01 set. 2021
Avui, 1 de setembre de 2021, comença el mandat del nou Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que va ser elegit per un període de quatre anys en les eleccions celebrades el 3 de juny passat. L’única candidatura presentada i que va assolir l’àmplia majoria dels vots l’encapçalava Teresa Cabré (Secció Filològica de l’IEC), que serà la nova presidenta de la institució. L’acompanyaran Marta Prevosti (Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC) i Maria Corominas (Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC), com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer (Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC), com a secretari general.
Teresa Cabré, que era presidenta de la Secció Filològica de l’IEC des del 2014, és des d’avui la primera dona que presideix l’IEC. Aquest fet ja exemplifica un dels objectius del programa electoral de la seva candidatura: la voluntat d’ajustar l’IEC al segle XXI. A banda d’adaptar l’IEC als requeriments de l’època actual, també es vol donar a conèixer la institució, tant pel que fa a la tasca com a acadèmia de la llengua (i, per tant, responsable de l’elaboració de la normativa lingüística i el seguiment de la normalització de la llengua) com pel que fa a la realització i difusió de projectes de recerca científica.
Des de la SCATERM volem donar novament l’enhorabona a Teresa Cabré i a tot l’Equip de Govern i oferir-los el nostre suport en aquest mandat.
Per a més informació, podeu consultar el web de les eleccions a la Presidència de l’IEC (aquí) o les notícies publicades en relació amb la presentació de la candidatura (aquí) i el resultat de les eleccions (aquí).
31 ag. 2021
A finals del mes de juliol del 2021, la SCATERM va publicar La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana, de Meritxell Morte Sánchez. Es tracta d’un dels dos treballs guardonats ex aequo amb el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2020. L’obra, que constitueix el número 2 de la col·lecció «Eines de Terminologia», és un estudi que pretén conèixer la terminologia nova que es fa servir en l’àmbit de la ciberseguretat. Per assolir aquest objectiu s’observen els termes que s’usen en llengua catalana i els que no i també s’analitza quina és la tendència de creació de neologismes en aquest sector. En l’obra es descriu el procés seguit per a l’elaboració d’un glossari sobre ciberseguretat i es comenten els problemes que presenten alguns dels termes recollits.
Properament es publicarà el número 3 d’aquesta col·lecció: Adaptació del ‘Diccionari casteller’ del TERMCAT al públic infantil, de Mariona Arnau, treball que també va rebre ex aequo el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2020. Per a més informació, feu clic aquí.
01 jul. 2021
El 30 de juny de 2021 es va publicar el número 23 de Terminàlia. Aquest número conté quatre articles: un sobre la terminologia relacionada amb els diacrítics, escrit per Pere Farrando (en català); un altre sobre abreviacions i símbols en historials mèdics en llengua portuguesa, que signen Fabiana da Silva França, Rosa Estopà i Virginia Bentes (en anglès); un altre en què s’analitzen els recursos lexicogràfics en relació amb les necessitats dels estudiants d’espanyol del grau de turisme al Brasil, escrit per Glauber Lima Moreira (en espanyol), i un altre sobre el treball terminològic en temps de pandèmia i postpandèmia, signat per M. Antònia Julià, Sandra Cuadrado i Cristina Bofill (en català).
El dossier d’aquest número està dedicat a les economies alternatives i transformadores. Per aquest motiu, s’ha entrevistat Ruben Suriñach Padillas, de la Xarxa d’Economia Solidària. La semblança s’ha dedicat a Arcadi Oliveres, que ha estat tot un referent acadèmic i personal en economia, ecologisme, pacifisme i altres moviments socials. Per acabar, també hi ha una ressenya del Diccionari d’economistes catalans, publicat per la Societat Catalana d’Economia, i la crònica de la XVIII Jornada de la SCATERM, celebrada el 27 de maig del 2021.
Podeu accedir al contingut de la revista fent clic aquí.
04 maig 2021
El mes d’abril passat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar la segona edició corregida del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME). Aquesta edició, consultable només en línia, s’ha publicat dins del Portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) de l’IEC.
L’obra, elaborada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Enciclopèdia Catalana l’any 2002, tenia unes característiques que van fer que fos una obra única en llengua catalana en l’àmbit de les matemàtiques i l’estadística, com encara ho és ara. Conscient d’això, l’IEC va oferir a les entitats autores la possibilitat de fer una nova edició corregida d’aquesta obra i publicar-la en el Portal CiT, d’edició, publicació i difusió en línia de terminologia de ciències i tecnologia. Aquest acord es va materialitzar mitjançant un conveni signat el març del 2019, per la UPC i Enciclopèdia Catalana, d’una banda, i l’IEC, de l’altra. El conveni, a més, fixa també les condicions de possibles canvis o futures ampliacions o modificacions del contingut del DME.
Pel que fa al contingut, el DME aplega 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Tot i que és un diccionari principalment terminològic, té complements enciclopèdics en algunes definicions i inclou, a més, biografies breus d’alguns dels matemàtics més rellevants de la història. Les possibilitats de la cerca en línia permeten fer cerques en diversos camps (entrada, definició, sinònims i termes relacionats, i equivalents), cosa que facilita l’accés a la informació i l’aprofitament del contingut de l’obra (tant des del punt de vista terminològic com matemàtic).
Per a més informació, podeu llegir la notícia que va difondre l’IEC en aquest enllaç.
27 abr. 2021
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat de nou la Diada de Sant Jordi. Aquest any, els actes han començat amb la instal·lació d’una parada de llibres al pati de l’IEC. A la parada es podien comprar diverses obres de l’Institut. Cal destacar algunes de les novetats editorials d’enguany, com ara Història de la matemàtica: Grècia IIIa (el segle d’or: Aristeu, Eudem, Euclides i Aristarc). Resultats, textos i contextos, de Josep Pla i Carrera, editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Rodoreda paisatges, de Mercè Ibarz i Carme Esteve, editat per la Fundació Mercè Rodoreda, i Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), un llibre de textos de Ferran Soldevila a cura d’Enric Pujol i Casademunt i editat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
A les dotze del migdia va començar el lliurament dels Premis Sant Jordi 2021. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va donar la benvinguda als assistents i va cedir la paraula a Josep Enric Llebot, secretari general de l’IEC, que va entregar els guardons. En aquesta edició no hi havia cap premi de terminologia, però hi havia dos premis de la Secció Filològica: el Premi de la Secció Filològica Francesc de B. Moll de Dialectologia, que s’ha concedit a Carles M. Castellà Espuny pel treball Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic, i el Premi de la Secció Filològica Pompeu Fabra de Gramàtica, que ha rebut Wang Liyun pel treball Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i el xinès estàndard i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons. Podeu consultar la llista completa de premiats aquí.
Per acabar, a partir de les quatre de la tarda, la seu de l’IEC va celebrar una jornada de portes obertes, durant la qual es podia fer una visita a l’edifici seguint un itinerari senyalitzat, que passava per la capella barroca i el jardí Mercè Rodoreda, entre altres espais.
Per a més informació, podeu llegir la notícia que va difondre l’IEC en aquest enllaç.
06 març 2021
XVIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia en la comunicació de la COVID-19»
Càrrega viral, respirador, PCR, prova d’antígens, gel hidroalcohòlic, negatiu i positiu, falsos negatius, coronavirus, COVID-19… En el darrer any informar sobre la COVID-19 s’ha convertit en un repte per a periodistes, comunicòlegs, professionals de la salut, traductors…, que han de buscar contínuament l’equilibri entre oferir informació actualitzada i certa a la població i no augmentar l’angoixa o la incertesa. El canvi constant de les dades, la proliferació de notícies falses (o fake news) i la terminologia que per a la població és nova dificulta aquesta tasca de culturalització en salut necessària quan la població viu en una pandèmia que sembla que no té fi.
Conscient de la importància de la terminologia en la comunicació de la COVID-19 a la població, la SCATERM ha decidit dedicar la seva divuitena jornada —una matinal de tres hores— a aquest tema. La jornada, que tindrà lloc el dijous 27 de maig (de 10 a 13 h), se celebrarà en format virtual mitjançant Zoom. La benvinguda de la jornada serà a càrrec d’Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. Tot seguit, Sergi Cortiñas, president de la Societat Catalana de Comunicació i director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà una conferència sobre terminologia i comunicació de la COVID-19 des del punt de vista del periodisme científic, a la qual seguirà un petit debat. Després d’una pausa, la segona part de la jornada consistirà en una taula rodona titulada «La COVID-19, revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada a la població», en la qual participaran M. Antònia Julià (cap de projectes de l’àmbit biomèdic del TERMCAT), Elisabet Garcia (gerent d’Innovació de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut), Gabriel Heras (metge especialista en medicina intensiva i director del projecte HU-CI) i Núria Comas (assessora lingüística de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual). Rosa Estopà, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta de la SCATERM, serà l’encarregada de moderar la taula rodona. Per acabar, a les 13 h, Ester Bonet clausurarà la jornada.
Podeu veure el vídeo (sense editar) de la jornada en l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=bhWKv8IEgak.
