15 juny 2010
Els dies 17, 18 i 19 de maig va tenir lloc a Lisboa (Portugal) el Col·loqui Internacional GLAT, coorganitzat pel Grup de Lingüística Aplicada de les Telecomunicacions de L’Escola Nacional Superior de les Telecomunicacions de Brest, l’Institut de Lingüística Teòrica i Computacional (ILTEC) de Lisboa i l’Associació d’Informació Terminològica de Lisboa.
Aquest Col·loqui, que es fa cada dos anys, i que ja s’ha celebrat en edicions anteriors a Barcelona, Bertinoro (Itàlia) i Brest (França), és sobretot un espai de trobada perquè diferents especialistes que treballen en els llenguatges d’especialitat, entre ells els terminòlegs, comparteixin nous plantejaments metodològics, eines o recursos i presentin els seus treballs de recerca, a partir dels quals s’enceten línies de debat amb aportacions de persones de països diferents amb perspectives i interessos diferents.
El tema d’aquesta edició va ser «El multiculturalisme i el paper dels llenguatges d’especialitat». Els conferenciants que hi van participar foren Karen Bennett (Centre d’Estudis Comparativistes de Lisboa) amb la conferència «Discourses of Knowledge: Cultural Disjunctions and Their Implications for the Language Industries», i Yannis Haralambous (Telecom Bretagne, França) amb la conferència «D’Unicode au Web sémantique, les dernières technologies du web au service de la terminologie».
Durant les vuit sessions en què es van dividir els tres dies del Col·loqui es van llegir més de trenta comunicacions en què es van presentar eines per a crear corpus, elaborar ontologies o tesaurus i també aplicacions per a la didàctica de les llengües en un context multilingüe marcat sobretot per la mobilitat internacional a les universitats.
La presència catalana pel que fa a les comunicacions va ser a càrrec de Mercè Lorente i Rosa Estopà, del Grup IULATERM de la UPF, amb la comunicació «Els aspectes semàntics i pragmàtics dels paratermes», i d’Anna Llobet del TERMCAT amb la comunicació «La integració de la terminologia en una societat multicultural. El projecte de Tastets cuina amaziga».
Sílvia Llovera (SCATERM)
15 juny 2010
El dia 14 de maig, a la Universitat de l’Algarve (Faro, Portugal), va tenir lloc a la VI Jornada Científica de Realiter, Xarxa Panllatina de Terminologia, que, sota el títol «Formació en terminologia: de la recerca en comunicació multilingüe a les competències per a l’exercici professional» (www.realiter.net/spip.php?rubrique171), va reunir un bon nombre d’assistents que van seguir amb molt d’interès les ponències i comunicacions que s’hi van presentar.
La jornada, dividida en quatre sessions, es va iniciar amb la que duia per títol «Terminologia i terminòlegs en un context de feina», en la qual Gabriel Huard (Oficina de la Traducció del Govern del Canadà) i Ruthe Costa (Universitat Nova de Lisboa), en les comunicacions respectives, van recollir alguns dels reptes, avantatges, interaccions i problemes que tenen els terminòlegs en aquest moment amb les noves tecnologies i Internet quan desenvolupen la seva feina.
Les altres tres sessions de treball, amb els títols respectius de «Terminologia, formació i desenvolupament professional del terminòleg», «Terminologia i investigació sobre activitats terminològiques» i «Terminologia, terminòlegs i polítiques lingüístiques», van aplegar catorze ponències que van donar compte d’un ventall molt ampli d’experiències, projectes de recerca i estudis de terminologia en les diferents llengües romàniques.
La representació catalana, d’una banda, la van encapçalar M. Teresa Cabré i Castellví i Rosa Estopà, de la Universitat Pompeu Fabra, les quals, amb la ponència «La formación en terminología en un aula virtual», van presentar l’experiència de formació a distància dels seus cursos de terminologia i l’eina que hi utilitzen, el Terminus (https://melot.upf.edu/Terminus2009/index.html). D’altra banda, Francesc Galera, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la ponència «Projecte interuniversitari de nomenclatura trilingüe: la traducció del món de la universitat», va presentar l’experiència interuniversitària d’elaboració d’un glossari trilingüe (català-castellà-anglès) de termes acadèmics i universitaris amb el qual les universitats catalanes han establert equivalents idèntics per a la traducció dels termes que apareixen en els seus textos institucionals i l’aplicació que n’ha fet la UAB.
Francesc Galera (UAB)
Marta Juncadella (UB)
15 juny 2010
Enguany, la jornada anual de la SCATERM, dedicada a la terminologia, la neologia i la traducció, va tenir lloc a la Universitat de Vic (UVic) el 13 de maig, en sessions de matí i tarda. Aquesta universitat va organitzar conjuntament amb la SCATERM la VIII Jornada.
Els parlaments inaugurals van anar a càrrec de M. Carme Sanmartí, degana de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la UVic; de Jaume Martí, president de la SCATERM; de Francesc Vallverdú, delegat del president de l’IEC per a les societats filials, i d’Assumpta Fargas, rectora de la UVic.
 |
|
La ponència del matí, «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador especialitzat», va ser a càrrec de Rosa Estopà (Universitat Pompeu Fabra). La professora de la UPF va presentar un panorama clarificador i profusament exemplificat sobre què s’entén per neologia i com es comporta aquest fenomen, i es va centrar primerament en la distinció entre la neologia especialitzada de tipus primari, essencialment fruit d’una necessitat designativa en un acte natural i voluntari de comunicació, i la neologia especialitzada secundària o de mediació, pròpia dels intercanvis denominatius entre dos sistemes lingüístics, que és de tipus més planificat. A continuació, va caracteritzar el comportament dels neologismes especialitzats en un procés de mediació com és la traducció, es va referir als buits denominatius, va caracteritzar i exemplificar els diversos recursos lèxics per a la creació de neologia especialitzada i va assenyalar els neologismes semàntics com una solució que s’ha d’explorar i explotar. Va cloure la ponència amb una referència a la neologia com a camp de recerca i d’aplicació.
Després de la pausa per al cafè, les comunicacions del matí van anar a càrrec dels especialistes següents: Amor Montané (IULATERM-UPF) va presentar la recerca que duu a terme sobre com influeixen els mecanismes d’actualització del lèxic en la implantació de la terminologia, a partir d’un treball que analitza, en concret, un corpus de termes de la informàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i en va presentar l’anàlisi i els primers resultats; Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l’IEC i membre de la Junta de la SCATERM ) va presentar un projecte elaborat juntament amb Esther Monzó (Universitat Jaume I) sobre la fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica i, en concret, sobre la redacció d’un manual bàsic de tipografia que inclourà un vocabulari d’aquesta matèria; i Elisabeth Casademont i Marta Sabater (TERMCAT) van descriure les característiques de les normes d’estandardització, van presentar els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora de traduir-les i el treball terminològic que això comporta, i van explicar com s’ha fet aquesta feina en el cas concret de la traducció de la norma UNE-ISO 1087-1, dedicada al treball terminològic, que el TERMCAT és a punt de publicar.
La sessió del matí va acabar amb un debat moderat per Jaume Martí, en què la cinquantena d’assistents a la Jornada van poder fer preguntes i observacions sobre la ponència i les comunicacions que acabaven de sentir.
En la sessió de la tarda, els participants a la VIII Jornada van poder assistir a la ponència «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», presentada per Carles Castellanos (UAB). Castellanos va desenvolupar els conceptes deneologia i de traducció en funció dels processos d’estandardització de les llengües; va destacar la importància de considerar els condicionaments sociolingüístics, tant en la traducció com en la neologia, i com es poden abordar aquestes pràctiques tenint en compte els aspectes més sociolingüistics de l’estandardització. Així, conceptes com la socioterminologia, l’aproximació sociolingüística a la terminologia, o l’autocentrament en el treball i la normalització terminològics van ocupar també una part del discurs i la proposta del ponent.
Després d’una pausa, van tenir lloc les dues comunicacions de la tarda. Mireia Calvet (UB) va presentar un estudi sobre les denominacions dels tipus i models de sabates en textos divulgatius de diverses llengües, treball que li ha servit per a teoritzar sobre sèries textuals, l’estabilitat de les unitats lèxiques i sobre els mecanismes de creació neològica des del punt de vista de la comparació entre llengües. Eusebi Coromina (UVic) va presentar un treball sobre l’establiment i l’anàlisi d’un repertori descriptiu de termes del transport aeri, que li ha permès arribar a conclusions sobre tipologia neològica i variació en aquest sector. El repertori descrit vol contribuir a omplir certes llacunes denominatives dels diccionaris generals o especialitzats.
Després d’un debat força participatiu relatiu a la ponència i les comunicacions de la tarda, que va moderar Pilar Godayol (UVic), els coordinadors de la Jornada, Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, van presentar el balanç i les conclusions de la VIII Jornada, que d’aquesta manera va quedar oficialment closa.
Agustí Espallargas (SCATERM)
15 abr. 2010
El dia 16 de març, després de l’Assemblea General anual de la Societat, a la mateixa Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, es van presentar, d’una banda, la primera col·lecció de monografies de la SCATERM, «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» i, de l’altra, el seu primer llibre, La terminologia i la documentació: relacions i sinergies. Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica, va presidir la mesa formada per Jaume Martí, president de la SCATERM; Josep M. Mestres, com a representant de la Junta en les gestions per al disseny de la col·lecció; Marina Salse, professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i cocuradora del llibre, i, finalment, Amadeu Pons, professor del mateix departament, que presentà l’obra.
 |
Joan Martí i Castell va fer una digressió sobre l’atomització del coneixement i la pèrdua del valor de la docència en la universitat on, al seu parer, la recerca és l’únic que compta actualment. Va presentar aquesta pèrdua com un procés paral·lel a l’aparició dels termes recerca i desenvolupament i, més tard, recerca, desenvolupament i innovació. Tanmateix va fer acabar el camí en les paraules interdisciplinarietat i sinergia. Va fer notar que la col·laboració entre acadèmics de diferents camps no és gens fàcil d’establir actualment i va elogiar l’esperit de la nostra professió i de la dels documentalistes, que promouen la interdisciplinarietat i generen sinergies. Va fer un resum dels continguts del llibre i va expressar la seva satisfacció per la creació de la col·lecció.
Josep M. Mestres va fer una descripció acurada de les característiques tècniques de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». Marina Salse va parlar de la VII Jornada de la Societat Catalana de Terminologia «Terminologia i documentació», que es va dur a terme el 29 de maig de 2009 a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual han sorgit els materials per al primer llibre d’aquesta col·lecció, titulat La terminologia i la documentació: relacions i sinergies. A continuació, Amadeu Pons va fer la recensió del llibre, en clau d’expert en documentació.
Finalment, Jaume Martí va cloure l’acte agraint el suport de l’IEC en tot el procés. Va explicar que la col·lecció pretenia ser una mostra del diàleg entre la terminologia i altres àmbits de coneixement, i va remarcar que aquesta era un mostra evident de la solidesa de la SCATERM i un pas més per a la consolidació d’aquesta institució.
Lluc Potrony
15 abr. 2010
El 24 de febrer, just l’endemà del dia en què els antics romans celebraven les Terminalia en honor del déu Tèrminus —el 23 de febrer—, va tenir lloc a l’IEC la presentació de la revista que ha de constituir l’instrument científic i de divulgació de la SCATERM i que porta justament aquest nom: Terminàlia.
L’acte fou presidit pel president de l’Institut, Salvador Giner, el qual després de donar la benvinguda als assistents i de congratular-se pel valor de Terminàlia com a eina necessària i oportuna de discussió i de debat, va anar donant la paraula a la resta dels presents a la taula: Isidor Marí, vicepresident de la Secció Filològica; Jaume Martí, president de la SCATERM; M. Teresa Cabré, directora de la revista i delegada de l’IEC a la Junta de la SCATERM, i Mercè Lorente, editora en cap de la revista.
 |
|
Isidor Marí va dedicar les seves paraules a destacar el paper de Terminàlia en la projecció de la intensa activitat terminològica de l’àmbit català i en la visibilització d’aquesta activitat —de prestigi i qualitat reconeguts— fora de l’àmbit estrictament acadèmic. Va assenyalar també que la revista, amb la presència tant d’articles científics «arbitrats» com de contribucions més aplicades i de seccions divulgatives, segueix el model «integrador i cooperatiu» del model terminològic català, i que això reflecteix, al capdavall, l’esperit de la mateixa SCATERM, a la qual va felicitar per la fita assolida.
Jaume Martí va centrar la primera part del seu discurs en dues idees que poden definir la revista: d’una banda, i pel que fa al contingut, va parlar de «transversalitat», un tret característic de la SCATERM i que ho és també típicament de la disciplina terminològica; i de l’altra, es va referir a la dimensió «longitudinal» del projecte, en el sentit que la idea de comptar amb una revista científica marca una línia contínua que no s’ha estroncat des de la creació de l’antiga ACATERM. A continuació, va destacar la funció de projecció que correspon a Terminàlia com a producte seriós que és, i la importància que té com a peça bàsica en el procés de maduració de la SCATERM. Finalment, va tenir unes paraules d’agraïment i reconeixement per a totes les persones que col·laboren en la revista i que la fan possible.
M. Teresa Cabré va dedicar el gruix del seu discurs a parlar de l’essència de la terminologia moderna com a vehicle primordial de creació i importació de coneixement. Ho va fer apuntant tres idees bàsiques. Primerament, la importància que té per a una societat poder comptar amb una terminologia «pròpia», amb una referència especial al cas de l’àmbit lingüístic català. Després va explicar les característiques de la terminologia institucionalitzada, o del model institucionalitzat, amb referències al cas de les llengües minoritzades, en general, i al del català en particular. Finalment, va reivindicar la importància del fet que els agents terminològics —serveis lingüístics, Administració, empreses, etc.— treballin en conjunt i coordinadament, tant en la formació en terminologia com en l’elaboració de productes, la creació de programari i la promoció d’activitats. Com a conclusió, va destacar la importància d’una revista com Terminàlia en un context com el que es troba la llengua catalana, i va lamentar la poca implicació «encara» de molts investigadors i professionals, per la falta de consciència terminològica. En aquest sentit, creu que ara cal concentrar els esforços a treballar «de baix a dalt», és a dir, des de la societat —usuaris, especialistes, etc.— cap a les institucions i serveis especialitzats en terminologia, ja que en l’altre sentit ja es fa molta feina. Per acabar, va destacar el fet que Terminàlia neix «inicialment» com a una revista d’abast local, però que vol tenir una projecció internacional.
Les paraules de Mercè Lorente van ser essencialment d’agraïment a tots els que han participat o col·laborat en l’aparició de Terminàlia. Després de fer una breu gènesi de la revista —una idea gestada ja a l’ACATERM i que s’ha reforçat amb l’esperit i la feina de l’actual SCATERM—, va tenir paraules d’agraïment per a la Secció Filològica, les primeres juntes de l’ACATERM i les universitats; per als tècnics i els especialistes en publicacions; per al Servei de Correcció de l’IEC i la Junta de la SCATERM; i per als col·laboradors, els autors, els editors i els companys del Consell de Redacció. Tots han fet possible que Terminàlia fos un producte seriós i alhora agradable i que es deixa llegir. Va acabar amb una referència a l’elecció del nom de la revista, volgudament polisèmic, i amb una explicació de què ésTerminàlia, com es presenta i quins són els seus objectius.
L’acte es va cloure amb una copa de cava per a tots els assistents.
Agustí Espallargas
15 des. 2009
 |
L’endemà del IV Seminari de Terminologia, es van celebrar els III Espais Terminològics: «Terminologia i variació geolingüística», organitzats pel TERMCAT. Malgrat la proximitat entre la celebració d’aquest acte i el de la SCATERM, totes dues convocatòries van ser un èxit d’assistència; els Espais Terminològics van comptar amb més de dos-cents assistents.
En aquesta tercera edició dels Espais Terminològics es va tractar la qüestió de les varietats dialectals en la terminologia, que és un aspecte poc estudiat i en molts casos ignorat. Durant el matí, les ponències i comunicacions que es van presentar van abordar la qüestió des de diferents angles; però va ser en les comunicacions de la tarda quan es va tocar de ple el tema de la jornada amb les intervencions de tres especialistes dels camps de la botànica (Joan Vallès), la ictiologia (Jordi Lleonart) i la geografia (Vicenç Rosselló). |
Aquestes intervencions van mostrar que la variació geolingüística no és uniforme en tots els àmbits de coneixement especialitzat, sinó que hi ha camps en què pot ser gairebé nul·la i altres en què és notòria, i també es va veure que les conseqüències d’aquesta variació en la comunicació científica no són les mateixes si es disposa d’un altre codi paral·lel (com els noms científics en el cas de la botànica i la zoologia) o si la comunicació especialitzada s’ha de bastir sobre unitats lèxiques d’abast geogràfic parcial (com és el cas dels noms d’alguns accidents geogràfics).
Si es tracta del segon cas, l’intent de precisió terminològica (un concepte = un terme) topa amb una realitat denominativa molt variada territorialment dins d’una mateixa llengua. Això pot dificultar l’obtenció d’un consens denominatiu entre els especialistes d’un camp determinat. I, de ben segur, aquest problema es reprodueix en les denominacions botàniques i zoològiques en situacions comunicatives que, tot i requerir certa precisió terminològica, no són comunicacions entre especialistes i no és pertinent recórrer a la denominació llatina.
La darrera ponència de la jornada, a càrrec d’Isidor Marí, va revisar el concepte de variació geolingüística des d’una perspectiva més àmplia, en què s’interrelaciona amb altres tipus de variació, com la cognitiva (que està condicionada per la manera com ens apropem conceptualment a un objecte) i la variació de registre o nivell comunicatiu.
La jornada no va servir pas per a tancar el debat, sinó més aviat per a encetar-lo. Per l’interès que va despertar el tema, el TERMCAT es va comprometre a fer accessibles en línia els textos de les comunicacions abans de la publicació en paper, per tal que tothom que vulgui pugui rellegir-los i reflexionar-hi.
Àngels Egea
