28 març 2025
En la XXI Jornada concebuda com un laboratori d’idees col·laboratiu, es van diagnosticar les dificultats en la implantació i la difusió de la terminologia catalana i identificar estratègies de millora per un nou model de difusió i implantació terminològica en català que promogui la transversalitat territorial i l’adaptació a un context sociolingüístic canviant.
Objectiu: Diagnosticar dificultats i proposar millores en la implantació i difusió de la terminologia catalana.
Metodologia: Tallers participatius amb matrius DAFO i MoSCoW.
Participants: Professionals de diverses institucions i entitats.
Estat de la terminologia catalana
✅ Fortaleses:
- Llarga tradició terminològica.
- Institucions lingüístiques actives (IEC, TERMCAT, Serveis Lingüístics Universitaris, etc.)
- Actualització de recursos per entitats sense afany de lucre (Softcatalà, Viquipèdia, etc.).
- Mitjans de comunicació compromesos.
- Suport institucional i corpus terminològic extens.
❌ Debilitats:
- Disminució de l’ús social, sobretot entre joves.
- Ús baix en docència i recerca.
- Falta de consciència lingüística i baixa autoestima.
- Preeminència de l’anglès en àmbits especialitzats.
⚠️ Amenaces:
- Influència del castellà i l’anglès.
- Reticències a usar el català per comoditat o desconeixement.
- Manca d’inversió en divulgació científica.
- Pressions polítiques contra el català.
- Canvis demogràfics i presència de parlants no catalans.
🌟 Oportunitats:
- Nous canals de comunicació (xarxes socials).
- Intel·ligència artificial (Parla’m, AINA).
- Consciència lingüística d’una part de la societat.
- Possibilitat de col·laboracions internacionals.
Propostes i estratègies: 🔹 No cedir a la influència de llengües majoritàries. 🔹 Proposar, no imposar. 🔹 Incentivar la divulgació científica en català. 🔹 Aprofitar l’audiovisual català i figures mediàtiques. 🔹 Incrementar el català a la universitat i en la recerca. 🔹 Promoure la col·laboració entre terminòlegs i especialistes. 🔹 Usar les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. 🔹 Dissenyar plans de comunicació específics i modernitzar campanyes. 🔹 Mantenir i augmentar l’autoestima lingüística. 🔹 Establir col·laboracions internacionals. 🔹 Garantir formació en català en l’àmbit professional.
Conclusions de la Jornada: ✅ Cal impulsar la col·laboració entre institucions, professionals i empreses. ✅ És important augmentar la presència del català en plataformes digitals i àmbits internacionals. ✅ S’ha de sensibilitzar la societat sobre el valor de l’ús de la terminologia.
Per saber-ne més: Reflexions i propostes Jornada XXI
23 nov. 2024
Conferència de la Dra. Montserrat Ribas “Paisatges lingüístics de l’àmbit acadèmic: adaptació al medi o col·lapse mediambiental?”
Els passats 7 i 8 de novembre va tenir lloc la desena jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada “Paisatges de la llengua a la universitat catalana: canvis, reptes i oportunitats”. La jornada es va centrar en la metàfora del paisatge com a mètode de reflexió sobre l’estat de la llengua catalana en l’àmbit universitari.
El paisatgisme lingüístic, tanmateix, no és tan sols una metàfora, sinó que representa una realitat. Com bé va assenyalar Teresa Cabré en la seva introducció a la jornada: “Les llengües són presents en tot el que és humà, les llengües formen part de qualsevol paisatge animat”. Les persones som part dels paisatges que ens envolten i, per tant, les llengües també. En aquest sentit, l’analogia continua: els paisatges són diversos i s’han de conservar per mantenir un equilibri estable; de manera que hem de tractar la pluralitat de les llengües i els seus perills ecològics amb la mateixa magnitud. Així com no podem considerar els paisatges com un concepte purament visual o estètic, també són miralls dels valors socials, el mateix succeeix amb les llengües, no serveixen simplement com a eina funcional per entendre’ns en les comunitats lingüístiques: tenen valors i identitat. Per això, les persones que habitem el paisatge universitari hem d’assumir la responsabilitat de preservar la llengua catalana davant dels depredadors lingüístics que venen amb el món globalitzat en què vivim.
La situació actual del català a la universitat no és ideal. Segons va dir Eva Pujades Capdevila, un 60 % d’assignatures es realitzen en català, però en alguns àmbits aquest nombre disminueix fins al 20 o 30 %. Tot i això, no calen dades exactes per percebre la pèrdua progressiva del català a les aules. Com a estudiant universitària, cada cop que recorro els passadissos d’aquest paisatge em trobo amb la presència cada vegada més habitual d’altres llengües, sobretot el castellà i l’anglès. No és cap sorpresa, atès l’increment d’estudiants d’Erasmus, o d’altres regions no catalanoparlants. Tanmateix, sempre tendim a l’eina més fàcil, canviar de llengua.
La qüestió persisteix: com podem gestionar aquestes situacions? Com podem mantenir la llengua pròpia a la universitat si n’hi ha d’altres que són més “útils”? Gran part de la resposta recau en les institucions amb autoritat; un estudiant, per si sol, no podrà decidir la llengua vehicular i d’aprenentatge de la universitat. Com va explicar Pere Sala sobre el paisatgisme, els paisatges són política, així doncs, les llengües són política lingüística. D’acord amb aquesta perspectiva, Joan Santanach va destacar el treball de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per garantir el català com a llengua completa en tots els àmbits.
Ara bé, perquè les decisions de política lingüística siguin realment efectives, cal que siguem nosaltres, els parlants, qui les posem en pràctica. En aquest sentit, els estudiants també hem de fer un esforç actiu per evitar que el català esdevingui una espècie amenaçada dins d’aquest paisatge lingüístic. Per això, els universitaris catalanoparlants hem de prendre consciència de les nostres decisions lingüístiques i actuar en conseqüència; no hem de tenir por de parlar el català, si algú no ens entén, trobarà la manera de comunicar-nos-ho. D’altra banda, els estudiants de grau hem de pensar en el nostre futur: l’oferta de màsters i doctorats en català també disminueix. Això sí, moltes d’aquestes decisions estan condicionades pels beneficis econòmics que poden aportar. Per tant, hem de reivindicar el català de manera decidida i visible, i lluitar per un paisatge inclusiu, divers i en català.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF
