01 nov. 2024
Presentació del projecte DIXIMED a càrrec de Rosa Estopà
Assistir a una conferència com les jornades Healthcom’24 pot ser una experiència reveladora per a un estudiant que no ha tingut gaire contacte amb el món laboral. A les classes es treballa majoritàriament contingut teòric, però és poc habitual veure les aplicacions reals d’aquest coneixement. Així doncs, les jornades m’han proporcionat una nova perspectiva sobre la lingüística aplicada. Aquest camp és intrínsecament interdisciplinari, com indica el seu nom, ja que aborda qüestions lingüístiques relacionades amb altres àmbits. Les intervencions dels professionals que van participar en la conferència em van permetre apreciar com disciplines com la terminologia o la lingüística computacional es relacionen amb altres camps, com la pediatria.
Tot i que la majoria de les ponències de les jornades van ser impartides per professionals del sector sanitari, es va destacar la importància de la comunicació, especialment la comunicació efectiva i accessible. És admirable veure com els experts que vetllen per la nostra salut reconeixen el paper fonamental de la llengua i mostren com una bona comunicació amb els pacients pot afectar positivament el seu benestar.
Com a estudiant de llengües aplicades, em va cridar l’atenció particularment el projecte de DIXIMED, presentat per Rosa Estopà. El fet que la terminologia mèdica sigui comprensible per a tothom, especialment per als més petits, torna a posar en relleu l’accessibilitat de la informació. A més, va ser molt interessant la construcció del diccionari a partir de les definicions proporcionades pels infants mateixos, així com la inclusió de la multimodalitat en el diccionari: l’ús d’imatges i àudios realment pot facilitar la comunicació.
Ara bé, em va sorprendre l’èmfasi reiterat que se li va donar a la intel·ligència artificial al llarg de la jornada. És evident que la lingüística computacional és un camp en creixement que pot aportar molts beneficis, com la construcció de xatbots o motors de cerca intel·ligents per als pacients. No obstant això, només una ponent, l’Almudena Sánchez, va remarcar les conseqüències ètiques de la intel·ligència artificial generativa, com l’impacte mediambiental que comporta. Segons va explicar, l’entrenament d’aquests models requereix un processament constant de grans volums de dades, fet que genera un consum energètic desmesurat i sobreescalfament, que exigeix l’ús d’aigua per a sistemes de refrigeració. A més, l’actualització contínua del maquinari produeix una gran quantitat de residus.
Amb tot això, no hem de deixar de banda el valor de la comunicació humana. La intel·ligència artificial pot facilitar l’accés a grans volums d’informació i ajudar els pacients a entendre millor els seus problemes mèdics. Tanmateix, per garantir una comunicació efectiva, no es pot replicar el suport emocional que el personal sanitari ofereix en les interaccions cara a cara.
Mireia Almena Rodríguez, estudiant de Llengües Aplicades a la UPF
29 juny 2024
El número 29 de la revista Terminàlia s’ha publicat el 29 de juny de 2024. Aquest número conté tres articles: un sobre l’obra pionera en terminologia del meteoròleg Eduard Fontserè, que signa Marta Sabater (en català); un altre sobre la formació de denominacions de fàrmacs, tant genèrics com de marca comercial, escrit per Carles Riera (també en català), i un sobre l’expansió del naming com a objecte de la terminologia, amb exemples extrets de l’àmbit de la dermocosmètica en castellà i en xinès, redactat per Huimin Sun (en castellà).
El dossier d’aquest número està dedicat al vocabulari dels jocs i les joguines. El formen un article d’Oriol Comas i un altre sobre la documentació del Museu del Joguet de Catalunya, a càrrec d’Anna Joan i de Ciro Llueca. També hi ha un recull bibliogràfic de recursos terminogràfics sobre el tema, elaborat pel Servei de Documentació del TERMCAT. Per a aquest dossier, s’ha entrevistat Màrius Serra, comunicador i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i s’ha preparat una semblança de Joan Amades (1890-1959), etnòleg i folklorista, autor del Costumari català (1950-1956).
Tanquen el número les cròniques del 41è Congrés Internacional de l’Associació Espanyola de Lingüística Aplicada (AESLA), celebrat a la Universitat Politècnica de València del 17 al 19 d’abril de 2024; la del congrés Linguistic Diversity in Professional Settings: Needs, Policies and Practices, que va organitzar la Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena (Àustria) els dies 2 i 3 de maig de 2024, i la de la XXI Jornada de la SCATERM: «La implantació i la difusió de la terminologia en llengua catalana. Laboratori d’idees», celebrada el dia 23 de maig de 2024 a la Universitat de Barcelona.
Podeu consultar la revista fent clic en aquest enllaç.
20 juny 2024
Avui, 20 de juny de 2024, l’Assemblea General de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha escollit una nova Junta Directiva, que està formada per membres que continuen i per membres nous. La integren Ester Bonet (continua com a presidenta de la societat), Rosa Estopà (repeteix en el càrrec de vicepresidenta), Laia Vidal (s’estrena com a secretària), Francesc Galera (continua al capdavant de la Tresoreria), Joan Puig (conserva la Vocalia de Comunicació) i Imma Sas (entra a la Junta com a vocal). Han deixat la Junta Directiva Teresa Tort Videllet, que n’era la secretària, i Mireia Trias Freixa, que n’era la vocal de Publicacions.
Moltes gràcies als que marxen, per la feina feta, i molta sort i encerts a la nova Junta.
19 juny 2024
Demà finalitza el mandat de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). Aquesta junta, que és la desena que té l’entitat, es va constituir el juny del 2020 en una assemblea general en línia a causa de la pandèmia de covid.
Ara, quan falta tan poc per acabar el mandat, és moment de fer balanç. Al llarg d’aquests quatre anys, la Junta s’ha reunit mensualment per avançar en les diverses línies de treball de l’entitat. Així, s’han organitzat quatre jornades:
- XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari», que s’havia de fer el maig del 2020, però que es va haver de ajornar fins al 22 d’octubre de 2020, a causa de la pandèmia. En aquest cas, la Junta només va prendre el relleu de la Junta Directiva anterior, que havia concebut i preparat la jornada, per adaptar l’activitat a les restriccions postpandèmia.
- XVIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia en la comunicació de la COVID-19», duta a terme només en format virtual el 27 de maig de 2021.
- XIX Jornada de la SCATERM: «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística», celebrada el 26 de maig de 2022.
- XX Jornada de la SCATERM: «La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús», que va tenir lloc el 31 de maig de 2023.
- XXI Jornada de la SCATERM: «La implantació i la difusió de la terminologia en llengua catalana. Laboratori d’idees», que es va dur a terme el 23 de maig d’enguany.
Quant als premis, en aquests quatre anys s’han convocat dues edicions del Premi de la Societat Catalana de Terminologia en el marc dels Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans. En la del 2022, el treball premiat fou la tesi doctoral La terminologia en els textos mèdics per a pacients: el cas d’una comunitat virtual de dones amb càncer de mama, de Laia Vidal (l’autora n’ha preparat una versió adaptada del text, que es publicarà dins la col·lecció «Eines de Terminologia»). En la del 2024, el treball guardonat ha estat la tesi doctoral La terminologia catalana dels incendis forestals. Recerca, anàlisi i proposta de diccionari especialitzat català-castellà-anglès, d’Adriana Gil Puig, i també s’han concedit dos accèssits als treballs La neologia de l’habitatge en llengua catalana: sostenibilitat i digitalització del sector, de Júlia Moyà Cartañà, i La construcció del significat terminològic a partir de definicions evolutives: estudi de casos, de Ludovic Jacques François Masson.
Pel que fa a les publicacions, s’han editat tres números de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», que aplega els textos derivats de les activitats de la SCATERM: Viquipèdia i terminologia (2021), Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius (2022) i Terminologia per normalitzar la llengua (2024). Dins de la col·lecció «Eines de Terminologia» s’han publicat els treballs guardonats ex aequo amb el Premi de la SCATERM 2020: La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana (2021), de Meritxell Morte Sánchez, i Adaptació del ‘Diccionari casteller’ del TERMCAT al públic infantil (2021), de Mariona Arnau Garcia. D’altra banda, també s’han publicat vuit números de la revista Terminàlia.
També s’ha volgut reforçar la presència de la SCATERM a Internet. Per aquest motiu, s’han penjat més notícies al web i, sobretot, s’ha potenciat l’ús del compte de la SCATERM a X per fer difusió de qüestions relacionades amb la llengua i la terminologia.
A més, la SCATERM ha enfortit vincles amb les institucions de les quals és sòcia o membre, com ara l’Associació Espanyola de Terminologia (AETER) o la Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm).
Junta Directiva de la SCATERM (2020-2024)
06 juny 2024
Tal com us vam comunicar fa unes quantes setmanes, aquest mes de juny finalitza el mandat de la Junta Directiva de la SCATERM. Avui, 6 de juny, s’obre el període de votació electrònica, que finalitza el 20 de juny al migdia. Podeu accedir a la plataforma de vot fent clic en aquest enllaç. Tots els socis heu rebut les instruccions per a la votació per correu electrònic (són un dels documents adjunts al correu de la convocatòria de l’Assemblea General ordinària). Els resultats de les votacions es faran públics durant l’Assemblea, que se celebrarà el 20 de juny, a les quatre de la tarda, i a la qual es podrà assistir en format virtual o presencial.
Com veureu un cop accediu a la plataforma de votació electrònica, hi trobareu la candidatura que s’ha presentat. Està formada per Ester Bonet (presidenta), Rosa Estopà (vicepresidenta), Laia Vidal (secretària), Francesc Galera (tresorer), Joan Puig (vocal) i Imma Sas (vocal).
Soc soci i vull votar!
08 maig 2024
Aquesta setmana s’ha publicat Terminologia per normalitzar la llengua, que és el número 10 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». L’obra aplega la informació del curs 2020-2021 de la SCATERM. Així, recull les intervencions dels ponents de la XIX Jornada de la SCATERM: «La terminologia a peu de carrer. Reptes després de quaranta anys de normalització lingüística», que es va celebrar el 26 de maig de 2022.
Juntament amb la presentació, les conclusions i la crònica d’aquesta jornada, hi trobareu els estudis següents:
— «“En català està més bo”. La terminologia al servei de la llengua», d’Immaculada Cerdà Sanchis;
— «La terminologia del comerç a Andorra: necessitats, creació d’eines i difusió», de Marta Pujol Palau;
— «Presentació del Glossari de sabors del món. Una eina de dinamització lingüística», d’Alexandra Sans Massó;
— «El llenguatge esportiu a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals», d’Anna Vila Subiranas;
— «Comunicació i vehiculació: el paper dels mitjans en la transmissió de terminologia esportiva», de Natàlia Fuster Amengual;
— «La terminologia en les federacions esportives catalanes», de Marc Ibern, i
— «Taula rodona: “Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur”», de Francesc Xavier Fargas Valero i M. Amor Montané March.
Des de la Junta Directiva de la SCATERM, us convidem a llegir-lo. Esperem que els textos que recull siguin d’utilitat!
