El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix crisi com la «Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.». Com que el significat de l’adjectiu anticrisi és deduïble a partir d’aquesta definició i del coneixement regular del prefix anti-, no ens sorprèn que anticrisi no tingui entrada pròpia al diccionari.
De totes maneres, podem argumentar a favor de la inclusió d’aquest mot en el diccionari i subratllar l’elevadíssima freqüència d’ús que té.
Segons les dades de l’Observatori de Neologia, és un dels neologismes més antics i més freqüents. Efectivament, no és una creació passatgera, i si avui és freqüent per la crisi econòmica mundial, en dècades anteriors ho ha estat per altres crisis econòmiques, polítiques, socials o militars.
En la premsa trobem diàriament exemples de mesures anticrisi (el sintagma més lexicalitzat amb l’adjectiuanticrisi) i també de pactes anticrisi, plans anticrisi o cimeres anticrisi. Però una lectura atenta ens deixa veure que les possibilitats combinatòries d’aquest adjectiu van més enllà i que s’adjunta a un bon conjunt de noms per formar sintagmes que indiquen explícitament l’objectiu de lluita contra la crisi. En són exemples els decretsanticrisi, les propostes anticrisi, els acords anticrisi, els incentius anticrisi i tota mena d’estratègies anticrisi. A més, trobem usos metafòrics que fan referència a aquesta lluita, com podem veure en els exemples següents:
«També es pregunta si la davallada en les enquestes té a veure amb la percepció que el govern d’Artur Mas es dedica massa a la consulta sobiranista i no tant a la lluita anticrisi.» [Ara, 23.02.2013]
«El Clarín argentí considera la manifestació de Barcelona un repte a Rajoy, mentre la TV5 francesa considera la manifestació de la Diada una arma anticrisi.» [El Periódico de Catalunya, 13.09.2012]
«Els empresaris van defensar la internacionalització com a escut anticrisi.» [El Periódico de Catalunya, 02.10.2010]
Creiem que la lexicografia catalana hauria de donar entrada a aquest mot, com ho han fet fa molt poc altres llengües romàniques com l’italià (Lo Zingarelli, 2004) o el castellà: el Diccionario de la lengua española ja conté en la versió en línia, i amb l’avís de «Artículo nuevo. Avance de la vigésima tercera edición» l’adjectiu anticrisisdefinit com «Que se emplea para combatir la crisis».
Voldríem concloure el nostre comentari sobre aquest neologisme fent-ne notar l’ampliació semàntica que s’observa en exemples com els següents, en què anticrisi esdevé sinònim de ‘barat, econòmic’:
«A més, nosaltres som un conjunt anticrisi, cobrem 400 euros per tres hores i mitja de ball i això ho pot assumir qualsevol poble.» [El Periódico de Catalunya, 03.07.2011]
«Per fer-se còmplices de la conjuntura econòmica, fins i tot han incorporat un menú de migdia apreu anticrisi amb èxit entre la població local.» [El Periódico de Catalunya, 23.08.2011]
«Des de finals de l’any passat, a més, han ampliat la seva oferta amb diversos plats més anticrisi.» [Diari de Vilanova, 27.01.2012]
«Promoció anticrisi a Garatge Sport.» [Segre, 28.02.2010]
Judit Freixa Aymerich
Observatori de Neologia
Vicepresidenta de la