Silvia Gilardoni i M. Amor Montané ponents de les Jornades
Amb la benedicció del prior del monestir de Yuso i acompanyats del director general de Cultura i la coordinadora general de la Fundación San Millán de la Cogolla, es van inaugurar les jornades científiques «Terminologia i valorització del territori: entre la tradició i la innovació», que van tenir lloc en el marc de la celebració conjunta de la XX Jornada Científica de REALITER i la XXIII Jornada Científica d’AETER.
Les paraules del prior que convidava els assistents a sentir-se com a casa es van complir al llarg dels dos dies de jornades. El grup d’investigació encarregat de l’organització, GIRTraduvino, se’n va ocupar a la perfecció. Quatre membres de la SCATERM vam poder gaudir de la seva hospitalitat. En el meu cas, que hi assistia per primer cop, conèixer ponents de tot arreu i tants assistents italians, francesos, madrilenys, andalusos, alguns dels quals parlants de català, també ha estat una manera de comprovar que hi ha un espai en què la intercomprensió no es basa en l’anglès i en què el català està en igualtat de condicions amb les llengües amb un estat al darrere.
La conferència inaugural va ser presentada per la vicepresidenta de la SCATERM i membre del Grup IULATERM, Rosa Estopà. Miguel Ibáñez Rodríguez, de la Universitat de Valladolid i un dels artífexs de GIRTraduvino, va presentar l’estudi terminològic de les varietats de la vinya segons l’àrea geogràfica d’origen i la seva adaptació als terrenys i als climes. El seu estudi partia d’un primer text de 1490 i dels primers tractats d’ampelografia. La varietat terminològica del nom de la vinya demana esforços de normalització. Són milers els noms de varietats de la vinya i és un patrimoni immaterial que s’hauria de recollir i que té moltes formes orals que es perdran.
Al llarg de les jornades aquest lament per la pèrdua de formes terminològiques antigues es va anar repetint en diverses comunicacions. És el cas de la de Maria Chiara Salvatore, de la Universitat de Nàpols, que va presentar el seu treball d’investigació sobre la terminologia de la seda analitzant els canals de comunicació i les relacions comercials entre Lió i Nàpols. Durant la tarda del mateix dia, la professora de la Universitat Jaume I i acadèmica de l’AVL, Rosa Agost, va donar a conèixer diversos materials terminològics elaborats pel Portal Terminològic Valencià i justament va anunciar un futur vocabulari de la seda, que té un vincle estret amb la ciutat de València. Agost també va presentar l’AVL a tots els assistents de la jornada i va parlar de la feina de normalització lingüística tan important que fa, per a la qual es basa en el TERMCAT i l’IEC.
De normalització terminològica havia parlat també Mercè Lorente, professora de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la SCATERM, en la comunicació del matí sobre el vocabulari de les mesures, que ens va dur dels canterets i les quartilles a les lliures i els peus. Convivència de terminologia popular i terminologia científica i tecnològica, que es va incrementant amb l’entrada de neologismes. El fil conductor de les jornades, la valorització del territori a través de la terminologia, ens remet a vocabularis propers a la llengua comuna, propis d’activitats que, vistes avui dia, se’ns apareixen com a veritables àmbits d’especialitat. Lorente es planteja quina és la difusió d’aquesta terminologia i com ha de quedar reflectida en els diccionaris generals.
Després de dinar, la taula rodona formada per ponents de la UPV, de l’AETER, de la Delegació General de la Llengua Francesa i Altres Llengües de França i del TERMCAT van analitzar els reptes i les oportunitats que ofereix la IA en el treball terminològic. Joaquín García Palacios, de l’AETER, va explicar com el metabuscador Teresia generarà una terminologia de qualitat, mentre que Étienne Quillot expressava els seus dubtes que la IA fos adequada per crear terminologia si partia de mals models. Com en molts altres àmbits, la IA pot permetre optimitzar moltes tasques del treball terminològic, com ara l’extracció de termes de textos especialitzats o el seguiment de l’ús de neologismes proposats. De moment són tasques que, com va dir Jordi Bover, la IA du a terme amb moltes mancances i al darrere hi cal la revisió humana, però en un futur no gaire llunyà els resultats poden millorar molt.
La tarda va acabar amb la presentació de projectes diversos i ben interessants com el portal Diximed i el repositori del Vocabulari especialitzat bàsic (VEB-WEB) que es fa servir en l’ensenyament obligatori a Catalunya, i el projecte NEOTERMED, que sorgeix de l’enorme interès social que tenen les ciències de la salut i concretament el discurs de l’especialitat de la reproducció assistida.
L’endemà, divendres, la jornada va estar acompanyada d’una pluja a estones intensa que feia encara més meravellós el paisatge de tardor de San Millán.
A les 9 en punt la taula rodona sobre mètodes i dificultats sobre la terminologia de proximitat ens va donar a conèixer el Diccionario multilingüe del aceite de oliva en espanyol, francès, anglès i xinès, que té un enfocament normalitzador més que protector del patrimoni i un objectiu comercial, tal com ens va explicar la professora Mercedes Roldán, de la Universitat de Jaén. N’espera fer una versió per al català ben aviat.
Maria Amor Montané, professora de la UB, va parlar de la dificultat de constituir corpus orals i va esmentar arText, el primer redactor assistit per a l’espanyol per ajudar a escriure textos d’àmbits especialitzats i textos en llenguatge clar.
Tots els ponents van coincidir que la variació terminològica pot ser una eina per revalorar el territori i per fins i tot internacionalitzar el patrimoni, tal com va posar en valor Silvia Gilardoni.
A la tarda l’última ronda de comunicacions ens va dur a la biblioteca de Cilengua, on tant Maria Pozzi com Pol Garriga ens van sorprendre amb una anàlisi lexicogràfica dels termes sobre “certes” parts del cos i sobre malalties mentals.
Amb l’anàlisi de les perspectives de recerca futura a partir dels resultats de l’activitat de l’Osservatorio di Terminologie e Politiche linguistiche i del PRIN es van clausurar les jornades d’AETER i REALITER, de les quals us hem fet aquest breu resum.
Imma Sas Romero
Representant de la SCATERM a les jornades científiques
El número 30 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de desembre de 2024. Aquest número presenta un dossier monogràfic dedicat al tema transversal «Accions de dinamització terminològica» que inclou tres articles: en primer lloc, Eva Rodríguez exposa un projecte col·laboratiu entre el Grup Bon Preu i el Consorci per a la Normalització Lingüística; en segon lloc, el divulgador científic Toni Bertólez, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ofereix una anàlisi innovadora, i finalment, es presenten les conclusions de la XXI Jornada de la SCATERM, que va girar al voltant de la implantació i difusió de la terminologia en llengua catalana, com un laboratori d’idees.