+34 932 701 620 scaterm@iec.cat

Publicació de Terminàlia 30

El número 30 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de desembre de 2024. Aquest número presenta un dossier monogràfic dedicat al tema transversal «Accions de dinamització terminològica» que inclou tres articles: en primer lloc, Eva Rodríguez exposa un projecte col·laboratiu entre el Grup Bon Preu i el Consorci per a la Normalització Lingüística; en segon lloc, el divulgador científic Toni Bertólez, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ofereix una anàlisi innovadora, i finalment, es presenten les conclusions de la XXI Jornada de la SCATERM, que va girar al voltant de la implantació i difusió de la terminologia en llengua catalana, com un laboratori d’idees.

A la secció «Semblança», aquest número ret homenatge al científic i divulgador Marc Boada i Ferrer, conegut per la seva participació en el programa Quèquicom de Televisió de Catalunya. Després de la seva pèrdua el passat 16 de juliol, la colla Germandat Científica recorda les etapes clau de la seva trajectòria, destacant el seu llegat com a comunicador apassionat de la ciència.

La secció «Entrevista» dona veu a Francesc Xavier Vila Moreno, el primer conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que aborda els reptes i les oportunitats que implica la dinamització de la terminologia i la promoció de l’ús de la llengua catalana en diversos àmbits socials i professionals.

Pel que fa a la secció «Articles», es presenten quatre treballs: un d’Ana Fernández Berrocal (Universitat de Vigo) sobre la recepció de neologismes en gallec; una anàlisi de Carlos O. Rocha Ochoa (Universitat d’Economia de Viena) sobre els manlleus en la formació en finances; un article de María García Antuña (Universitat de Sevilla) que explora la variació terminològica dins la lingüística forense, i un treball en anglès de Chenlu Yu (Universitat Pompeu Fabra) sobre les necessitats dels usuaris de diccionaris especialitzats bilingües.

A l’«Espai de trobada», s’hi recullen les cròniques de tres activitats rellevants celebrades durant l’octubre de 2024. Albert Morales resumeix el congrés TIGIM 2024 sobre traducció jurídica i interpretació celebrat a Trieste; Laiza Rodrigues Oliveira analitza la jornada HEALTHCOM’24 centrada en la comunicació i terminologia en salut pediàtrica i finalment, Mercè Lorente ens parla de les jornades REALITER i AETER, celebrades a San Millán de la Cogolla, on la terminologia catalana va tenir un paper destacat.

Aquest número reafirma el compromís de Terminàlia amb la divulgació i la promoció de la terminologia, aportant eines i reflexions per al seu impuls en l’àmbit acadèmic, científic i professional.

Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.

 

El paisatge lingüístic universitari: desena jornada Càtedra Pompeu Fabra

Conferència de la Dra. Montserrat Ribas "Paisatges lingüístics de l'àmbit acadèmic: adaptació al medi o col·lapse mediambiental?"

Conferència de la Dra. Montserrat Ribas “Paisatges lingüístics de l’àmbit acadèmic: adaptació al medi o col·lapse mediambiental?”

Els passats 7 i 8 de novembre va tenir lloc la desena jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada “Paisatges de la llengua a la universitat catalana: canvis, reptes i oportunitats”.  La jornada es va centrar en la metàfora del paisatge com a mètode de reflexió sobre l’estat de la llengua catalana en l’àmbit universitari.

El paisatgisme lingüístic, tanmateix, no és tan sols una metàfora, sinó que representa una realitat. Com bé va assenyalar Teresa Cabré en la seva introducció a la jornada: “Les llengües són presents en tot el que és humà, les llengües formen part de qualsevol paisatge animat”. Les persones som part dels paisatges que ens envolten i, per tant, les llengües també. En aquest sentit, l’analogia continua: els paisatges són diversos i s’han de conservar per mantenir un equilibri estable; de manera que hem de tractar la pluralitat de les llengües i els seus perills ecològics amb la mateixa magnitud. Així com no podem considerar els paisatges com un concepte purament visual o estètic, també són miralls dels valors socials, el mateix succeeix amb les llengües, no serveixen simplement com a eina funcional per entendre’ns en les comunitats lingüístiques: tenen valors i identitat. Per això, les persones que habitem el paisatge universitari hem d’assumir la responsabilitat de preservar la llengua catalana davant dels depredadors lingüístics que venen amb el món globalitzat en què vivim.

La situació actual del català a la universitat no és ideal. Segons va dir Eva Pujades Capdevila, un 60 % d’assignatures es realitzen en català, però en alguns àmbits aquest nombre disminueix fins al 20 o 30 %. Tot i això, no calen dades exactes per percebre la pèrdua progressiva del català a les aules. Com a estudiant universitària, cada cop que recorro els passadissos d’aquest paisatge em trobo amb la presència cada vegada més habitual d’altres llengües, sobretot el castellà i l’anglès. No és cap sorpresa, atès l’increment d’estudiants d’Erasmus, o d’altres regions no catalanoparlants. Tanmateix, sempre tendim a l’eina més fàcil, canviar de llengua.

La qüestió persisteix: com podem gestionar aquestes situacions? Com podem mantenir la llengua pròpia a la universitat si n’hi ha d’altres que són més “útils”? Gran part de la resposta recau en les institucions amb autoritat; un estudiant, per si sol, no podrà decidir la llengua vehicular i d’aprenentatge de la universitat. Com va explicar Pere Sala sobre el paisatgisme, els paisatges són política, així doncs, les llengües són política lingüística. D’acord amb aquesta perspectiva, Joan Santanach va destacar el treball de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per garantir el català com a llengua completa en tots els àmbits.

Ara bé, perquè les decisions de política lingüística siguin realment efectives, cal que siguem nosaltres, els parlants, qui les posem en pràctica. En aquest sentit, els estudiants també hem de fer un esforç actiu per evitar que el català esdevingui una espècie amenaçada dins d’aquest paisatge lingüístic. Per això, els universitaris catalanoparlants hem de prendre consciència de les nostres decisions lingüístiques i actuar en conseqüència; no hem de tenir por de parlar el català, si algú no ens entén, trobarà la manera de comunicar-nos-ho. D’altra banda, els estudiants de grau hem de pensar en el nostre futur: l’oferta de màsters i doctorats en català també disminueix. Això sí, moltes d’aquestes decisions estan condicionades pels beneficis econòmics que poden aportar. Per tant, hem de reivindicar el català de manera decidida i visible, i lluitar per un paisatge inclusiu, divers i en català.

Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF

Crònica de la XX Jornada de REALITER i la XXIII Jornada AETER

Silvia Gilardoni i M. Amor Montané ponents de les Jornades

Amb la benedicció del prior del monestir de Yuso i acompanyats del director general de Cultura i la coordinadora general de la Fundación San Millán de la Cogolla, es van inaugurar les jornades científiques «Terminologia i valorització del territori: entre la tradició i la innovació», que van tenir lloc en el marc de la celebració conjunta de la XX Jornada Científica de REALITER i la XXIII Jornada Científica d’AETER.

Les paraules del prior que convidava els assistents a sentir-se com a casa es van complir al llarg dels dos dies de jornades. El grup d’investigació encarregat de l’organització, GIRTraduvino, se’n va ocupar a la perfecció. Quatre membres de la SCATERM vam poder gaudir de la seva hospitalitat. En el meu cas, que hi assistia per primer cop, conèixer ponents de tot arreu i tants assistents italians, francesos, madrilenys, andalusos, alguns dels quals parlants de català, també ha estat una manera de comprovar que hi ha un espai en què la intercomprensió no es basa en l’anglès i en què el català està en igualtat de condicions amb les llengües amb un estat al darrere.

La conferència inaugural va ser presentada per la vicepresidenta de la SCATERM i membre del Grup IULATERM, Rosa Estopà. Miguel Ibáñez Rodríguez, de la Universitat de Valladolid i un dels artífexs de GIRTraduvino, va presentar l’estudi terminològic de les varietats de la vinya segons l’àrea geogràfica d’origen i la seva adaptació als terrenys i als climes. El seu estudi partia d’un primer text de 1490 i dels primers tractats d’ampelografia. La varietat terminològica del nom de la vinya demana esforços de normalització. Són milers els noms de varietats de la vinya i és un patrimoni immaterial que s’hauria de recollir i que té moltes formes orals que es perdran.

Al llarg de les jornades aquest lament per la pèrdua de formes terminològiques antigues es va anar repetint en diverses comunicacions. És el cas de la de Maria Chiara Salvatore, de la Universitat de Nàpols, que va presentar el seu treball d’investigació sobre la terminologia de la seda analitzant els canals de comunicació i les relacions comercials entre Lió i Nàpols. Durant la tarda del mateix dia, la professora de la Universitat Jaume I i acadèmica de l’AVL, Rosa Agost, va donar a conèixer diversos materials terminològics elaborats pel Portal Terminològic Valencià i justament va anunciar un futur vocabulari de la seda, que té un vincle estret amb la ciutat de València.  Agost també va presentar l’AVL a tots els assistents de la jornada i va parlar de la feina de normalització lingüística tan important que fa, per a la qual es basa en el TERMCAT i l’IEC.

De normalització terminològica havia parlat també Mercè Lorente, professora de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la SCATERM, en la comunicació del matí sobre el vocabulari de les mesures, que ens va dur dels canterets i les quartilles a les lliures i els peus. Convivència de terminologia popular i terminologia científica i tecnològica, que es va incrementant amb l’entrada de neologismes. El fil conductor de les jornades, la valorització del territori a través de la terminologia, ens remet a vocabularis propers a la llengua comuna, propis d’activitats que, vistes avui dia, se’ns apareixen com a veritables àmbits d’especialitat. Lorente es planteja quina és la difusió d’aquesta terminologia i com ha de quedar reflectida en els diccionaris generals.

Després de dinar, la taula rodona  formada per ponents de la UPV, de l’AETER, de la Delegació General de la Llengua Francesa i Altres Llengües de França i del TERMCAT van analitzar els reptes i les oportunitats que ofereix la IA en el treball terminològic. Joaquín García Palacios, de l’AETER, va explicar com el metabuscador Teresia generarà una terminologia de qualitat, mentre que Étienne Quillot expressava els seus dubtes que la IA fos adequada per crear terminologia si partia de mals models. Com en molts altres àmbits, la IA pot permetre optimitzar moltes tasques del treball terminològic, com ara l’extracció de termes de textos especialitzats o el seguiment de l’ús de neologismes proposats. De moment són tasques que, com va dir Jordi Bover, la IA du a terme amb moltes mancances i al darrere hi cal la revisió humana, però en un futur no gaire llunyà els resultats poden millorar molt.

La tarda va acabar amb la presentació de projectes diversos i ben interessants com el portal Diximed i el repositori del Vocabulari especialitzat bàsic (VEB-WEB) que es fa servir en l’ensenyament obligatori a Catalunya, i el projecte NEOTERMED, que sorgeix de l’enorme interès social que tenen les ciències de la salut i concretament el discurs de l’especialitat de la reproducció assistida.

L’endemà, divendres, la jornada va estar acompanyada d’una pluja a estones intensa que feia encara més meravellós el paisatge de tardor de San Millán.

A les 9 en punt la taula rodona sobre mètodes i dificultats sobre la terminologia de proximitat  ens va donar a conèixer el Diccionario multilingüe del aceite de oliva en espanyol, francès, anglès i xinès, que té un enfocament normalitzador més que protector del patrimoni i un objectiu comercial, tal com ens va explicar la professora Mercedes Roldán, de la Universitat de Jaén. N’espera fer una versió per al català ben aviat.

Maria Amor Montané, professora de la UB, va parlar de la dificultat de constituir corpus orals i va esmentar arText, el primer redactor assistit per a l’espanyol per ajudar a escriure textos d’àmbits especialitzats i textos en llenguatge clar.

Tots els ponents van coincidir que la variació terminològica pot ser una eina per revalorar el territori i per fins i tot internacionalitzar el patrimoni, tal com va posar en valor Silvia Gilardoni.

A la tarda l’última ronda de comunicacions ens va dur a la biblioteca de Cilengua, on tant Maria Pozzi com Pol Garriga ens van sorprendre amb una anàlisi lexicogràfica dels termes sobre “certes” parts del cos i sobre malalties mentals.

Amb l’anàlisi de les perspectives de recerca futura a partir dels resultats de l’activitat de l’Osservatorio di Terminologie e Politiche linguistiche i del PRIN es van clausurar les jornades d’AETER i REALITER, de les quals us hem fet aquest breu resum.

Imma Sas Romero

Representant de la SCATERM  a les jornades científiques

De la teoria a la pràctica: les jornades Healthcom’24 des de la perspectiva d’una estudiant

Presentació del projecte DIXIMED a càrrec de Rosa Estopà

Assistir a una conferència com les jornades Healthcom’24 pot ser una experiència reveladora per a un estudiant que no ha tingut gaire contacte amb el món laboral. A les classes es treballa majoritàriament contingut teòric, però és poc habitual veure les aplicacions reals d’aquest coneixement. Així doncs, les jornades m’han proporcionat una nova perspectiva sobre la lingüística aplicada. Aquest camp és intrínsecament interdisciplinari, com indica el seu nom, ja que aborda qüestions lingüístiques relacionades amb altres àmbits. Les intervencions dels professionals que van participar en la conferència em van permetre apreciar com disciplines com la terminologia o la lingüística computacional es relacionen amb altres camps, com la pediatria.

Tot i que la majoria de les ponències de les jornades van ser impartides per professionals del sector sanitari, es va destacar la importància de la comunicació, especialment la comunicació efectiva i accessible. És admirable veure com els experts que vetllen per la nostra salut reconeixen el paper fonamental de la llengua i mostren com una bona comunicació amb els pacients pot afectar positivament el seu benestar.

Com a estudiant de llengües aplicades, em va cridar l’atenció particularment el projecte de DIXIMED, presentat per Rosa Estopà. El fet que la terminologia mèdica sigui comprensible per a tothom, especialment per als més petits, torna a posar en relleu l’accessibilitat de la informació. A més, va ser molt interessant la construcció del diccionari a partir de les definicions proporcionades pels infants mateixos, així com la inclusió de la multimodalitat en el diccionari: l’ús d’imatges i àudios realment pot facilitar la comunicació.

Ara bé, em va sorprendre l’èmfasi reiterat que se li va donar a la intel·ligència artificial al llarg de la jornada. És evident que la lingüística computacional és un camp en creixement que pot aportar molts beneficis, com la construcció de xatbots o motors de cerca intel·ligents per als pacients. No obstant això, només una ponent, l’Almudena Sánchez, va remarcar les conseqüències ètiques de la intel·ligència artificial generativa, com l’impacte mediambiental que comporta. Segons va explicar, l’entrenament d’aquests models requereix un processament constant de grans volums de dades, fet que genera un consum energètic desmesurat i sobreescalfament, que exigeix l’ús d’aigua per a sistemes de refrigeració. A més, l’actualització contínua del maquinari produeix una gran quantitat de residus.

Amb tot això, no hem de deixar de banda el valor de la comunicació humana. La intel·ligència artificial pot facilitar l’accés a grans volums d’informació i ajudar els pacients a entendre millor els seus problemes mèdics. Tanmateix, per garantir una comunicació efectiva, no es pot replicar el suport emocional que el personal sanitari ofereix en les interaccions cara a cara.

Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF

 

Publicació de Terminàlia 29

El número 29 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 29 de juny de 2024. Aquest número conté tres articles: un sobre l’obra pionera en terminologia del meteoròleg Eduard Fontserè, que signa Marta Sabater (en català); un altre sobre la formació de denominacions de fàrmacs, tant genèrics com de marca comercial, escrit per Carles Riera (també en català), i un sobre l’expansió del naming com a objecte de la terminologia, amb exemples extrets de l’àmbit de la dermocosmètica en castellà i en xinès, redactat per Huimin Sun (en castellà).

El dossier d’aquest número està dedicat al vocabulari dels jocs i les joguines. El formen un article d’Oriol Comas i un altre sobre la documentació del Museu del Joguet de Catalunya, a càrrec d’Anna Joan i de Ciro Llueca. També hi ha un recull bibliogràfic de recursos terminogràfics sobre el tema, elaborat pel Servei de Documentació del TERMCAT.  Per a aquest dossier, s’ha entrevistat Màrius Serra, comunicador i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i s’ha preparat una semblança de Joan Amades (1890-1959), etnòleg i folklorista, autor del Costumari català (1950-1956).

Tanquen el número les cròniques del 41è Congrés Internacional de l’Associació Espanyola de Lingüística Aplicada (AESLA), celebrat a la Universitat Politècnica de València del 17 al 19 d’abril de 2024; la del congrés Linguistic Diversity in Professional Settings: Needs, Policies and Practices, que va organitzar la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena (Àustria) els dies 2 i 3 de maig de 2024, i la de la XXI Jornada de la SCATERM: «La implantació i la difusió de la terminologia en llengua catalana. Laboratori d’idees», celebrada el dia 23 de maig de 2024 a la Universitat de Barcelona.

Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.

La SCATERM renova la Junta Directiva

Avui, 20 de juny de 2024, l’Assemblea General de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha escollit una nova Junta Directiva, que està formada per membres que continuen i per membres nous. La integren Ester Bonet (continua com a presidenta de la societat), Rosa Estopà (repeteix en el càrrec de vicepresidenta), Laia Vidal (s’estrena com a secretària), Francesc Galera (continua al capdavant de la Tresoreria), Joan Puig (conserva la Vocalia de Comunicació) i Imma Sas (entra a la Junta com a vocal). Han deixat la Junta Directiva Teresa Tort Videllet, que n’era la secretària, i Mireia Trias Freixa, que n’era la vocal de Publicacions.

Moltes gràcies als que marxen, per la feina feta, i molta sort i encerts a la nova Junta.