El neologisme mileurista es pot definir de la manera següent: ‘treballador que rep una remuneració mensual, inferior o igual a mil euros’. El mot apareix per primer cop en castellà (mileurista) el 21 d’agost de 2005 en una carta al director publicada al diari El País, en la qual es presenta una caracterització més acurada del que representa ser mileurista.
La paraula mileurista s’aplica sobretot a sectors específics de la societat o bé al salari que s’hi relaciona, segons les dades extretes de l’Observatori de Neologia. S’utilitza generalment com a adjectiu, però també s’han localitzat contextos en els quals aquest adjectiu se substantivitza, com podem veure en els contextos que segueixen:
«En lloc de passar pel sedàs mil dies de govern davant les càmeres hauria estat millor fer un cop d’ull públic als milers de joves mileuristes que miren de subsistir com poden cada dia a Catalunya.» [Avui, 09/09/2006]
«En altres paraules, hi ha universitaris mileuristes i d’altres que cobren quantitats astronòmiques, mentre que fa un temps tenir una llicenciatura assegurava un cert nivell de vida.» [Avui, 13/11/2006]
«Es tracta de famílies mileuristes amb un dels dos membres a l’atur i que tenen problemes per pagar despeses corrents.» [Diari de Balears, 17/03/2009]
«No seria just per als milers de professionals que treballen com a assessors i terapeutes i que, malgrat cobrar sous mileuristes , realitzen la seva tasca amb tota la dedicació que els recursos econòmics els permeten.» [El Periódico de Catalunya, 23/03/2012]
«Els salaris han baixat progressivament i de forma ràpida, llocs de treball d’alta qualificació tenen salaris de mileurista , mentre els de baixa qualificació es queden en el salari mínim interprofessional.» [El Periódico de Catalunya, 23/04/2013]
Des del punt de vista morfològic, la forma mileurista s’ha obtingut per sufixació a partir d’una base polilèxica mil euros) i compleix adequadament les regles de formació de paraules de la llengua catalana. S’observa una estructura paral·lela en altres mots que ja recull el diccionari normatiu, com ara comptecorrentista, lliurecanvista, pingponguista, quintacolumnista, siscentista o tercermundista. De fet, el sufix -ista és força productiu en la llengua en general i en els àmbits de l’economia i de la teoria econòmica en particular (els dos primers casos de la llista anterior, entre molts altres, hi pertanyen). També és cert, però, que en la formació de mileurista es percep una certa transgressió del sufix – ista per tal com no fa referència pròpiament a un ofici o una ocupació concrets.
Fins i tot s’han documentat derivats neològics de la forma mileurista: inframileurista i submileurista (es produeix un alternança entre dos prefixos d’origen llatí que indiquen inferioritat; en aquest cas, respecte a la quantitat de mil euros). També hi ha un derivat neològic a partir de la mateixa base (mileurisme) i, encara, un derivat neològic a partir d’una base diferent, però amb un significat fàcilment deduïble (vuitcenteurista, ‘treballador que cobra entre vuit-cents i nou-cents euros’).
Des del punt de vista ortogràfic, la forma mileurista també és correcta, en comparació de *mil·leurista, ja que amb ela geminada només s’hi escriuen els cultismes com ara mil·lèsim, mil·límetre, mil·liar o mil·leni. En aquest cas, però, es tracta d’una formació semblant a la de mots com ara milengrana, milfulles, milhomes, milpeus, milpunts, milratlles.
Els arguments positius que s’acaben d’exposar (antiguitat, freqüència d’ús, adequació morfològica i ortogràfica) contrasten amb un argument negatiu. En efecte, el neologisme mileurista està molt relacionat amb un context espaciotemporal específic i inestable (com ho demostra l’existència dels conceptes inframileurista, submileurista i vuitcenteurista juntament amb mileurista). Aquesta circumstància pot justificar que no se n’hagin localitzat equivalents en altres llengües, tret del castellà mileurista (que, de moment, també és un neologisme).
La locució adverbial «de moment» és pertinent, perquè sembla que el neologisme ha fet fortuna en castellà i que la Real Academia Española l’inclourà en la propera edició del seu diccionari normatiu («Mileurista entra en el diccionario», El País, 31/07/2012). Ara correspon a l’Institut d’Estudis Catalans de valorar els pros i els contres i prendre una decisió sobre mileurista.
Òscar Pozuelo Ollé
Observatori de Neologia