC, a càrrec de Carolina Santamaria (Oficines Lexicogràfiques de l’IEC), i la seguiran dues ponències sobre la terminologia en el Gran diccionari de la llengua catalana, de Núria Bort (Enciclopèdia Catalana), i sobre la terminologia en el DRAE, de Fernando Pardos (Universitat Complutense de Madrid). Tot seguit, hi haurà una taula rodona sobre les definicions dels termes en els diccionaris generals i en els especialitzats en què intervindran especialistes d’àrees diferents: Carme Bach (Universitat Pompeu Fabra) parlarà sobre la terminologia de la lingüística, Carles Riera (Universitat Ramon Llull) se centrarà en els termes sobre farmàcia i Joan Vallès (Universitat de Barcelona i IEC) reflexionarà sobre la terminologia botànica i, per acabar, Joan Rebagliato (TERMCAT) aportarà una visió transversal sobre la definició terminològica. Jaume Martí (Universitat Pompeu Fabra i Fundació Torrens-Ibern) moderarà la taula rodona i el debat final, en el qual participaran tots els ponents.
Us hi podeu inscriure gratuïtament en l’enllaç: https://www.iec.cat/jornades/scaterm2020.asp.
Podeu seguir la jornada en aquest enllaç:
https://us02web.zoom.us/j/83489981119?pwd=V082bERBb3l0L245ZzUvWHBocVZlZz09 (codi d’accés: dj!1$6)
31 jul. 2020
El 15 de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar el Glossari de termes gramaticals. Aquest glossari en línia, que parteix del glossari de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), és una obra autònoma que conté set-cents termes corresponents als camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi que s’utilitzen en les obres gramaticals de l’IEC. Aquest glossari s’ha publicat en el marc del Portal CiT de l’IEC; per tant, la terminologia que conté es pot consultar a través de la cerca transversal (CercaCiT) que, des d’una única interfície, permet consultar totes les obres incloses en el portal.
Les entrades del Glossari de termes gramaticals són de dos tipus: les principals, que contenen lema, definició, exemples, equivalents en espanyol i remissions a la GEIEC i que poden tenir també notes (amb informacions addicionals), sinònims i termes relacionats, i les secundàries, que són denominacions sinònimes de les formes principals a les quals remeten.
Trobareu més informació en la notícia que va difondre l’IEC.
31 jul. 2020
A finals de juny es va publicar el número 21 de Terminàlia. Aquest número, que és el primer que es publica només digitalment, conté tres articles: un sobre la terminologia emprada per les pacients de càncer de mama, escrit per Laia Vidal i Rosa Estopà; un altre sobre el tractament lexicogràfic de la sufixació apreciativa en català, signat per Martí Freixas, i un altre sobre les motivacions ideològiques de la variació terminològica de la violència de gènere, de Vicente Palomero. El dossier d’aquest número se centra en els videojocs i la llengua i inclou textos referents al cas del català i de l’eusquera. Seguint amb aquesta temàtica, s’ha entrevistat Óliver Pérez, doctor en comunicació social i comissari de l’exposició «Gameplay», celebrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La semblança s’ha dedicat a Avel·lí Artís-Gener, Tísner, que va ser dels primers que ens va fer jugar en català, gràcies a l’impuls que va donar als mots encreuats i a l’adaptació de l’escrable en aquesta llengua. Per acabar, també hi ha una ressenya del portal Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies, presentat el 29 de gener de 2020.
Podeu accedir al contingut de la revista fent clic aquí.
26 juny 2020
El dia 18 de juny de 2020, l’Assemblea de la SCATERM va escollir una nova Junta Directiva, integrada per membres que continuen i per membres nous. La formen, a partir d’ara, Ester Bonet (deixa la Vocalia de Terminàlia i passa a ocupar la Presidència), Rosa Estopà (entra a la Junta Directiva com a vicepresidenta), Teresa Tort Videllet (s’estrena com a secretària), Francesc Galera (torna a la Junta Directiva com a tresorer), Teresa Miret (deixa la Tresoreria i ocupa la Vocalia de Comunicació) i Mireia Trias (canvia la Secretaria per la Vocalia de Publicacions). Han deixat la Junta Directiva Miquel-Àngel Sànchez, Judit Feliu i M. Amor Montané.
Moltes gràcies als que marxen, per la feina feta, i molta sort i encerts a la nova Junta.
