08 maig 2024
Aquesta setmana s’ha publicat Terminologia per normalitzar la llengua, que és el número 10 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». L’obra aplega la informació del curs 2020-2021 de la SCATERM. Així, recull les intervencions dels ponents de la XIX Jornada de la SCATERM: «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística», que es va celebrar el 26 de maig de 2022.
Juntament amb la presentació, les conclusions i la crònica d’aquesta jornada, hi trobareu els estudis següents:
— «“En català està més bo”. La terminologia al servei de la llengua», d’Immaculada Cerdà Sanchis;
— «La terminologia del comerç a Andorra: necessitats, creació d’eines i difusió», de Marta Pujol Palau;
— «Presentació del Glossari de sabors del món. Una eina de dinamització lingüística», d’Alexandra Sans Massó;
— «El llenguatge esportiu a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals», d’Anna Vila Subiranas;
— «Comunicació i vehiculació: el paper dels mitjans en la transmissió de terminologia esportiva», de Natàlia Fuster Amengual;
— «La terminologia en les federacions esportives catalanes», de Marc Ibern, i
— «Taula rodona: “Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur”», de Francesc Xavier Fargas Valero i M. Amor Montané March.
Des de la Junta Directiva de la SCATERM, us convidem a llegir-lo. Esperem que els textos que recull siguin d’utilitat!
06 maig 2024
El proper mes de juny finalitza el mandat de l’actual Junta Directiva de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). Per aquest motiu, tal com estableixen l’article 6 dels Estatuts i els articles 8 i 14 del Reglament de règim interior, es convoquen eleccions a la Junta Directiva de la SCATERM, que tindran lloc, juntament amb l’Assemblea General ordinària anual, el dia 20 de juny.
Recordeu que es poden presentar candidatures presidencials (amb els quatre càrrecs directius principals, com a mínim; article 14.2 del Reglament) i també candidatures individuals a vocal (article 14.3 del Reglament). Són elegibles tant els socis individuals com els que representen els socis col·lectius. En aquest segon cas, cal tenir en compte que la participació en la Junta Directiva és a títol personal. Tingueu present que la Junta de la SCATERM es reuneix telemàticament un cop al mes a fi d’organitzar activitats, com jornades i convocatòries de premis, i preparar publicacions relacionades amb la terminologia. Podeu consultar els Estatuts vigents de la Societat i també el Reglament de règim interior.
Si esteu interessats a formar part de la Junta de la SCATERM, podeu formalitzar les vostres candidatures enviant un correu amb l’assumpte «Renovació de Junta (SCATERM)» a l’adreça scaterm@iec.cat. Teniu temps fins al 31 de maig.
24 abr. 2024
Cada dos anys, la SCATERM convoca el Premi de la Societat Catalana de Terminologia (per a estudiants) en el marc dels Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En la convocatòria d’enguany (vegeu el XCIII Cartell de premis i borses d’estudi), que era la vuitena, el treball guardonat ha estat la tesi doctoral d’Adriana Gil Puig, que es titula La terminologia catalana dels incendis forestals. Recerca, anàlisi i proposta de diccionari especialitzat català-castellà-anglès. La ponència avaluadora dels treballs presentats estava formada per Joan Rebagliato Nadal (TERMCAT), Laura Santamaria i Guinot (Universitat Autònoma de Barcelona) i Isabel Santamaría Pérez (Universitat d’Alacant). Els membres de la ponència van destacar el rigor del treball que s’hi desenvolupa.
Així mateix, la ponència avaluadora va concloure que hi havia dos treballs més que tenien una gran qualitat i, per tant, va acordar concedir dos accèssits a La neologia de l’habitatge en llengua catalana: sostenibilitat i digitalització del sector, de Júlia Moyà Cartañà, i La construcció del significat terminològic a partir de definicions evolutives: estudi de casos, de Ludovic Jacques François Masson.
El lliurament dels Premis Sant Jordi de l’IEC 2024, entre els quals hi havia el Premi de la Societat Catalana de Terminologia, es va fer ahir, dimarts 23 d’abril, a la Sala Prat de la Riba de l’EC. Durant l’acte, els tres guardonats van rebre un diploma acreditatiu. Adriana Gil també rebrà 600 euros i un lot de publicacions de la SCATERM; a més, podrà publicar una versió reduïda del seu treball dins la col·lecció «Eines de Terminologia» de la SCATERM.
21 març 2024
Enguany, després de vint jornades anuals dedicades principalment a la terminologia de diferents àmbits, des de la SCATERM hem preparat una jornada diferent tant pel que fa al contingut com al format. La XXI Jornada de la SCATERM: «La implantació i la difusió de la terminologia en llengua catalana. Laboratori d’idees» se celebrarà el proper dijous 23 de maig, de 10 a 13 h, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (c. Melcior de Palau, 140). Aquesta activitat ha estat organitzada amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Tal com s’ha fet els darrers anys, l’assistència és gratuïta, però és imprescindible inscriure’s a la jornada des d’aquest enllaç.
A diferència de les jornades anteriors, aquesta no s’estructurarà en ponències i taules rodones, sinó que hi haurà diversos grups de treball. Des de l’equip organitzador —integrat per membres de la Junta de la SCATERM, així com per terminòlegs i per professors i membres dels serveis lingüístics universitaris—, volem apostar per crear un espai de treball col·laboratiu, en el qual tots els assistents participin en grups de debat dinamitzats i hi aportin el seu punt de vista, ja sigui com a terminòlegs, lingüistes, acadèmics, professionals o divulgadors. A partir de les informacions que els assistents poden aportar gràcies a la seva experiència personal, el treball en grups té dos objectius principals: facilitar un diagnòstic de les dificultats per a la implantació i la difusió de la terminologia en els diferents àmbits, d’una banda, i descobrir estratègies per superar-les i sistemes per mesurar els avenços o retrocessos, de l’altra.
Quant a la terminologia en català, sabem que tenim molta feina feta —tenim molts diccionaris, vocabularis, infografies, etc.— i disposem de bons professionals de la llengua, però el context no sempre afavoreix la penetració de la terminologia catalana en tots els àmbits. Entre tots podem reflexionar-hi i trobar solucions, grans o petites, que ens permetin avançar.
Esperem poder-vos-hi saludar!
31 des. 2023
El número 28 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de desembre de 2023. Aquest número inclou quatre articles: un sobre la terminologia de la ciberseguretat, que signa Marta Grané Franch (en català); un altre sobre les sigles mèdiques catalanes, que ha redactat Adéla Koťátková (en català); un en el qual s’estudia l’esforç que comporta el processament de neònims, neologismes i unitats no neològiques, que han elaborat Alexandra Suaza Restrepo, Óscar Andrés Calvache Dulce, Jorge Enrique Jiménez Marín i Mercedes Suárez de la Torre (en anglès), i un en el qual es reflexiona sobre la psicolingüística experimental com a enfocament per a l’estudi de la creació lèxica, escrit per Carmen Varo Varo, Amparo García Cabello de Alba i Tatiana S. Denisenko (en anglès).
En aquest número, el dossier està dedicat a les polítiques lingüístiques universitàries i conté una entrevista a Michele Gazzola, professor de polítiques públiques de la Universitat de l’Ulster. A continuació, hi ha les cròniques de sis activitats sobre llengua i terminologia que han tingut lloc durant els mesos d’octubre i novembre d’enguany. Clou el número una semblança de Mercè Durfort (1943-2022), professora de biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va ser un referent en la defensa del català en la recerca i la universitat.
Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.
10 nov. 2023
La SCATERM, juntament amb altres diverses societats i acadèmies de l’àmbit estatal, està vinculada a l’Associació Espanyola de Terminologia (AETER), la jornada anual de la qual va tenir lloc enguany a la seu de la delegació d’Euskaltzaindia (Real Academia de la Lengua Vasca) a Donostia.
La platja de la Concha cau lluny de Barcelona, però escoltar una part de la benvinguda a la XXII Jornada AETER en eusquera ens va fer sentir com a casa. El president d’AETER, Joaquín García Palacios, i el president d’Euskaltzaindia, Andrés Urrutia, van precedir l’extensa oferta de reflexions que va omplir el matí i la tarda del 3 de novembre passat. Sobre el tema de la jornada, «Pérdida de dominios terminológicos: estrategias colaborativas para su recuperación e implantación», es van fer aportacions interessants que van posar de manifest justament la necessitat de compartir recursos entre les llengües a l’hora de detectar la necessitat de neologismes en qualsevol àmbit professional.
Aquí només dibuixarem unes pinzellades breus de cadascuna de les exposicions de la jornada. En primer lloc, Elea Giménez, coordinadora del CSIC Es-Ciencia i del Proyecto TERESIA, va destacar que en els últims anys s’estan desplegant normatives que pretenen contrarestar l’hegemonia de l’anglès en la producció terminològica mundial a partir de la implantació d’una nova avaluació dels continguts científics que afavoreixi el multilingüisme. En aquest sentit, el TERESIA és el fruit de l’esforç de col·laboració entre organismes diversos per aportar terminologia en espanyol en els entorns científics i tecnològics.
A continuació, Étienne Quillot, responsable de la Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França del govern francès, va fer un repàs de les polítiques lingüístiques de suport al francès en els organismes públics i va explicar la metodologia de treball per a la creació del llenguatge d’especialitat en francès, basat en la participació majoritària d’experts en grups de treball. Malgrat l’èxit de difusió dels termes francòfons en el sector públic, un repte que han detectat és el menor grau d’implantació dels neologismes per part dels professionals del sector privat.
L’última ponència del matí va anar a càrrec d’Elena Montiel, professora de la Universitat Politècnica de Madrid, que va explicar el projecte INESData per a la investigació d’espais de dades a l’Estat espanyol. Aquesta línia de treball, finançada per la Unió Europea (UE), té com a objectiu que la compartició de dades sigui segura i, en aquest context, caldran —segons Montiel— vocabularis de metadades i descripció de relacions semàntiques perquè siguin comprensibles per a la intel·ligència artificial. Una bona notícia d’aquesta línia de treball és que està previst que cobreixi les necessitats específiques de les «llengües espanyoles».
Després de la pausa per dinar, Rosa Estopà, membre del Grup IULATERM i vicepresidenta de la SCATERM, va presentar dos projectes sobre terminologia, lexicografia i aprenentatge: el VEB (Vocabulari Especialitzat Bàsic) i el LEXMED, sobre la construcció dinàmica del significat terminològic a través d’un corpus lexicogràfic escolar. Els objectius d’aquests projectes són, d’una banda, establir la relació entre l’ús del lèxic i la construcció de significat i, de l’altra, oferir patrons per a diccionaris especialitzats.
A continuació, Jorge M. Porras-Garzón, també membre del Grup IULATERM, presentava el projecte Guaita Terminològica, liderat per Mercè Lorente i impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans, que consisteix en un recurs per fer prospecció terminològica i per afavorir-ne la implantació a partir d’avançar-se a la difusió dels préstecs en altres llengües. En concret, es parteix del buidatge de revistes d’especialitat en anglès i es deriven les necessitats terminològiques detectades al TERMCAT perquè elaborin propostes d’adaptació al català que puguin incorporar-se ràpidament en els llenguatges d’especialitat.
L’última ponència va anar a càrrec de Gloria Martínez Lanzán i Miguel Ibáñez Rodríguez, de la Universitat de Valladolid, que van explicar el procés de construcció de la base de dades ENOTERM, que conté uns mil cinc-cents termes específics del món del vi.
Per acabar, va tenir lloc un fòrum de discussió compost per Xusto Rodríguez, de Lingua USC; Jordi Bover, del TERMCAT; Étienne Quillot, de DG de la Llengua Francesa, i dirigit per Iker Etxebeste, cap del Departament de Terminologia d’UZEI. Durant aquest debat es van proposar diverses estratègies per afrontar els «Reptes a l’hora d’abordar les llacunes de cobertura temàtica als bancs terminològics». En destaquem tres: cooperació en els processos de detecció de noves necessitats terminològiques entre llengües pròximes, participació directa dels agents protagonistes d’un àmbit de coneixement en la creació dels termes i, finalment, introducció de la terminologia pròpia en les fonts de consulta sectorial (apps, manuals acadèmics, revistes especialitzades…).
Si voleu aprofundir en el contingut de la XXII Jornada AETER, properament es podrà visionar el vídeo de les presentacions a la pàgina web d’UZEI.
Teresa Tort Videllet
Representant de la SCATERM a la Jornada AETER
