10 oct. 2023
El XCIII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), publicat l’abril del 2023, inclou premis que volen promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana, i reconèixer les institucions o persones que, amb llur activitat i treball, contribueixen a assolir aquesta finalitat de l’IEC.
Entre aquests guardons hi ha el Premi de la Societat Catalana de Terminologia (per a estudiants), del qual enguany s’ha fet la vuitena convocatòria. El premi, que té per objectiu promoure la recerca terminològica entre els investigadors joves dels Països Catalans, s’ofereix a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre terminologia, tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista aplicat (terminografia). Poden prendre part en aquesta convocatòria persones amb un títol universitari de grau, màster o doctorat des de l’1 de febrer de 2019, que poden presentar-hi treballs finals de grau, treballs finals de màster o tesis doctorals, respectivament. Els treballs han de ser inèdits i redactats en català.
La dotació del premi consisteix en 600 euros, la quota de soci de la SCATERM gratuïta durant cinc anys i un lot de publicacions d’aquesta societat. La persona premiada també rebrà un diploma acreditatiu i se li oferirà la possibilitat de col·laborar amb la SCATERM. A més, el treball premiat serà publicat dins la col·lecció «Eines de Terminologia».
El termini per a la presentació de candidatures acaba l’1 de desembre de 2023, a les 13 h. Si teniu un treball que compleix les característiques esmentades, no dubteu a presentar-vos-hi!
12 set. 2023
Ja podeu veure el vídeo de la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que va tenir lloc el 31 de maig de 2023. El vídeo, penjat al canal de YouTube de l’Institut d’Estudis Catalans, recull les dues taules rodones que constituïen l’eix central de la jornada, així com l’obertura i la cloenda de l’activitat.
En la primera taula rodona, titulada «El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic», es van analitzar els efectes dels canvis constants en la terminologia d’aquest sector. Hi van participar Josep Serentill i Neus Lorenzo, de la Societat Catalana de Pedagogia; Rafel Lemus Arce, formador i docent de secundària a Catalunya, i Raquel Doñate Calpe, assessora del Servei d’Educació Plurilingüe del País Valencià. Després de la pausa, va tenir lloc la segona taula rodona, que es titulava «Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?» que i va comptar amb les intervencions de Rosa Estopà, directora del projecte Vocabulari Especialitzat Bàsic (VEB); Núria Planas, professora de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Alícia Almonacid, coordinadora de l’àmbit científic de l’editorial Barcanova.
Podeu llegir la crònica de la XIX Jornada de la SCATERM en aquest enllaç.
30 juny 2023
El número 27 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 30 de juny de 2023. Aquest número inclou quatre articles: un sobre les estratègies metodològiques emprades per a l’elaboració d’un diccionari sobre incendis forestals adreçat a personal expert, que ha redactat Adriana Gil Puig (en català); un altre sobre la rellevància d’un diccionari gastronòmic cultural i la variació terminològica centrat en el cas del Diccionario gastronómico de hongos mexicanos, que signen Laura Gabriela Linares, Amaranta Ramírez-Terrazo i Marisela Colín (en espanyol); un tercer que consisteix en una anàlisi dialectològica de l’Observatorio de Palabras de la Real Academia Española via Twitter, escrit per Julia Elena Pardo (en espanyol), i el darrer descriu i classifica les unitats terminològiques metafòriques en el mercat de les flors tallades i el signa Sangzhu Zhaxi (en espanyol).
El dossier d’aquest número està dedicat a la terminologia de la intel·ligència artificial. Conté una entrevista a Ramon López de Mántaras i Badia, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i director de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial, així com tres articles que parlen de la lingüística quantitativa i les lleis lingüístiques, el Projecte AINA i la intel·ligència artificial aplicada a les llengües minoritzades, respectivament. Seguidament, hi ha les cròniques de dues activitats: la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús» i les Tertúlies Terminològiques de RITerm. Tanca el número una semblança de Juan Carlos Sager (1929-2021), especialista en les tecnologies del llenguatge.
Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.
31 març 2023
Aquest any les jornades de la SCATERM arriben a la vintena edició. I tenim ganes de celebrar-ho!
Tenint això present, hem organitzat la XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM. La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).
Per tal d’assolir aquests objectius s’han organitzat dues taules rodones. La primera, que començarà a les 16.15 h, es titularà «El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic». Josep Serentill i Neus Lorenzo (Societat Catalana de Pedagogia), Rafel Lemus Arce (formador i docent de secundària a Catalunya) i Raquel Doñate Calpe (assessora del Servei d’Educació Plurilingüe del País Valencià) hi analitzaran els efectes dels canvis constants en la terminologia d’aquest sector. La segona taula rodona, que s’iniciarà a les 18 h, porta per títol «Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?». En aquesta segona taula, Rosa Estopà (directora del Vocabulari especialitzat bàsic, VEB), Alícia Almonacid (coordinadora de l’àmbit científic de l’editorial Barcanova) i Núria Planas (professora de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona) debatran sobre la terminologia que cal emprar en els diferents nivells educatius. Teresa Tort i Francesc Galera, membres de la Junta de la SCATERM, seran els moderadors de la primera i la segona taula, respectivament. La Societat Catalana de Pedagogia, l’editorial Barcanova i l’IEC col·laboren en l’organització d’aquest acte.
La jornada se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. També es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.
28 des. 2022
El 28 de desembre de 2022 s’ha publicat el número 26 de Terminàlia. Aquest número conté quatre articles: un sobre Garbell, l’avaluador automàtic de neologismes catalans, escrit per Judit Freixa Aymerich (en català); un altre sobre anglicismes i manlleus en el món del bàsquet en llengua catalana, que signen Anna Sureda Homs i Clara Núñez Marsal (en català); un altre sobre els anglicismes en l’educació superior i l’impacte en l’espanyol, escrit per Jorge M. Porras-Garzón (en anglès), i un altre sobre el paper del diccionari en l’educació per al feminisme i la violència de gènere, signat per Beatriz Guerrero García (en espanyol).
El dossier d’aquest número està dedicat a la neologia especialitzada. S’ha entrevistat Joan Nunes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. La semblança s’ha dedicat al lingüista Giovanni Adamo (1953-2021). A més, també hi ha les cròniques de dues activitats: el V Congrés Internacional de Neologia en Llengües Romàniques, celebrat a la Universitat de Gènova de l’1 al 3 de setembre de 2022, i la de la XVIII Jornada Científica de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER), que ha tingut lloc els dies 6 i 7 d’octubre de 2022 a la Universitat de Bolonya.
Podeu accedir al contingut de la revista fent clic aquí.
16 des. 2022
Durant els mesos de novembre i desembre, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha difós diversos recursos lingüístics ben interessants. Es tracta del primer informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), la segona actualització del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) i la publicació del Nomenclàtor mundial.
L’OQL és un projecte de la Secció Filològica de l’IEC que té la doble finalitat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos estàndard, i d’ajudar a millorar-la. L’OQL es va presentar l’octubre del 2021 en el marc d’una jornada dedicada a la qualitat lingüística. Posteriorment, el juliol del 2022, es va presentar el web del projecte i el 15 de novembre es va fer la presentació del primer informe elaborat per l’Observatori, que es titula Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica. Aquest estudi s’ha fet sobre un corpus de 103 falques, emeses el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra. En l’informe s’analitzen tant els errors i les inadequacions com els encerts, que s’han classificat en 71 punts, agrupats en quatre grans blocs (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs. A banda de la informació relacionada amb la qualitat lingüística, l’informe presenta altres dades interessants, com ara el fet que molts dels anunciants que fan publicitat en català no tenen aquesta llengua en el seu web, i també reflexiona sobre la conveniència d’establir un protocol de rectificació en el cas dels anuncis que s’han d’emetre durant un període llarg de temps i contenen errors.
D’altra banda, la segona actualització del DIEC ha comportat la incorporació de dotze articles nous, la modificació d’uns quatre-cents articles i la supressió de dues entrades. Coincidint amb la publicació d’aquesta actualització, el 28 de novembre es va fer l’acte de presentació de les dues actualitzacions del DIEC que s’han fet enguany (una al maig i l’altra al novembre). En l’acte, en el qual van intervenir els membres de la SF Mercè Lorente, Magí Camps i Màrius Serra, es va parlar tant dels canvis com dels procediments que els generen. En total, doncs, les actualitzacions del 2022 han comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes entrades. Entre els articles nous hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere; també s’han afegit al DIEC una setantena de locucions —moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial—, com ara i un be negre, per collons, fet un fàstic, de merda, anar d’un pèl, en negre o no tenir nom.
Finalment, el 15 de desembre es va fer la presentació del Nomenclàtor mundial, que recull 8.500 topònims d’arreu del món. Aquesta obra, publicada només en línia, és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. La seva finalitat principal és fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. L’obra està pensada sobretot per als mitjans de comunicació i per a l’edició d’obres de caràcter divulgatiu. Van participar en l’acte de presentació, conduït per Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC: Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF; Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF; F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, i Nicolau Dols, president de la SF.
