15 des. 2009
El IV Seminari de Terminologia, organitzat per l’SCATERM i dedicat a l’«Ortotipografia del llenguatge científic i tècnic», es va celebrar el dimecres 11 de novembre al matí a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte va ser presentat per Jaume Martí, president de la SCATERM, i inaugurat per Joandomènec Ros, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, tots dos acompanyats, a la taula inaugural, de Lluc Potrony, vocal d’Activitats de la SCATERM.
Per un imprevist de darrera hora, la setantena d’assistents al Seminari només van poder escoltar dos dels tres ponents amb qui es comptava inicialment: Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i Marc Barracó, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Josep M. Mestres, amb la lliçó intitulada «L’escriptura del símbols químics, físics i matemàtics», va donar, en un to eminentment pràctic i aplicat, algunes regles bàsiques i fonamentals sobre el tractament ortotipogràfic de lletres, xifres, símbols, operadors, subíndexs i superíndexs en la correcció d’incògnites, magnituds i unitats, especialment en el context de les matemàtiques, la física i la química. El ponent va conferir a la xerrada el to minuciós i exhaustiu que corresponia a la matèria tractada i va acompanyar els seus ensenyaments amb un dossier de criteris amb exemples i casos pràctics.
Marc Barracó, amb la lliçó «El llenguatge de la química des del punt de vista d’una persona no especialista», va parlar essencialment de les denominacions dels compostos químics, en què va reflexionar, primerament des d’un punt de vista històric, sobre el guany o la pèrdua de precisió i concisió d’aquestes denominacions a causa dels canvis a què es veuen sotmeses i sobre el divorci entre les denominacions correctes i les que es divulguen, o vulgaritzades; des d’una perspectiva ja actual, va parlar d’aspectes concrets (comercials, socioculturals, de comportament, etc.) que afecten les denominacions del llenguatge de la química; va dedicar un apartat al cos doctrinal de la química (elements i compostos, processos o reaccions, instrumentació); i, finalment, va reflexionar sobre aspectes com la fixació i la confirmació de les denominacions actualitzades, sobre el paper que hi fan les institucions i els col·lectius implicats i sobre els sistemes de transmissió de la informació en aquest àmbit.
El president de la SCATERM, Jaume Martí, va cloure el IV Seminari agraint als professors i als assistents la participació i la dedicació.
Agustí Espallargas
15 oct. 2009
El I Congrés de Serveis Lingüístics de Llengua Catalana va tenir lloc a l’Auditori Palau de Congressos de Girona els proppassats 16 i 17 de juliol. Aquest esdeveniment va ser batejat amb el nom de Convit, en al·lusió a la famosa Lletra de convit, l’opuscle publicat per Antoni M. Alcover l’any 1901 en què exposava el projecte d’un diccionari de llengua catalana antiga i moderna que, finalment, es va convertir en el Diccionari català-valencià-balear. L’Ajuntament de Girona, juntament amb altres institucions, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es va plantejar la idea d’aquesta reunió per tal d’unir els esforços que es fan des d’entorns molt diversos per promoure la llengua catalana.
La temàtica del congrés es va centrar en dos aspectes: el primer dia es va parlar sobre «Multilingüisme i tecnologies de la informació i la comunicació» i, el segon, sobre «Multilingüisme i societat». Aquests temes es van desenvolupar per mitjà de ponències, taules rodones i presentacions d’experiències.
El primer dia es va tractar el tema predominant del congrés: el multilingüisme i les TIC. Genís Roca, soci i director de l’empresa Roca Salvatella, va inaugurar els parlaments amb una ponència molt amena, titulada «Hostings vingueren i de casa ens tragueren», sobre l’evolució de les noves tecnologies i què cal fer per a no quedar-ne al marge. A continuació, hi va haver una taula rodona sobre «Quin ha de ser el perfil del professional dels serveis lingüístics del segle XXI en relació amb les TIC».
 |
Un moment de pausa durant el primer dia del Convit (d’esquerra a dreta, Sònia Luque i Silvana Casellas, sòcies de la SCATERM, i Núria Florit i Josep M. Mestres, del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans).
|
A la tarda, es van fer dues presentacions d’experiències: en la primera es van exposar les plataformes que s’han creat amb les TIC des del món laboral i l’ús de les eines 2.0, i en la segona es van presentar els models que s’estan desenvolupant per potenciar la llengua en diversos territoris dels Països Catalans, concretament el model de l’Institut Font Nova, de Perpinyà; el de l’Alguer; el de l’Obra Cultural Balear, i el d’El Tempir, d’Elx. Després de cada presentació hi va haver un torn obert de paraules, en el qual els assistents van poder fer preguntes o suggeriments als ponents. Els parlaments del primer dia els va tancar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, Joan Solà i Cortassa, que va fer una breu descripció de la situació lingüística del català i el paper que hi han de tenir els professionals de la llengua.
L’endemà, per tractar el multilingüisme i la societat, es va començar amb una ponència a càrrec de Jordi Bayona, professor del Departament de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, sobre els reptes i els avantatges que implica la immigració en la societat. Aquest tema es va enllaçar amb la taula rodona posterior sobre «L’acolliment lingüístic de persones nouvingudes en un context social multilingüe». A continuació, es va fer la segona presentació d’experiències, en la qual es van exposar les diverses estratègies que s’han dut a terme per fomentar la llengua davant de col·lectius amb orígens lingüístics diferents.
Una de les idees fonamentals del Congrés era organitzar un debat en què participessin tots els Països Catalans i, a més, es comencessin a crear lligams de col·laboració entre els diferents territoris. En aquesta línia, hi va haver una voluntat clara de fer conèixer als altres territoris les tasques que cadascú duu a terme per defensar la llengua, des de la Catalunya del Nord, fins a l’Alguer, passant pel País Valencià i per les Illes Balears. Algunes actuacions de promoció de la llengua van quedar reflectides en diverses interpretacions musicals, corrandes i glossades.
Silvana Casellas i Casal (sòcia de la SCATERM)
15 ag. 2009
El Projecte Scriptorium, encapçalat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb el suport econòmic de la Fundació Alsina i Bofill, la Fundació Congrés de Cultura Catalana i la Fundació Joaquim Torrens Ibern, i també amb la col·laboració inestimable de l’Editorial Reverté, de Barcelona, vetlla per la traducció al català i l’edició de llibres de text universitaris de prestigi internacional.
Aquesta iniciativa ha dut a terme la traducció i la publicació, en dues èpoques diferents a partir del 1994, de set obres: Física, de P. A. Tipler (1994); Calculus: Càlcul infinitesimal, de M. Spivak (1995); Introducció a la microbiologia, de J. L. Ingraham i C. A. Ingraham (1999); Anàlisi química quantitativa, de Daniel C. Harris (2006); Bioquímica, de Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer (2007); Microorganismes, de Moselio Schaechter, John L. Ingraham i Frederik C. Neidhardt (2008), i Estadística per a científics i tècnics: Disseny d’experiments i innovació, de George E. P. Box, J. Stuart Hunter i William G. Hunter (2008). Actualment, s’ha començat a traduir la sisena edició nord-americana del manual Física, de Paul A. Tipler i Gene Mosca, tasca que ha estat encomanada al Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.
BOX, George E. P.; HUNTER, J. Stuart; HUNTER, William G. Estadística per a científics i tècnics: Disseny d’experiments i innovació. Traducció de la segona edició nord-americana. Barcelona, Reverté, 2009. 639 p. [Conté un índex d’autors i un índex analític]
 |
L’obra d’estadística que ens ocupa en aquesta ressenya s’ha publicat per a commemorar el centenari del naixement de Joaquim Torrens-Ibern, que fou catedràtic d’Estadística Teòrica i Aplicada de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, que s’escau enguany. En memòria seva, els seus col·legues crearen, l’any 1977, la Fundació que duu el seu nom i que apadrina el Projecte Scriptorium.La finalitat d’aquest manual és exposar les eines estadístiques i científiques que són a disposició d’experimentadors, investigadors i enginyers, i mostrar com es poden emprar aquestes eines treballant en equip amb els responsables de la matèria objecte d’experimentació i indicar el suport que actualment poden treure dels avenços de la informàtica i de la utilització d’ordinadors potents.
L’aportació més interessant d’aquesta obra a la terminologia és l’índex analític final, que consta de 591 entrades i subentrades, les quals passaran a engrossir el futur portal de ciència i tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, programa de recerca de les dues seccions de ciències de l’IEC que és a cura de Salvador Alegret, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia. |
D’altra banda, ha estat un exercici intel·lectual i lingüístic ben interessant l’esforç que ha calgut fer per a adequar a l’àmbit dels Països Catalans els exemples textuals que podrien haver resultat estranys o fins incomprensibles per als estudiants catalanoparlants.
No es pot negar l’elevat cost de confecció que té cadascun dels manuals del Projecte Scriptorium, però creiem que queda plenament justificat per l’alta qualitat científica, terminològica i lingüística que han assolit al llarg d’aquests anys. Que per molts anys en puguin continuar editant.
Josep M. Mestres
15 ag. 2009
La VII Jornada de la SCATERM, amb el títol «Terminologia i documentació», va tenir lloc a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona el passat 29 de maig.
Van participar-hi deu ponents i hi van assistir cinquanta-vuit persones. Va haver-hi dues ponències i sis comunicacions distribuïdes entre una sessió de matí i una de tarda. Al matí es va tractar la recuperació d’informació i l’extracció terminològica i es va presentar un vocabulari. A la tarda es va parlar del Web 2.0 i d’eines que segueixen aquesta filosofia.
 |
Van inaugurar la Jornada Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona (UB); Salvador Alegret, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans; Cristóbal Urbano, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Jaume Martí, el nostre president. |
La ponència del matí «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», sobre recuperació d’informació, va anar a càrrec de José Luis Alonso, professor del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca. Les dues primeres comunicacions van tractar de l’ús de l’estadística sobre els textos. Rogelio Nazar, de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va tractar el tema des d’una òptica més general, mentre que Mercè Vázquez, de la Universitat Oberta de Catalunya, el va concretar més en l’extracció terminològica.
Seguidament, Eivor Jordà, del centre universitari ESTEMA de València, va exposar una valoració del procés de documentació en la traducció jurídica de l’anglès al castellà. Per acabar la sessió del matí, Maria Elvira va presentar un vocabulari sobre preservació i conservació de patrimoni documental que ha fet i va explicar els criteris que havia seguit. El matí va acabar amb un debat moderat per Miquel Centelles, en què els assistents van poder intercanviar parers amb el ponent i els comunicadors del matí.
La sessió de tarda va començar amb la ponència «El futur de la informació acadèmica: web semàntica, web social o totes dues?», de Lluís Codina, de la Secció de Ciències de la Documentació de la UPF, en la qual va parlar sobre què és el web avui i sobre el que podria haver estat i el que pot ser. Va exemplificar-ho amb recursos web que han revolucionat la documentació. Trobareu la presentació al seu web, https://www.lluiscodina.com/. En la comunicació següent, Xavier Albons i Àngels Egea, dels Serveis Lingüístics de la UB, van presentar Vocabulària, un multicercador terminològic. L’eina es basa en un recull de textos penjats en el Web que no solen estar indexats per les eines més comunes. En la darrera comunicació del dia, «Terminologia i documentació 2.0», Jordi Chumillas i Ricard Giramé, de la Universitat de Vic, van mostrar alguns recursos útils que seguien la filosofia 2.0.
Tot seguit va haver-hi un debat, moderat per Jaume Martí, entre els assistents i els comunicadors de la tarda. Com a cloenda, Marina Salse, per part de la Facultat, i Jaume Martí, per part de la SCATERM, van fer el balanç de la Jornada.
Lluc Potrony
15 juny 2009
Tot i que no és específic per als textos terminològics, tot el que pugui ser útil per a millorar la redacció de textos des d’un punt de vista pràctic val la pena que sigui ressenyat en el nostre Butlletí.
El dia 25 de març de 2009 ha estat anunciada per correu electrònic de la llista de distribució Infozèfir l’aparició de la versió definitiva d’un programari de correcció gratuït per a la llengua catalana.
Es tracta de la versió 1.0 d’El Corrector, una aplicació informàtica de correcció tipogràfica, ortogràfica i gramatical de textos en llengua catalana desenvolupat pel Grup de Lingüística Computacional de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de Barcelona Media i el finançament de la Generalitat de Catalunya. Es pot descarregar gratuïtament de l’adreça https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:El_Corrector.
 |
És un projecte de codi obert, disponible per als sistemes operatius Linux , Mac OS i Windows. Una vegada instal·lat, es pot utilitzar l’editor que incorpora per a corregir un text concret o fer-ho, directament, des dels programaris MS Word, MS Excel o MS PowerPoint, on es mostra com una opció al menú principal. També hi ha connectors per aOpenOffice , Firefox, ThunderBird, SeaMonkey i GNU Emacs.
A més, inclou el reconeixement de les principals varietats dialectals: central, nord-occidental, valencià i balear. |
Josep M. Mestres
15 juny 2009
Què Cal Saber? [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Biologia] (novembre 1984 – ). També disponible en línia a: <https://scb.iec.cat/saber.htm> [Consulta: 9 febrer 2009].
 |
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, està d’enhorabona perquè ha aconseguit arribar al número 200 del seu full volander de divulgació terminològica que porta per títol Què Cal Saber?
Aquest exemplar porta data del mes de desembre del 2007, per bé que no ha sortit publicat fins al mes de febrer del 2009, juntament amb la resta dels números corresponents al curs 2007-2008 i el primer número del curs 2008-2009.
Què Cal Saber? és una publicació periòdica de difusió mensual entre els mesos d’octubre i juny de cada curs acadèmic. Fou creada per a «donar a conèixer uns termes, regles o models que, si bé són molt ben establerts en la llengua catalana, sovint veiem o sentim ignorats en els àmbits professionals de la nostra vida quotidiana: classes, conferències, notes, avisos, resums, tesis…», i s’adreça especialment als especialistes i als estudiants de totes les disciplines relacionades amb les ciències de la vida. |
El fet que sigui una publicació en doble format —en paper i en suport digital— la fa doblement útil, ja que, si es rep per correu postal com a soci de la SCB, és molt ràpida i amena de llegir, i si hom l’ha perduda o no la rep per correu postal, hi pot accedir sempre que vulgui des del lloc web de la Societat.
La qualitat de la informació que contenen aquestes fitxes lexicogràfiques, elaborades per membres i col·laboradors de la SCB, és garantida triplement per la col·laboració del TERMCAT i del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, la qual cosa la fa una publicació ben fiable i interessant terminològicament.
A més, l’existència d’un índex terminològic en línia que s’actualitza a mesura que van apareixent els números (https://scb.iec.cat/INDEXQCS2.HTM), facilita enormement la consulta dels termes que han estat objecte de comentari.
D’altra banda, els primers cent números van ser revisats lingüísticament i terminològica l’any 1996 per Rosa Colomer, del TERMCAT, i Remei Margalef i Pelejà i Josep M. Mestres, de l’aleshores anomenat Servei de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans, i foren publicats conjuntament en paper el mateix any en un únic volum amb un índex alfabètic per a facilitar la consulta de l’obra. Malauradament, aquesta està exhaurida de fa temps; caldria que es digitalitzés perquè es pogués posar a l’abast de totes les persones interessades.
Josep M. Mestres
